Les darreres setmanes, els sindicats amb representació a les juntes de personal del personal docent han realitzat una ronda de reunions amb diversos grups parlamentaris. En concret, amb PSC, CUP, ERC, Junts i Comuns, en aquest ordre.
A les reunions, els sindicats han expressat el malestar per la congelació de la negociació del retorn de les retallades (pendents des de fa més d’una dècada) després del canvi en la conselleria (el cessament del conseller, Josep González Cambray, i l’entrada de la nova consellera, Anna Simó); així com la necessitat que en la negociació del nou pressupost se situï com a línia vermella el retorn de les
condicions laborals perdudes a l’educació.
La part social ha recordat als grups el mandat aprovat aquest juliol de 2023 al ple del Parlament de Catalunya a favor de les reivindicacions laborals dels treballadors i treballadores de l’educació. També ha exigit coherència amb aquest posicionament, ja sigui incloent una partida al nou pressupost o amb una ampliació de crèdit en cas de pròrroga pressupostària. En els dos casos és qüestió de voluntat política, com s’ha demostrat amb el recent acord per destinar 320 milions d’euros anuals a la millora de
condicions laborals del personal de l’Institut Català de la Salut.
Totes les formacions polítiques han compartit la necessitat de tancar la carpeta de les retallades. S’han compromès a treballar pel retorn dels estadis a 6 anys, l’equiparació salarial de l’FP (per a la qual ja hi ha pressupost, per tant, depèn només de la voluntat política del govern) i el retorn de les dues hores lectives de reducció als majors de 55 anys.
A les reunions també s’ha traslladat el malestar de la comunitat educativa respecte a diverses qüestions: l’absurd d’avançar la data d’inici de curs per la manca de temps per a la preparació que suposa; les limitacions dels processos d’estabilització; la manca de places suficients als concursos de trasllats; les conseqüències del decret de plantilles; el malestar docent per l’excés de burocràcia; el desplegament del decret d’inclusiva sense garanties, i la manca de recursos de personal i temps per atendre situacions com l’assetjament. També l’infrafinançament del sistema educatiu català, el malestar amb les polítiques educatives del Departament, la creixent conflictivitat als centres, la sobrecàrrega de treball, les greus dificultats a l’hora de cobrir substitucions i la manca percebuda d’atractiu de la professió docent.
Un cop finalitzada aquesta ronda de contactes i en el proper context de tramitació dels pressupostos 2024, els sindicats anuncien que pressionaran amb totes les eines que calguin perquè s’hi incloguin les demandes unitàries i s’avanci cap al 6% del PIB en educació.
