Els serveis jurídics de CGT Ensenyament estan valorant l’abast i implicació de les recents decisions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre contractacions temporals a l’Administració, quins canvis produiran en les condicions laborals del professorat interí, i les estratègies a seguir.
Tot i que s’han fet diverses interpretacions de l’abast, entre d’altres qüestions, les sentències reconeixen que:
- Ensenyament incompleix històricament i sistemàtica aquests límits, i per tant comet frau de llei en la contractació de les persones interines.
- Les persones interines que cobreixen places de persones funcionàries i que encadenin contractes temporals fraudulentament han de ser considerats indefinits no fixos.
- Que han de tenir dret a una indemnització quan s’acaba el seu contracte.
No és recomanable ara mateix iniciar recursos personals. Per què? Perquè les decisions són doctrina de la UE hauria de tenir “eficàcia directa i horitzontal” i ser d’aplicació a tothom que hagi patit discriminació (no hagi cobrat indemnització); i, perquè es força provable que els tribunals rebutgessin les reclamacions fins que no hi hagi passat un temps prudencial per a l’aplicació de les decisions del TJUE i es remetin a la normativa vigent actual.
Cal continuar lluitant per millorar les condicions i l’estabilitat laboral del personal interí i substitut. Cal organitzar-se i lluitar per tal que els governs apliquin aquesta doctrina i canviïn les normes que calgui.
Recuperem els nostres drets!!
A continuació reproduïm el comunicat del SP Comitè Confederal CGT
RECUPERAR DRETS LABORALS
Ara és el moment!
El Tribunal de Justícia de la U€, en diverses sentències recents, ha posat en escac a polítics, empresaris i sindicats, referent a Drets Laborals violats i desposseïts de les persones assalariades per les legislacions laborals de l’estat espanyol.
Els dos drets violats i desposseïts, tenen a veure amb la desigualtat i la discriminació, tant al moment de la contractació com en la indemnització a la finalització dels contractes.
El primer dret violat per la legislació espanyola ve d’antic: ja l’Estatut dels Treballadors de l’any 80 permetia la contractació temporal, sempre que hi hagués causa. La Reforma bestial del PSOE del 84 constitueix la discriminació en origen a l’hora de la contractació, descausalitzant el contracte temporal i permetent el massiu frau de llei empresarial: qualsevol contracte temporal (obra, servei, circumstàncies de la producció, fomento ocupació, etc., etc.) val legalment per a treballs que són permanents. Totes les Reformes Laborals a posteriori, no han fet sinó aprofundir en aquesta il·legalitat i injustícia per més del 92% de les persones que són contractades de “forma temporal” al llarg de l’any, sobre una mitjana de 15 milions de contractes anuals.
El Tribunal de Justícia de la U€, en el supòsit d’una treballadora contractada temporalment durant molts anys en l’Administració Pública (Sanitat), considera que l’estat espanyol està violant el dret comunitari, en cobrir un lloc permanent, amb un contracte temporal. La lectura és molt senzilla, de sentit comú i de justícia social: fer paranys en les contractacions no és sinó una manera violenta de rebaixar els costos laborals i violar el dret fonamental a l’ocupació.
El segon dret violat, el pagament d’indemnitzacions menors a les persones assalariades de manera temporal, és tan antic com l’Estatut dels Treballadors i les posteriors legislacions, igual que en la contractació temporal en clar frau de llei, la qual cosa han fet és fer permanent la DISCRIMINACIÓ i fer fallida la igualtat de drets de les persones assalariades, per establir la divisió entre les persones treballadores i enfrontar-les unes contra altres.
El “negoci brut per l’empresariat, tant públic com a privat”, és una ganga, ja que l’evolució en la contractació temporal fraudulenta és meteòrica en certes fases de l’economia a l’estat espanyol. L’última fase de la “estafa social” la trobem en l’evolució de la contractació des del 2012: de 7,8 milions de contractes en aquest any, hem passat a 11,3 milions en el 2016 , solament en 7 mesos.
Aquesta contractació, en més d’un 92% és temporal, i la durada mitjana dels contractes en caiguda lliure: si en el 2007es trobava en 80,5 dies, en el 2016 a juliol, aquesta durada mitjana es troba en 50,9 dies.
La precarietat és molta, però encara no ha tocat fons: en el 2007 es van signar en els set primers mesos de l’any 11 milions de contractes, però teníem una població ocupada de 17 milions i resulta que, en els 7 primers mesos del 2016, s’han signat 11,3 milions de contractes i això que la població ocupada són gairebé 2 milions menys.
I aquesta precarietat “normalitzada”, s’ha estès com a bassa d’oli en tots els sectors. Del sector clàssic de la construcció, quan en el 2007 ocupava a gairebé 3 milions de treballadors (homes sobretot) i més del 60% eren temporals, hem passat a una temporalitat/precarietat al sector clàssic de l’ocupació “fixa”. La indústria, on la durada mitjana dels seus contractes s’ha enfonsat: d’una mitjana de 160 dies en aquestes dates, a 57 dies a juliol 2016.
Sectors clàssics d’explotació/precarietat com l’Hostaleria, han augmentat la intensitat del dolor i l’absència de drets: si en els set primers mesos de l’any 2007 es van signar 1,05 milions de contractes, tenint ocupades/empleades 1,1 milions de persones assalariades, en el mateix període de 2016, és a dir, els set primers mesos, s’han subscrit 2,3 milions de contractes i la seva població ocupada solament és d’1,3 milions, és a dir 200.000 més que en el 2007.
Inestabilitat, vulnerabilitat, precarietat, sobreexplotació… són tots elements consubstancials pel 90% de tota la nova contractació i, alhora, és la “base política” perquè pocavergonyes, corruptes i la immensa majoria de l’empresariat, segueixin cavant la tomba dels drets laborals i polítics de la majoria social.
Ara es tracta de RECUPERAR aquests Drets: el Dret a ser contractats i contractades amb contractes fixos per a llocs de treball permanents, tant al mercat públic, com en el privat, i el Dret a ser tractats i tractades sense diferències a l’hora d’indemnitzar la pèrdua del lloc de treball.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT