Des de CGT Ensenyament hem dedicat esforços a fer una diagnosi de la situació de les ZER al nostre territori per traslladar-les al Departament d’Educació. Gràcies a la pressió de les escoles i d’alguns sindicats, vam aconseguir posar l’Escola Rural a l’agenda de les reclamacions sindicals. Tot i que es va aconseguir revertir alguna situació, n’hi ha moltes que han quedat sense resposta.
Volem denunciar que l’anterior Departament va continuar menystenint l’escola rural. Malgrat que ens havien promès una mesa a l’abril per parlar de tot allò que no vam poder tractar a la mesa del febrer, aquesta no va arribar mai. Cal recordar que la primera mesa ja havia estat ajornada del novembre a febrer.
En la reunió que vam tenir a inici de curs amb la consellera vam poder manifestar el nostre enuig per la poca consideració de l’antiga conselleria envers l’escola rural, i vam demanar la continuïtat de la mesa tècnica i fer-los arribar aquestes reclamacions. Esperem que les bones paraules es vegin ben reflectides aviat amb actes i millores.
MILLORES ACONSEGUIDES DURANT EL CURS 2024-25
Es va aconseguir que el Departament fes marxa enrere els plans que tenia sobre la figura del preventiu, i deixar les coses tal com estaven: cada escola en té un de referent i no caldrà fer el servei a demanda.
Les llars d’infants van tenir una mitja dotació més a l’aula en aquells casos en què el nombre d’alumnes superava el que marca la llei; Ara bé, no es fa de manera automàtica, sinó que l’escola informa el Departament i aquest en fa la dotació.
En algunes llars es va obtenir la segona monitora de menjador; era absurd que en molts casos amb ràtios molt elevades només hi hagués una monitora.
El Departament ha reconegut que les TEEIS que atenen a I1 i I2 a les escoles rurals realitzen funcions i tasques que corresponen a una categoria superior (Educadora de llar d’infants). Des de CGT Ensenyament estem a l’espera que el Departament faci una proposta d’adequació de la categoria i esperem que aquesta sigui un canvi de categoria, de TEEI a EDU.
DEMANDES IGNORADES PEL DEPARTAMENT
Sobrecàrrega de càrrecs: Pensem que la solució no és tenir moltes més hores de despatx, sinó que cal dotar les escoles petites de més hores de personal administratiu, per tal de descarregar les mestres d’aquest tipus de feines.
PERSONAL ADMINISTRATIU: Hem proposat al Departament dues vies:
- Que totes les ZER tinguin personal administratiu sense dependre del nombre d’alumnes.
- Que totes les escoles de la ZER tinguin hores de personal administratiu. Si aquest passa a tenir la qualificació d’itinerant, podrà treballar a tots els centres de la ZER, i descarregar així les direccions de les escoles.
RESPOSTA DEL FEBRER: passen la pilota a funció pública, i es neguen a plantejar-s’ho.
Estabilitat de plantilles: L’estabilitat de les plantilles és molt complicada a les escoles rurals perquè la dotació de mestres sovint depèn d’una o dues matriculacions. Fer la previsió a quatre anys vista i no per cada curs podria ser una bona solució tant per l’equip de mestres com per l’alumnat: per una banda, es guanya en cohesió per part de l’equip docent i, per l’altra, l’alumnat no canvia de tutora any rere any. A més, atès que el nombre d’alumnes pot variar i és petit, sempre els hi balla alguna mitja jornada.
Permetre la matrícula d’alumnat que no sigui del poble. D’aquesta manera es reforça el projecte de les escoles rurals, es mantenen les plantilles estables i, en últim termini, s’evita la despoblació de la Catalunya rural. Actualment, els nens i nenes de la localitat poden anar a les escoles concertades d’un altre lloc sense cap problema, però, en canvi, si sobren places a la rural no els deixen matricular-s’hi si són d’un altre municipi.
RESPOSTA DEL FEBRER: no volen fomentar el turisme escolar. No volen plantejar el sistema de plantilles a l’escola rural
Dotació econòmica vs Dotació digital: Mentre no paren d’arribar tauletes, ordinadors, pantalles digitals, elements de robòtica, etc., la dotació econòmica per fer front a les despeses diàries i de materials per treballar a l’aula és ridícula. Molts cops s’acaba fent pagar quotes a les famílies per materials, perquè si no l’aprenentatge se’n ressent. Es demana un finançament més racional de les escoles.
