Què tenen els infants de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona i de Girona que no tinguin els de Lleida?

Una resposta ràpida a aquesta qüestió seria: respecte i consideració per part de la classe política. Però bé, aquí la qüestió no va de celeritat sinó d’argumentacions i consensos col·lectius que vagin més enllà d’un titular, una foto o de la vehemència pròpia de qui es creu superior a la resta.

Fa uns mesos vam assistir a la revolta de la comunitat educativa davant del menyspreu del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, qui va decidir (entre d’altres qüestions) que el calendari escolar s’havia d’avançar; sense escoltar ni a la comunitat educativa ni al Consell Escolar de Catalunya, qui va recomanar ajornar un curs la proposta per tal d’arribar a grans consensos entre totes les parts. A tot això sembla ser que al conseller els conceptes escoltar, debatre, taula de diàleg, consens… li deuen ser aliens. És estrany però, ja que la frase “no pots dialogar si sempre tens davant una cadira buida” és ben sentida, però de ben segur que ell li dona un altre significat.

Bé, però com hem comentat que això va d’arguments, i que nosaltres sí que tenim per costum escoltar i dialogar, anem a veure quins són els que utilitza el conseller per aplicar aquesta mesura de manera unilateral:

“El canvi no pot esperar, perquè és una bona mesura per als alumnes, per a les famílies i per a la societat”, va afirmar en Cambray.

Davant d’aquesta sentència categòrica, que sol busca aplaudiments entre aquelles que desconeixen la lletra petita i la realitat de les escoles, sol podem contestar: “No hi ha res que NO pugui esperar, i direm més, fins i tot, i encara que li sembli estrany, NO hi ha ningú que sigui imprescindible”.

A més a més ens agradaria preguntar: I les mestres i els i les professionals d’atenció educativa (TEEI, educadores, vetlladores, fins i tot els i les conserges)? Sabem que el més important són els infants, les famílies i la societat, però i en aquesta equació on queden les mestres i la resta del personal d’atenció educativa? Potser el conseller d’Educació no sap que als centres educatius hi ha treballadors i treballadores que vetllen per una educació de qualitat? Té molt clar, i així ho ha esventat, que és “una bona mesura” per a tots els col·lectius (encara que no ha esmentat ni una de les raons que li porta a dir-ho), però potser no sap que ell està al capdavant d’un col·lectiu de treballadors i treballadores? Potser no, ja que si ho sabés s’hagués reunit amb ells i elles per tal de parlar d’aquestes suposades millores. Deu ser que no ho sap o que se li ha oblidat que, com a servidor públic, és ell qui ha d’estar al servei del col·lectiu i no tenir el col·lectiu al seu servei.

Per això, com sabem que a la cadira del davant mai hi trobem al conseller, dedicarem els nostres esforços a parlar amb les representants de la Regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de l’Ajuntament de Lleida amb l’esperança de poder ser, no sol escoltades, sinó participants en les decisions que afecten a les comunitats educatives de les Escoles Bressol Municipals de l’Ajuntament de la nostra ciutat.

Com bé és sabut, l’educació dels 0 als 3 anys no és obligatòria i per tant és competència de les administracions locals. Per això ens agradaria preguntar als nostres representants: “Què tenen els infants de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona i de Girona que no tinguin els de Lleida?”.

Els consistoris d’aquestes dues ciutats catalanes han decidit ajornar un curs la implantació de l’avançament del calendari escolar a les seves escoles. Les raons que els ha dut a prendre aquesta decisió han estat la voluntat de poder consensuar i decidir conjuntament amb els i les professionals que hi treballen com dur a terme aquesta mesura, ja que un curs no es pot preparar d’un dia per l’altre com pensa el conseller. Els i les treballadores de les escoles bressol són i fan moltes coses, però la màgia encara no és el seu fort. I tenint en compte que aquí parlem d’infants i no de trucs de barrets, si les coses no és fan bé, les conseqüències són quelcom més que arreglar un barret esquinçat. Per aquest motiu creiem que els infants de Lleida mereixen quelcom més que aplicar una proposta que no ha estat parlada ni amb les professionals ni amb les famílies que formen part de les escoles. Senzillament, és una proposta aplicada sense sentit i es fa així perquè ve des de dalt i per part d’algú que no coneix la realitat.

La qüestió no és començar a treballar abans o després, ja que encara que s’ha volgut fer veure el contrari, ja que a les Escoles Bressol Municipals ja s’hi treballa des del dia 1 de setembre. La qüestió és, com es prepara el curs escolar amb únicament 2 dies de marge i quin impacte tindrà això en els infants i en les escoles.

