Entrevista a Klaus Esser, de l’escola Waldorf El Til·ler: “A infantil no cal cap aprenentatge intel·lectual”

Com que hi ha una situació educativa no gaire fàcil a Catalunya hem escollit una branca de la pedagogia Waldorf, la d’emergència, que tracta nens que han tingut algun trauma o problemes d’integració. I vindrà Bernd Ruf, creador de la pedagogia d’emergència, per explicar-ho.

No, senzillament és un moment en què cal trobar noves eines per no tenir tant d’absentisme escolar o nens que marxin de l’escola sense títol. La pedagogia Waldorf té bastant a oferir en aquest tema i el concepte de pedagogia d’emergència és molt ampli. Pot anar de fets lleus fins als traumes d’un nen per la guerra. I les intervencions d’emergència vol dir que hi ha equips de dotze professionals que, en casos de desastre, donen formació a professors locals per treballar amb nens per desbloquejar-los. Però a Catalunya la nostra escola és normal i per a tothom.

No és un únic aspecte. Un d’ells és que el fet artístic, el de la creació, és transversal a tot el currículum. L’escola ha de formar part de la vida del nen i és molt important que el nen elabori el seu propi quadern i llibre de text en funció del que li expliqui el professor. També entenem que és una escola de pares i tenim una manera diferent de portar el centre, sense director, ja que és una cooperativa mixta de pares i mestres. I hi ha una part important d’autoeducació del mestre, ja que el nen li té confiança quan veu que també està en procés d’aprenentatge.

Necessita una formació de tres o quatre anys de pedagogia Waldorf, ja que a infantil donem molta importància al joc i no cal cap aprenentatge intel·lectual. A Finlàndia entren a la primària als set anys i abans no tenen cap aprenentatge intel·lectual. Tenim una escola amb molta estructura, amb un currículum molt ordenat, però es dóna llibertat al nen no per fer el que vulgui, sinó per fer una cosa concreta com ell vulgui.

Fem el mateix que els altres, però tenim un altre ritme i no fem exàmens. A primària el mestre dóna moltes matèries i té un coneixement molt profund de cada nen. Es crea un vincle de confiança i als primers anys visita la família on viu. No cal fer un examen perquè ja sap en què és vàlid. No es donen notes als pares sinó una descripció on s’explica les virtuts, en què s’ha d’esforçar, què cal reforçar o què aporta a l’aula. Les matèries es fan per blocs i per setmanes, per no donar tanta informació diferent en una setmana.

Les proves de cinquè i sisè son oficials i estem per sobre de la mitjana, però el ritme és diferent. Considerem més important que el nen visqui un ritme profund i lent per crear en ell unes capacitats, que no oferir-li molta quantitat d’informació. Per exemple, quan s’aprèn la lletra ema, s’explica un conte d’una muntanya, el segon dia es dibuixa una muntanya a la pissarra en forma d’ema, el tercer ells fan el dibuix al seu quadern i es recita una poesia amb la lletra… I al final són ells mateixos els que associen la muntanya amb la lletra. I fer-ho amb totes les lletres porta el seu temps.

Tenim una aula de suport perquè en determinats moments puguin tenir una atenció individualitzada.

Precisament està lligat a les jornades, ja que les entrades serviran per ajudar a comprar un terreny i començar la secundària. I més endavant farem batxillerat.

Infantil es caracteritza pel joc, primària per la creativitat i a secundària els nois aprenen a pensar per si mateixos. Hi ha molta exigència intel·lectual de manera viva, no fent aprendre centenars de dades de memòria. La secundària es caracteritza per estar molt lligada a la vida, amb treball a empreses, projectes socials, estades a granges. Els alumnes surten preparats per a la vida.