CURS 16-17: NOMES LLUITANT ACONSEGUIREM VICTÒRIES
Només amb prou recursos i democràcia als centres aconseguirem una educació de qualitat
El curs passat va acabar amb l’anunci de noves retallades per part del Departament d’Ensenyament i amb una ràpida mobilització de famílies i docents que va aconseguir aturar-ne algunes. Aquest fet ens permet extreure dues idees que ens han de servir pel curs 16-17:
· El govern de la Generalitat no té cap intenció de revertir les retallades sinó d’aprofundir-les i continuar privatitzant, d’una banda escanyant l’escola pública i mantenint els recursos per a la privada i de l’altra, per la via del desenvolupament de la LEC que està portant progressivament a que la gestió dels centres públics imiti el model dels centres privats.
· Lluitant s’aconsegueixen victòries: aquest govern de la Generalitat és més vulnerable a les mobilitzacions que el govern anterior i amb mobilitzacions prou contundents podem aturar els nous atacs que plantegin i revertir les retallades que venim patint els darrers cursos.
SEGUIRAN INTENTANT RETALLAR I PRIVATITZAR
Continuem patint la gran majoria de les retallades decretades en cursos anteriors (tot i que algunes eren mesures extraordinàries i temporals) i a mesura que es perpetuen, deterioren la qualitat de l’educació pública. A més, aquest nou curs entren en vigor retallades com la de les dues hores de reducció lectiva per a majors de 55 anys, que passen a fer-se al centre en hores complementàries. O mesures com la selecció del personal substitut per part de les direccions amb possibilitat d’entrevista inclosa (malgrat que no s’ha valorat la prova pilot dels SSTT MAVO), per amagar el greu problema de fons: la no cobertura de totes les substitucions que es produeixen des del primer dia.
La convocatòria d’oposicions d’un grapat de places a secundària no resol l’alt percentatge de professorat interí i substitut a la plantilla, en condicions precàries i d’inestabilitat laboral.
També han estat recents i ens afectaran els tancaments de P3 que sí que s’han produït, la massificació a les aules de secundària i els greuges comparatius en el procés de matriculació de la pública envers la privada. Es mantenen els concerts a zones on la pública pot assumir la totalitat de la demanda i a centres privats amb ràtios inferiors a 19 i possiblement amb menys de 18 (estem fent el seguiment de les dades, perquè a més es fa de manera opaca).
Podem esperar que aquest curs el Departament segueixi desenvolupant la LEC amb el Decret d’avaluació mitjançant el qual es continuï impulsant la classificació de centres públics de primera, de segona, de tercera o de quarta i de docents bons i dolents, segons els resultats del centre o de la nostra “implicació” en la tasca docent.
A nivell estatal no podem esperar res millor. No sembla que el proper Gobierno derogui la LOMCE ni sembla que el Govern de la Generalitat la desobeeixi més enllà de l’àmbit de les declaracions d’ intencions.
Cal afegir que la Unió Europea espera la formació de nou govern per tal que apliqui les retallades exigides a l’estat espanyol d’entre 8.000 i 10.000 milions d’euros i cap dels grans partits que aspiraven al govern ha dit que no les durà a terme.
NOMÉS LLUITANT ACONSEGUIREM VICTÒRIES
Amb el fals argument de la no aprovació d’uns pressupostos que tornaven a ser de misèria, el juny passat el Departament va anunciar noves retallades per a aquest curs en la dotació de personal d’atenció a la diversitat. Aquest cop, la ràpida reacció i mobilització de docents i famílies va aturar les intencions del govern. I va evidenciar que aquests intents de retallar no eren fruit de no tenir nous pressupostos sinó de la voluntat política.
També hi va haver lluita contra el tancament de línies públiques i finalment se’n van tancar moltes menys de les previstes, tot i que si s’hagués aplicat la baixada de ràtios que s’exigia de manera unitària no se n’hauria d’haver tancat cap. Són dos exemples de que quan hi ha lluites es poden guanyar.
Hem de ser conscients de que per revertir les retallades caldran lluites molt més contundents. Des de CGT creiem que fins i tot caldrà debatre des de baix (als centres, zones i assemblees que es puguin dur a terme) sobre la necessitat de construir una vaga prou massiva i contundent com per recuperar les condicions laborals i la qualitat de l’educació pública que ens han pres els darrers anys.
Però també hem de ser conscients de que l’actual govern de la Generalitat és, atesa la composició del Parlament i la situació política actual, més vulnerable davant de les mobilitzacions, com demostren els exemples esmentats. De la mateixa manera creiem que, a nivell estatal, el nou Gobierno que sortirà tindrà les mateixes intencions retalladores i privatitzadores de l’anterior però també serà més feble en relació amb la darrera majoria absoluta del PP.
Sempre ha estat moment per lluitar perquè malauradament sempre ens han donat motius per fer-ho. Però pensem que aquest curs encara més, lluitant podem aconseguir les victòries que tant necessitem com a treballadores i treballadors i que tant necessita l’educació pública.
Només amb prou recursos i un altre model de gestió democràtica dels centres, tindrem una educació pública de qualitat
Amb la millor de les intencions i malgrat tots els atacs patits, el colBlectiu docent hem continuat posant tots els esforços per impartir una educació pública de qualitat. Però la realitat, les condicions materials i la normativa s’ imposen: més alumnat, menys professionals, més hores de classes i menys per preparar-les i coordinar-nos, menys pressupostos pels centres, menys formació permanent, una normativa i gestió dels centres cada cop menys democràtica i més autoritària que genera menys decisions col·lectives i més decisions imposades, etc. Creiem que els sobreesforços i les hores extres no remunerades no aconsegueixen compensar les moltes mancances existents ni en són la solució. Més aviat, en ocasions, generen situacions d’estrès i col·lapse que acaben deteriorant encara més la situació.
El darrer curs han sortit diverses iniciatives d’ innovació pedagògica des dels centres educatius. Des de CGT creiem en la innovació pedagògica i en l’aplicació de pedagogies alternatives però també pensem que requereixen de prou recursos per poder portar-les a la pràctica. Difícilment sense temps per preparar-los o amb grups de 27 alumnes a primària o de 35 a secundària podrem dur a terme molts projectes que segur que serien molt beneficiosos per a l’alumnat.
Tampoc no pensem que la solució passi per donar més recursos només a les escoles que tenen projectes d’ innovació pedagògica concrets, ni per buscar patrocinadors ni padrins en empreses privades que poc o cap interès tenen en que l’educació pública sigui de qualitat. En aquest sentit qüestionem projectes com el d’Escola Nova 21 (amb participació d’entitats com La Caixa). La innovació pedagògica ha d’incloure recursos suficients i els recursos han de ser per a tots els centres segons les seves necessitats i no pel seu grau d’excel9lència ni perquè les apadrini cap entitat.
Des de CGT Ensenyament cridem a lluitar, per lesnostres condicions laborals i també per tenir els recursos humans i les condicions materials necessàries que ens permetin dur a terme la nostra tasca docent amb la qualitat que l’educació pública, la de totes i tots, és mereix.
Participem a les accions i mobilitzacions convocades per aquest inici de curs (veure cartell), organitzem-nos per poder prendre les decisions de manera col9lectiva fent assemblees als centres, participant a les zones i a les assemblees de docents que es puguin convocar.
CGT ENSENYAMENT
http://cgtense.pangea.org/spip.php?article4575