Per aquest motiu ens agradaria comentar alguns aspectes i posar determinades qüestions sobre la taula, amb el desig de ser escoltades per la Regidoria i establir una taula de diàleg per a poder consensuar aquells aspectes que són propis, i angoixen, a la comunitat educativa. Tenim el convenciment que mai és tard per a fer el correcte. Posem sobre la taula algunes d’aquestes qüestions:

• Com es podrà atendre, com es mereixen, a infants i famílies en tan sols 2 dies? Abans de poder començar un infant a l’escola, és essencial poder fer una trobada individual amb cada família per saber com és i conèixer el seu entorn, les seves característiques i les seves necessitats. Fins ara disposaven de més d’una setmana per poder fer aquesta acollida, cosa que amb l’avançament del calendari es redueix a 2 dies. Cal recordar que és el moment en el qual acullen per primera vegada els infants i les seves famílies, famílies que els hi faran confiança d’allò més preuat, les seves criatures. Per tant, no n’hi ha prou amb entrevistes de 5 minuts, amb preguntes de sí o no, amb temps limitat que no permet parlar de tot allò que es vol i de les angoixes que pot suposar la primera vegada que deixen els seus fills i filles en una escola. Els infants i les famílies mereixen temps, tot el que calgui, i sobretot es mereixen més respecte i consideració. Com els podran atendre si no el coneixen?

• Com prepararan les aules que han d’acollir els infants? Si els 2 dies dels quals disposen les treballadores de les escoles bressol els han d’omplir d’entrevistes no es podran dissenyar i adequar les aules tenint en compte els infants que han d’acollir. Molts poden pensar que les poden deixar preparades a final de curs, però això suposaria dissenyar una aula pensant en un grup d’infants estereotipat i homogeni. On queda llavors l’atenció a la diversitat i la inclusió real? Les aules estan pensades per donar resposta a les necessitats, interessos i nivell de desenvolupament dels infants que hi seran, infants reals i diversos. Amb l’avançament del calendari això serà una tasca titànica, ja que qualsevol que hagi estat en una aula d’escola bressol, sabrà que les seves professionals, mentre hi ha infants, estan 100% dedicades a ells i elles; no a pensar quin material posen o com va aquest moble o com poden donar resposta a qualsevol necessitat. Si no tenen temps per reflexionar i planificar el curs, l’educació de qualitat se’n ressentirà.

• Com planifiquen la seva tasca si no saben les professionals que hi haurà a l’escola? És més, les entrevistes d’inici de curs les faran les mestres que després estaran amb els infants? Estaran les plantilles de personal al complet el dia 1 de setembre?
• Algú ha contemplat la possibilitat de poder reduir ràtios? Això sí que seria un gran benefici per als infants, per a les famílies, per als i les treballadores públiques i per a la societat. De fet, crèiem que és l’única mesura que tindria un impacte real en la millora de la qualitat educativa.

• Avançar el calendari afavoreix la conciliació familiar? A algú se li ha passat pel cap que el que realment afavoreix la conciliació familiar és millorar les condicions laborals de les famílies, i no posar més hores els infants a les escoles? El cert és que el concepte conciliació familiar s’ha anat pervertint al llarg dels anys, ja que sota aquesta mirada l’únic que es fa és entendre les famílies com a individus que han de produir per sostenir un sistema que va col·lapsant a poc a poc. El que realment tindria un impacte positiu, tant en infants com en famílies, seria millorar les condicions laborals d’aquestes per tal que poguessin passar més temps amb les seves criatures. Sabem del cert que hi ha criatures que passen més estona a les escoles que les que passen les seves famílies al lloc de treball, i no sabem quins aspectes positius pot aportar aquest factor a cap dels membres familiars.

Com veieu, són moltes les incògnites que hi ha darrera les lloances de l’avançament del calendari escolar. Moltes coses que s’amaguen sota la lletra petita i que busquen l’aprovació en la bona voluntat de gent que desconeix les condicions sota les quals s’aplica aquesta mesura i que sol busquen solucions a la sensació d’ofec de les seves pròpies jornades laborals. Estem a temps de parlar i poder seguir l’exemple de ciutats que es donen un any per poder reflexionar, debatre i consensuar com és la millor manera d’aplicar aquesta mesura.

Per això demanem a la Paeria de Lleida:

• Que des de la Regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de l’Ajuntament de Lleida apliquin la mesura de començar el curs el 12 de setembre com han fet els consistoris municipals de Barcelona i Girona.

• Que alhora estableixi una taula de diàleg amb les professionals de les Escoles Bressol Municipals per tal de parlar i consensuar com i quan serà l’inici del proper curs.

CGT Ensenyament Ponent
@cgtenseponent
Web de CGT Lleida