L’alumnat no té dret a vaga. El dret constitucional a la vaga està reconegut per als treballadors (Reial Decret llei 17/1977), però no per als estudiants de cap tipus d’ensenyament.
Però què no tinguin dret de vaga, és una qüestió de paraules. L’alumnat té el dret a expressar-se, i dret a reunir-se, i a faltar a classe per reivindicar el que vulguin, si aquesta falta ha estat fruït del dret de reunió i s’ha comunicat prèviament.
Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educación.
Título preliminar Artículo Octavo
…las decisiones colectivas que adopten los alumnos, a partir del tercer curso de la educación secundaria obligatoria, con respecto a la asistencia a clase no tendrán la consideración de faltas de conducta ni serán objeto de sanción, cuando éstas hayan sido resultado del ejercicio del derecho de reunión y sean comunicadas previamente a la dirección del centro.
El marc normatiu del Departament d’Ensenyament no parla mai de “vagues d’alumnes”. El decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, parla de la “inassistència col•lectiva a classe”, burocratitzant i dificultant les accions col·lectives de l’alumnat:
“Article 32. Decisions sobre l’assistència a classe
32.1 El consell escolar pot determinar que a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions col•lectives adoptades per l’alumnat, en relació amb la seva assistència a classe, no tinguin la consideració de falta ni siguin objecte de sanció quan la decisió sigui resultat de l’exercici del dret de reunió, hagi estat prèviament comunicada pel consell de delegats i delegades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels seus pares.
32.2 En els ensenyaments post-obligatoris, les normatives d’organitació i funcionament dels centres han de regular les condicions en què no s’han de considerar falta ni ser objecte de sanció les decisions col•lectives de l’alumnat sobre la seva assistència a classe, quan siguin resultat de l’exercici del dret de reunió i el consell de delegats i delegades ho hagi comunicat prèviament a la direcció del centre.
32.3 Els centres han de garantir el dret de l’alumnat que no desitgi secundar les decisions sobre l’assistència a classe a romandre al centre degudament atès.”
I, més recentment, el decret d’autonomia de centres prescriu en l’article 24.2:
2. Les normes d’organització i funcionament del centre, a més del que preveu l’apartat e) de l’article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat. Així mateix, poden determinar que, a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions col•lectives adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta.
És a dir, a partir de 3er de l’ESO l’alumnat pot decidir no assistir a classe col•lectivament (és a dir, fer vaga) amb els únics requisits de decidir-ho en una reunió (assemblea) i comunicar la decisió a la direcció del centre. Ni tan sols és necessari que una organització de fora de l’institut convoqui “oficialment” la vaga.
Sigui com sigui des de CGT Ensenyament volem manifestar:
– Que la vaga és en la realitat quotidiana de qualsevol treballador/a un dret constitucional, i s’ha de contemplar com una manifestació de la llibertat d’expressió de l’alumnat en la vida del centre.
– És obligació dels equips directius el respecte escrupolós del dret a la no assistència a classe de l’alumnat que així ho hagi decidit d’acord amb la normativa vigent.
– Fem una crida al professorat a no obstaculitzar l’exercici d’aquest dret per part de l’alumnat.
– Cridem també el professorat a convertir aquestes mobilitzacions en un acte més de l’exercici docent, ajudant l’alumnat al debat i la autoorganització, com a instrument necessari de l’educació en el conflicte que els nostres joves han de rebre.
– Cridem l’alumnat a iniciar i/o consolidar els seus propis processos d’organització interna dins dels centres i a ser escrupolosos amb els mètodes democràtics de presa de decisions.