El professorat hiperconnectat és ja una realitat, fruit de l’última experiència docent de confinament. És un secret a veus que la introducció de les noves tecnologies pedagògiques en l’àmbit de la professió docent no oculta el seu origen empresarial.
Conceptes com estàndards d’aprenentatge, qualitat, emprenedoria, o tècniques com el coaching i tecnologies del jo, com l’educació emocional es mostren com a pràctiques pedagògiques i discursives associades al naixement d’un nou tipus de subjectivitat laboral docent: professorat hiperconnectat.
El filòsof sud-coreà Byung-Chul Han demostra als seus escrits que el personal treballador -per extensió docent- s’ha convertit en explotador de si mateix. En un subjecte laboral que ha interioritzat un afany desmesurat de competència i viu aquesta experiència lliurement com a realització personal.
L’optimització personal és una forma d’autoexplotació total, o el que és el mateix: d’alienació triada i autocomplaent que explica en part la despolitització. D’aquesta manera, el coaching, la motivació, la competitivitat, l’educació emocional són tècniques de fabricació de subjectes amb capacitat il·limitada de productivitat. La configuració ideal per al triomf neoliberal. Però queda per mostrar la seva vessant més ombrívola: un dels símptomes més recents és el desgast psicològic i professional que ve acompanyat d’un creixement exponencial de casos amb síndrome de burnout o depressió. Si la premissa és la d’un subjecte docent autoexplotador sotmès a la lògica insaciable del capital informatiu, és inevitable l’esgotament per pura positivitat. “M’optimitzo fins a morir”.
I tot això sense comptar amb les seqüeles que el teletreball de docent hiperconnectat pugui comportar a la seva salut per vicis posturals o problemes de visió.
En aquestes circumstàncies és essencial normativitzar el dret a la desconnexió digital (Article 88 de la Llei Orgànica 3/2018). En la lògica del docent hiperconnectat i emprenedor ja no cal distingir entre temps d’oci i temps de treball. Per això, CGT exigim una revisió crítica de la jornada laboral del professorat en funció del temps i de l’esforç que demanden les noves tecnologies i els programes de formació derivats de les mateixes.
Fa l’efecte, pels missatges, queixes i consultes que rebem, que estem fallant en una qüestió crucial: la cura de la nostra salut física i mental. En efecte, aquesta situació està sobrepassant a bona part de docents, i per això des de CGT volem denunciar les malalties psicofísiques que estem patint:
- Massa hores davant de la pantalla de l’ordinador poden passar-nos factura: dolors de coll, esquena, cames, vista cansada. Evita, en la mesura del possible, aquesta sobrecàrrega. Posa límits, posa’t límits.
- Si tens persones al teu càrrec pots demanar-te un permís per cura de familiars.
- Si pateixes una malaltia que t’impedeix treballar pots agafar la baixa (IT).
- Si estàs de permís o de baixa i el teu equip directiu et pressiona perquè et donis d’alta o treballis, nega’t, contacta’ns i denuncia-ho.
- Treballar des de casa fa que els límits entre el temps de treball i el temps lliure es difuminin. Al rebre correus de l’alumnat, famílies o directives a qualsevol hora del dia (i contestar-los), correm el risc de trobar-nos amb una jornada laboral de 24 hores. Tenim dret a la conciliació i al descans: a més d’atendre a desenes o centenars d’estudiants tenim vida pròpia. Per això et recomanem que no obris ni responguis correus o missatges fora del teu horari i que et planifiquis la jornada per no treballar més hores de les que et corresponen. Igualment, insistim en recordar a les direccions que no enviïn missatges al claustre durant els caps de setmana ni fora d’horari laboral.
Per últim, volem recordar la necessitat que tenim el professorat d’exigir i lluitar pels recursos necessaris i per la democràcia als centres educatius, perquè si no en tenim la resta no funciona.
CGT Ensenyament Catalunya
4 de maig de 2020