RESPOSTA DEL FEBRER: Consideren que estan ben dotades, i ens expliquen un sistema de pagament de la dotació de les escoles mes a mes, així com un càlcul per equilibrar els comptes al setembre. En comptes de fer front a una realitat com la infradotació, ens parlen de la burocratització que tants cops els hem demanat que simplifiquin, perquè sol fa que sobrecarregar a les professionals dels centres.
Comunicació amb Serveis Territorials: Una altra queixa que hem detectat molt habitual en les escoles rurals és la nul·la comunicació entre escola i ST. Molts cops no les atenen i se senten desemparades. Una manera de solucionar-ho seria donant facilitats de comunicació, com podria ser donar l’extensió de cada persona, i així evitar les llargues esperes telefòniques que molts cops acaben en desatenció total.
Posar remei a la saturació dels ST i posar més personal per atendre totes les demandes de professors i direccions.
RESPOSTA AL FEBRER: Ens van dir que ampliaran l’horari d’atenció als centres. En realitat, tot continua igual, no hi ha prou personal per atendre les trucades i l’horari no s’ha vist ampliat de moment.
Prioritat formacions: Alguna ZER ens ha mostrat el seu malestar perquè han demanat formacions, com ara relatives al nou currículum, i la resposta que han rebut és que els centres ZER estan a la cua, i seran els últims a rebre-les pel simple fet de ser una ZER.
SENSE RESPOSTA I SENSE REUNIÓ A L’ABRIL
Serveis Educatius externs: Les visites d’aquests serveis són totalment insuficients; necessiten més hores, més visites i atendre i diagnosticar si fa falta els nens i nenes amb millor periodicitat.
SENSE RESPOSTA I SENSE REUNIÓ A L’ABRIL
Dietes itinerants: Les dietes cobreixen l’anada, però no la tornada. Només les cobreixen si van entre dos centres. La direcció sí que les cobra, però no el personal itinerant. Fa anys també tenien una compensació horària pels desplaçaments que feien. Després de les retallades, la cosa s’ha quedat així i no s’ha revertit. A més a més, l’aplicatiu és enrevessat i les millores que han implementat no solucionen aquest fet.
SENSE RESPOSTA NI REUNIÓ A L’ABRIL
TEEIs d’escoles rurals: Les TEEIS que treballen a escoles rurals fan d’educadores de llars d’infants, arran de la incorporació de les llars d’infants a les escoles d’infantil i primària del Departament d’Educació. Efectuen la mateixa feina que les actuals Educadores de Llars d’infants (EDU, categoria B), però són nomenades des de la borsa de TEEI. Aquest fet suposa una clara diferència amb les EDU, ja que amb el canvi de categoria el Departament s’estalvia diners, però no està reconeixent econòmicament el que li pertoca a la treballadora segons les funcions que està desenvolupant. Des de la CGT, recollint les propostes de les escoles rurals, demanem que passin a ser EDU (categoria B). Després de les demandes al Comité Intercentres, el passat mes de març, el departament es va comprometre a fer una proposta d’adequació de la categoria de TEEI a EDU a les escoles rurals. Restem pendents que el Departament realitzi la proposta en el pròxim CI.
Els ajuntaments adherits al pla pilot —que de fet ja ha deixat de ser un pla pilot a la integració de llars d’infants— estan acomiadant les treballadores municipals tot i que és una subrogació en tota regla. I a sobre, malgrat haver estat durant anys treballant a escoles del departament, aquestes treballadores no tenen cap mena de reconeixement pel temps treballat quan entren a formar part de la borsa.
La incorporació de les llars ha fet que s’adeqüen espais que no sempre compleixen la normativa pel que fa a metres quadrats ni a mobiliari adequat per les aules infantils.
La Borsa TEEI s’organitza per comarques, i no per municipis. Això provoca que hi hagi moltes renúncies de plaça. Demanem un canvi a l’aplicatiu.
Per la dignitat de les escoles rurals i per les seves treballadores!
Més atenció i més recursos!
CGT Ensenyament
