Els sindicats d’educació exigim obrir una negociació amb el Departament d’Educació per a recuperar el 25% de poder adquisitiu perdut els darrers anys

Després d’una ronda de trobades amb  Junts, PSC, ERC, Comuns i la CUP, constatem un suport majoritari a les nostres demandes i hem fet arribar una resolució als grups parlamentaris per a ser debatuda i aprovada al parlament de Catalunya, en el marc de la negociació entre el PSC i els seus socis d’investidura (ERC i Comuns) per tal d’aprovar una ampliació de crèdit pressupostari. Aquesta ampliació suposa que es disposarà de més recursos que fan possible una actualització a l’alça dels salaris del personal educatiu després d’anys en què el govern de Catalunya no els ha incrementat ni un euro. 

El passat 30 de gener, el ple del Parlament de Catalunya ja va debatre una moció presentada per la CUP sobre la situació de l’educació catalana i les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. El text aprovat amb el suport de tots els grups excepte l’abstenció de PSC i Vox i el vot en contra d’AC, demanava al govern “obrir de manera real i immediata, un diàleg amb els i les representants dels i les docents i del personal d’atenció educativa (PAE) per tal de fer front al malestar actual millorant les seves condicions laborals i salarials, començant per l’augment d’un 25% del sou”.

Els sindicats amb representació a la mesa sectorial d’educació considerem molt preocupant la pèrdua de poder adquisitiu del professorat català, que supera el 20% en l’última dècada (entre 23 i 25%). A la pèrdua causada per l’alta inflació dels darrers anys cal sumar-hi l’impacte de les retallades del 2010, que encara no s’han revertit completament, generant un greuge comparatiu amb altres sectors públics, en aquest sentit, està pendent la recuperació completa del deute dels estadis docents, que suma més de 200 milions d’euros.

La situació ha fet que la docència hagi perdut prestigi i atractiu. Vivim una davallada de persones interessades a exercir la professió docent que s’ha traduït en la manca de professorat en cada cop més especialitats. Recordem que uns salaris dignes no són només una qüestió de justícia, sinó també un element clau per garantir la qualitat del sistema educatiu.

Per això hem reclamat als grups parlamentaris mesures concretes i assolibles per avançar cap a aquest objectiu: revertir les retallades pendents (pagament del deute acumulat pels sexennis); una revisió a l’alça del complement específic, que actualment no reflecteix la responsabilitat i la dedicació que requereix la nostra tasca; cobrar tota la feina feta (reconeixement econòmic de tasques addicionals com tutories de pràctiques, treballs de recerca (TR), sortides, colònies, i altres càrrecs que sovint no són remunerats, etc.) i cobrar a l’alça per a tots els càrrecs realitzats.

Es tracta d’una qüestió de justícia: el personal docent som el pilar del sistema educatiu i el deteriorament econòmic és insostenible; i d’equitat amb altres sectors: en altres àmbits del sector públic s’han revertit les retallades i arribat a acords d’augment salarial. Per què no al col·lectiu docent?

Per això fem una crida als partits per a prioritzar aquestes demandes en les seves agendes polítiques i situar-les com  una prioritat en la negociació pressupostària que s’està efectuant.