Convoquem al professorat a una Assemblea el pròxim 11 d’abril, a les 18:30h a la nostra seu (Carrer Pare Lainez, 18, Àtic, Barcelona) i reiterem a la resta de sindicats la nostra voluntat de convocar i organitzar conjuntament aquesta i/o d’altres assemblees per tal de debatre i decidir, amb el màxim de professorat possible, com responem i revertim els gravíssims atacs que estem patint. Veure Comunicat “Davant els greus atacs que estem patint.”
comunicat_greus_atacs.pdfDAVANT ELS GREUS ATACS QUE ESTEM PATINT,
CAL UN CALENDARI DE MOBILITZACIONS AMB VAGUES!!
A aquestes alçades de curs la nostra acció sindical hauria d’estar centrada, a més de la preparació de la vaga feminista del 8 de març, en reivindicacions que teníem i tenim pendents de cursos anteriors i que són de vital importància: l’estabilització del personal interí davant les properes convocatòries d’oposicions, la reducció de l’hora lectiva pendent, la reducció de les ràtios i la lluita contra els tancaments de P3 públics, entre d’altres. Però l’ofensiva repressiva i recentralitzadora de l’Estat s’està traduint, les darreres setmanes, en gravíssims atacs a l’educació pública catalana. Atacs que no patíem de forma tan intensa des de fa molts anys i que, per la seva magnitud, poden tenir repercussions devastadores que poden durar dècades si no les aturem.
Renovació via 155 de 1956 concerts educatius
El 16 de febrer el Ministerio d’Educación anunciava la renovació fins el curs 2021-22 de 1956 concerts educatius a centres privats (987 d’Infantil y 969 de secundària) que caducaven aquest any. La competència sobre aquesta renovació corresponia a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i no dubtem de la seva intenció de fer-ho, però teníem opcions reals d’aconseguir que no es renovessin en el cas dels centres religiosos que segreguen per sexe.
Aquesta renovació s’ha fet per part del Govern de l’Estat “al amparo de la aplicación del artículo 155” i suposa seguir finançant amb diners públics a centres de l’Opus Dei i d’altres entitats religioses, elitistes, que segreguen per sexe i que discriminen laboralment les dones.
Aquest és un atac especialment greu per a l’ensenyament públic atès que tots els diners que es destinin a aquests centres (haurem d’estar atents/es a la quantitat que s’assigna) podrien destinar-se a revertir les greus retallades que encara patim els centres públics i, a més, reforça i aprofundeix la privatització encoberta que suposa mantenir concerts educatius mentre es tanquen grups de l’escola pública. (Veure Esquerda #SuprimimConcerts)
L’atac a la immersió lingüística
Els darrers dies s’ha anunciant des del Govern de l’Estat la possibilitat d’incloure, fent ús de l’article 155, una casella al formulari d’inscripcions perquè les famílies escullin si volen educar els seus fills i filles en castellà, amb una clara voluntat de desmantellar la immersió lingüística de les escoles catalanes. L’altra via per a fer-ho, i que poden fer servir de manera complementària, és estendre les sentències judicials que ja obliguen a alguns centres a impartir el 25% de classes en castellà.
La immersió lingüística és un model avalat internacionalment i la seva eficiència per a l’adquisició de les llengües està més que contrastada per diferents comparatives que situen Catalunya per damunt de la mitjana de l’estat. Compta amb un amplíssim consens de la comunitat educativa i, de fet, va ser impulsada per comunitats educatives majoritàriament castellanoparlants, tant per la seva utilitat per a l’aprenentatge del català com per ser una valuosa eina per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats de l’alumnat amb independència del seu origen.
La voluntat expressada pel Govern de l’Estat de desmantellar-la, no té cap justificació ni pedagògica ni per a la convivència, sinó que respon més a objectius recentralitzadors i anihiladors de la diversitat cultural i lingüística dels pobles de l’Estat que recorda a l’època del franquisme.
L’exèrcit a les escoles per a “vertebrar la nación”
El 6 de febrer la Ministra de Defensa signava, dintre de l’anomenat “Plan General de cultura de defensa”, un conveni amb l’associació de centres privats ACADE per “enseñar a nuestros jóvenes lo que son sus Fuerzas Armadas y cómo les protegen en el ejercicio de sus derechos y libertades y cómo es una buena manera de vertebrar nuestra nación.” Aquest conveni s’inicia a centres privats, però s’ha expressat públicament la voluntat de que sigui implementat també als centres públics i reactiva el que ja es va signar fa dos anys amb la voluntat de que l’alumnat es familiaritzi amb els “símbolos nacionales: escudo, bandera e himno” i també amb “el deber de defender a España”
.
Una intrusió a les aules que es suma, a les que ja patim d’altres forces de repressió com les “xerrades” que imparteixen els Mossos d’Esquadra, especialment en centres de secundària, però amb una voluntat adoctrinadora encara més greu. És intolerable i gravíssim que, mentre se’ns acusa als docents de Catalunya d’adoctrinar l’alumnat, s’estigui impulsant aquest projecte que també recorda al franquisme, i més concretament al FEN (Formación del Espíritu Nacional).
La repressió a la tasca docent per imposar el silenci…
El que va començar com una campanya difamatòria i un qüestionament de la nostra tasca docent, acusant-nos d’adoctrinar a favor de la independència i d’incitar a l’odi cap a Espanya, va passar, a partir de l’octubre, a les denúncies judicials amb imputacions penals. Tenim companyes i companys acusats de delictes d’odi i amenaçats de ser inhabilitats. Aquesta ofensiva repressiva té l’objectiu d’atemorir-nos i pretén silenciar els debats a les aules i el foment de l’esperit crític, que és un pilar fonamental de l’educació transformadora i, en conseqüència, de la societat del futur.
… i la repressió als qui lluiten per l’educació pública. Som 27 i més.
No tota la repressió que patim prové directament de l’estat. El cas dels “27 i més” va començar arran de diverses denúncies de l’anterior equip de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona contra 25 (ara antics) estudiants i dos treballadors (entre els quals es troba el secretari general de CGT Catalunya) que havien sigut actius en les protestes universitàries dels cursos 2011-12 i 2012-13 contra l’increment de les matrícules, els acomiadaments de professorat, les retallades i les privatitzacions. La fiscalia els està demanant penes de presó d’entre 11 i 14 anys i sancions econòmiques que ronden els 20.000 euros per encausat/da. Aquests darrers dies han començat a patir detencions.
CAL UN PLA DE LLUITA AMB VAGUES
La quantitat i gravetat dels atacs rebuts les darreres setmanes, en el context previ de retallades i de manca de democràcia als centres a que ens sotmeten la LEC i la LOMCE, ens situen en una situació d’emergència a la qual cal respondre de manera urgent.
Des de CGT Ensenyament:
– Cridem a tots els sindicats a convocar arreu del territori assemblees de professorat per debatre sobre com respondre als atacs que estem patint.
– Considerem que cal construir, de la manera més àmplia possible, un calendari de mobilitzacions proporcional a la situació que enfrontem. I això per a nosaltres suposa incloure la convocatòria de vaga/ues durant els propers mesos.
– Esperem poder convocar les assemblees i construir el calendari de mobilitzacions de manera unitària. Però si la resta de sindicats no reaccionen davant la gravetat de la situació exposada, caldrà que ho intentem nosaltres amb la participació i ratificació de tot el professorat possible.
En l’actual situació, la vaga indefinida de l’Assemblea de Docents de Ses Illes, que va tombar el decret de Trilingüisme del PP, ens mostra el camí.
CGT Ensenyament, 22 de febrer del 2018
