A la UdL volem jugar a perdre’ns un capital humà tan valuós? El conjunt dels treballadors i treballadores no ho podem permetre!
Exigim l’estabilització del personal interí de la UdL!
En les administracions públiques en general, i en les universitats en particular, entrem en un nou escenari que marca unes noves regles del joc. Aquest no és altre que la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic que fa que tots els processos d’estabilització dels treballadors i treballadores públiques hi hagin d’estar subjectes.
Segurament aquesta llei no deixa de ser una resposta insuficient a la directiva 99/70 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que fa 20 anys ja va condemnar l’abús contra els treballadors i les treballadores temporals a l’Estat espanyol.
La UdL, com la resta d’administracions, no pot incomplir aquesta llei que afecta els agregats interins del personal docent i investigador (PDI), però sobretot els companys i companyes del personal d’administració i serveis (PAS), fer-ho seria incórrer en una il·legalitat, una abús que el conjunt de treballadors i treballadores no podem permetre.
De manera directa o indirecta els últims anys, els governs de la UdL han anat amortitzant places, la qual cosa ha comportat que treballadors i treballadores s’hagin quedat sense feina i que els seves tasques i funcions s’hagin repartit entre la resta de personal, tot augmentant la seva càrrega de treball. I malgrat que aquest fet, que va en contra d’una política laboral interna ètica que posa en valor el coneixement aportat pels treballadors i treballadores precaritzats, els representants dels treballadors i les treballadores de la UdL creiem que ara se’ns presenta un oportunitat per corregir errades anteriors.
Tot apunta que abans d’acabar l’any, el govern de la UdL vol aprovar, emparat en la nova llei, nous concursos per a un seguit de places llargament ocupades en precari. Això pot comportar que persones que porten molts anys treballant se’n vagin al carrer.
Estem d’acord en estabilitzar el personal, però creiem que és el moment d’apostar per estabilitzar persones i no places. Sempre defensarem processos encaminats a estabilitzar sobretot, els i les treballadores de la casa que fa anys que demostren la seva vàlua i el seu compromís amb la Universitat. I aquí és on hem de buscar les escletxes de la llei perquè permet fer convocatòries en una línia que afavoreixi el personal UdL. És qüestió de voluntat política i dignitat laboral fer-ho o no.
No es pot menystenir tot l’esforç fet des de fa anys (només cal recordar aquests temps de pandèmia) per tal que la UdL funcioni de la millor manera. Com tampoc caldria fer passar per un concurs d’oposicions, plantejat a priori per trobar les persones més adequades per una determinada feina, a persones que porten molts anys demostrant que ho són.
A la UdL no podem permetre perdre aquest capital humà. Els gestors de la UdL sí? Segur? Cal replantejar la política d’estabilització laboral per posar en valor tot el que han aportat a la casa durant anys de servei i experiència aquests treballadors i treballadores i això passa per la seva estabilització laboral. No fer-ho pot suposar un cost econòmic elevat per a la institució (formació, duplicitat de places davant les demandes i possibles sentències, acompanyament, assessorament, indemnitzacions, etc.).
És per això que la secció sindical de la CGT de la UdL exigim al consell de direcció de la Universitat de Lleida:
- Una nova estructuració dels llocs de treball.
- L’aturada immediata dels concursos d’auxiliars de serveis del PAS i els propers que es tinguin planificats fins negociar un bon procés d’estabilització.
- En cas que es tirin endavant aquests concursos, establir un concurs de mèrits que faciliti l’estabilització de les persones que porten anys en temporalitat.
- Negociar i pactar urgentment, amb tots els agents socials, un procés just d’estabilització i uns mecanismes per a dur-lo a terme que beneficii al conjunt dels i les treballadores de la UdL.
Aquests processos d’estabilització han d’apostar per valorar l’experiència i tenir cura dels i les treballadores precàries que han demostrat el seu saber. A la UdL hem de prioritzar la consolidació i l’estabilització d’aquestes persones que porten anys treballant en frau de llei.
16 febrer 2022
SECCIÓ SINDICAL CGT-UdL