El cessament de Gonzàlez Cambray és una notícia molt grata, però n’haguèssim preferit la dimissió. Hem patit dos cursos l’arrogància i la prepotència d’un polític incompetent que ha utilitzat el seu càrrec com a plataforma electoralista; que ha acabat d’obrir les portes de l’escola pública a la Fundació Bofill; que ha maltractat conscientment els treballadors d’educació, sobretot el personal interí, i ha volgut minar a cop de màrqueting la nostra dignitat professional.
No li ha sortit gratis, val a dir. El maltractament que hem patit i la desorientació pedagògica en què està immersa Catalunya li ha passat factura, a ell i al seu partit. Amb les vagues històriques del curs passat i amb la pressió constant del professorat organitzat durant aquest curs, finalment l’hem fet caure. És una petita victòria i s’ha de celebrar, però és insuficient.
Malauradament les polítiques educatives del seu partit encara no s’han revertit. Per això aprofitem per anunciar que el curs vinent començarà calent a no ser que la consellera Simó atengui les nostres demandes abans segui a negociar de forma real i transparent.
Per això, la CGT hem decidit en procés assembleari amb afiliats i afiliades que convoquem VAGA el 6 de setembre. No començarem el proper curs amb normalitat. Animem com sempre el professorat i el personal educatiu a organitzar-se en assemblea per poder decidir de la forma més horitzontal possible la manera com articular les reivindicacions, el format i la llargària de la vaga de principis de curs.
Instem també els altres sindicats a unificar forces, a afegir-se a la vaga i plantar cara a l’arrel del problema que no són altra cosa que les polítiques educatives a Catalunya durant les últimes dècades, sota governs de diferent color.
Hem d’acabar amb el maltractament que patim als centres educatius, amb el descrèdit de la nostra professió, amb la desorientació pedagògica, amb la manca de recursos estructurals, amb l’intrusisme de l’empresa privada, de bancs i de fundacions, en l’escola pública.
Arran del debat previ a les assemblees de CGT, consensuem i proposem 4 objectius que considerem que es poden assolir a curt termini i que creiem imprescindibles per poder iniciar un camí de recuperació de la situació crítica en què es troba l’escola pública.
- Derogació de l’ordre de calendari: comencem el 12 de setembre, necessitem adaptar tots els centres per fer front a l’escalfament climàtic.
- Recuperació del poder adquisitiu: recuperació dels sexennis als 6 anys, reconeixement del deute i una pujada salarial conforme a l’IPC real.
- Augment de places al Concurs de Mèrits per tal d’estabilitzar tot el personal interí en frau de llei. En cas que això no s’aconsegueixi assegurar-nos un pla d’estabilitat real, que asseguri la feina a tots els treballadors en frau de llei que no s’hagin estabilitzat en aquest procés. Assegurar que es pugui triar centre i municipi, no només comarca.
- Més dotació del Personal d’Atenció Educativa. Dignificació de la seva feina: reclassificació professional i conveni propi al Dep. d’Educació.
En aquesta direcció, emplacem a donar tot el suport i solidaritat a la vaga indefinida convocada per PINDOC aquest final de curs. La injustícia dels processos d’estabilització mereixen amb urgència una correcció ferma per part de la flamant consellera. Totes les places a mèrits, aturem les opos! Anna Simó, estabilització!
CGT ENSENYAMENT