acord_govern_web.pdfSobre l’acord del Govern de l’estat i sindicats d’oferta pública i increment salarial.
El passat 29 de març se signava un acord Govern / sindicats (CCOO, UGT i CSI-F) per a la “millora de l’ocupació pública” que incorpora un procés d’estabilització de l’ocupació temporal per reduir la taxa de temporalitat fins al 8% en tres anys. Un acord però que més aviat escenifica el recolzament al Govern per aplanar el camí perquè el PP trobi “els socis necessaris” que votin SI a uns nous Pressupostos de l’Estat antisocials.
Què ha mogut el govern a consolidar llocs ocupats per professorat interí?
El que aparentment es vesteix de diàleg, no és més que la conseqüència de les pressions externes de sentències del TJUE – Tribunal de Justícia de la Unió Europea – les que han obligat al Govern a convertir en fixos-indefinits, els 250.000 llocs precaris d’escàndol, així com contínues mobilitzacions de treballadors/es del sector públic. Una mesura tan necessària com a tardana.
L’alt percentatge de vacants ocupades per professorat interí de més del 20% en l’ensenyament públic no universitari, acumulades especialment durant les retallades que hem sofert durant la crisi, precisarà d’una oferta important si es vol aconseguir reduir el percentatge marcat del 8% en els propers 3 anys. La qual cosa, és important recordar-lo, no representa cap creació de llocs de treball.
L’acord a més assumeix que la taxa de reposició per jubilació que havia estat restringida durant els darreres anys, ara sigui del 100% en educació, sanitat, administració de justícia i d’altres sectors.
Però la consolidació d’aquest llocs de treball és una garantia d’estabilitat per al professorat interí?
L’oferta pública comporta estabilitzar el lloc de treball però no necessàriament la persona que l’ocupa. Tal i com se’ns recorda en el text, el procediment com fins ara, es farà “respectant els principis de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.” Es a dir els principis que regulen un concurs-oposició on l’experiència i el temps treballat no son considerats mèrits amb el pes decisiu per accedir a la Funció Pública.
Per a CGT continua essent una reivindicació el nostre model d’accés mitjançat un concurs de mèrits on es valori el temps treballat i la pràctica docent. Recordem pels que troben obstacles legals que en el passat a Catalunya per exemple ja es van fer oposicions restringides, o el procediment que va permetre els docents de les escoles del CEPEC (inicialment privats) passar de manera quasi directa a formar part del cos de funcionaris.
A Catalunya a més el personal interí es troba atrapat entre l’espasa i la paret.
Per una banda l’actual forma d’accés pot comportar que el personal interí perdi el lloc vacant i passin a ocupar-lo opositors que fins i tot no formen part de la llista. Per altra, la realitat dels períodes sense oposicions han vingut marcats per l’autoritat que el desplegament de la LEC a dotat a les direccions per definir places o confirmar la continuïtat d’un docent de manera arbitrària (nomenaments a dit). Creant a la vegada una cursa per l’adquisició dels “perfils”, que probablement ha fet perdre de vista que la solució només pot ser col·lectiva i que passa per reivindicar el rebuig de la precarietat, el funcionament democràtic en els centres i l’augment de llocs de treball amb increment de plantilles.
Increment salarial d’un 1%?
En l’acord es planteja també per part del Ministeri l’increment retributiu pel 2017 d’un 1% que es faria efectiu al juliol amb efectes retroactius.
Es tracta d’un insult a les treballadores i treballadors públics que han sofert retallades salarials en les darreres dècades i accentuades a partir de la “pseudocrisi” :pagues extres, reducció 5% en nòmina, arrossegant increments per sota de l’IPC. Que tant el govern central com el català han fet carregar sobre l’empleat públic i la ciutadania en general a través de les retallades en el sector públic (especialment sanitat i educació), en benefici de la banca i la patronal (en el nostre cas dels centres concertats).
Mentre, sabem que l’IPC se situa per sobre del 3% interanual i amb el previsible creixement reconegut pel govern, i sobre el qual cal afegir a més el diferencial superior que es ve registrant històricament a Catalunya que ens situa comparativament encara amb un salari més baix. Totalment inacceptable.
Només amb la mobilització pressionarem per acabar amb la precarietat del professorat interí, per l’estabilitat dels llocs de treball i per la recuperació del nostre poder adquisitiu.