Prou d’històries màgiques… Exigim negociació!!
CGT hem assistit a dues meses sectorials. No ens n’han calgut més per constatar que aquest espai està mancat d’utilitat a l’hora de millorar les nostres condicions laborals i la qualitat de l’escola pública. A la primera mesa ens vam aixecar perquè l’endemà hi havia convocada vaga i la consellera Simó no va fer esment de cap de les reivindicacions que hi ha sobre la taula des de fa dos cursos: augment del poder adquisitiu, reversió de les retallades, estabilització del personal interí i més recursos per a la inclusió.
A la segona mesa del dia 13 de setembre vam assistir durant 6 hores a un espectacle molt trist i indignant. La dinàmica consisteix que el Departament exposa els seus mandats; la part social, per ordre, argumentem per què no hi estem d’acord i quines són les nostres propostes sindicals; el Departament respon que s’hi aplicarà igualment sense cap modificació i a continuació es passa al següent punt. No hi ha ni espai ni temps per a la negociació real perquè no hi ha voluntat de negociació per part del Departament d’educació. De cordialitat i protocol, en canvi, no en falta ni mica.
L’últim punt, el de varis, va ser sense dubte el més interessant. Comença passades les 15 de la tarda i ja amb la major part de l’administració minvada i actitud notòria de cansament. La de desdeny s’hi notava des de l’inici amb les formes i amb la paròdia de la no negociació. En aquest punt és on realment es tracten els neguits que els sindicats presents recollim als centres de treball i on podem plantejar quines són les demandes laborals i les propostes de millora del sistema d’educació pública. Però més que una mesa sectorial, el que hi ha al Departament d’Educació sembla la taula del No Aniversari de la famosa novel·la de Lewis Caroll.
Hi serem, sens dubte, presents a totes les meses sectorials, les meses tècniques i tots els espais de representació sindical que ens permeten els resultats de les darreres eleccions. Hi portarem les reivindicacions del professorat, debatudes i aprovades des de la base. Discutirem fins a l’últim minut cadascuna de les prerrogatives de l’administració, amb la coherència i la contundència que ens dona saber-nos part d’un massa de treballadors i treballadores de l’educació molt gran i molt indignada.
No obstant això, sabem ben bé que sense la pressió al carrer i l’organització als centres de treball no podrem aconseguir que l’administració escolti les nostres reivindicacions i apliqui les reformes que l’escola pública necessita per superar la profunda crisi en què es troba.
PUNTS TRACTATS A LA MESA
1. PROPOSTA DE DECRET DE RÈGIM LINGÜÍSTIC DEL SISTEMA EDUCATIU
En aquest punt es tracta el retorn a les propostes que els sindicats vam enviar respecte a la proposta de Decret que està dissenyant el Departament per acatar la Sentència Judicial del Tribunal Suprem que obliga la Generalitat a què el 25% de les classes es facin en castellà.
CGT vam enviar les nostres propostes, en consonància amb la Plataforma Pública i en Català, defensant que no es pot desmantellar el sistema d’immersió lingüística, que malgrat totes les mancances, funciona a Catalunya. El que necessitem són més recursos per a la immersió lingüística i no, més autonomia de centres i més segregació.
Exigim que el Departament elabori un Projecte Lingüístic comú a tots els centres en què el català sigui la llengua de l’ensenyament.
Exigim que s’elimini la limitació de dues aules d’acollida per centre i que es doti de professorat i PAE per a poder atendre Aules d’Acollida amb ràtios de 8 alumnes.
Cap de les nostres propostes no és atesa. A més a més el Departament exclou del debat els punts que la part social consideràvem imprescindibles, anul·lant així qualsevol possibilitat de negociació.
Entre totes, TOT!
Fem que escoltin la nostra veu!
No només això, sinó que volen fer caure sobre les nostres espatlles la dramàtica davallada en l’ús del català al sistema educatiu. Per això, la mesura estrella del decret és que s’aplicarà el que recull la LEC i el C2 de català serà un requisit d’accés per a mestres i professorat a partir del curs 25/26 (també un B2 en llengua estrangera). Serà, per tant, un requisit d’accés per a futures oposicions i ingrés a la borsa docent, però no deixa clar com afectarà el personal contractat, tant el personal interí com el funcionariat a l’hora de participar en processos de promoció interna i canvi de destinació.
Denunciem que la manca crònica de recursos educatius és l’única causant de l’empitjorament de la situació del català a l’escola i que en cap cas collar encara més el professorat suplirà la negligència de l’administració.
Exigim que s’elimini qualsevol termini tancat per a l’obtenció del C2 al personal funcionari i al personal interí que forma part de la borsa docent.
Exigim que s’elimini qualsevol coacció per l’obtenció del C2 i que contràriament s’hi apliquen beneficis, reduccions horàries i cursos gratuïts per fomentar la formació permanent del professorat.
2. CONCURS DE MÈRITS I FASE DE PRÀCTIQUES DEL COS D’INSPECTORS/ES DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ
En aquest punt se’ns trasllada la informació de com es desenvoluparà el Concurs de Mèrits que permetrà ocupar les places vacants que s’han donat en tres serveis territorials (Baix Llobregat, MAVO i Vallès Occidental).
Es tracta tan sols d’una comunicació unilateral, que a més ens arriba amb retard, i no s’espera cap mena de diàleg. Les nostres intervencions denuncien que la inspecció educativa davant de conflictes laborals se situa massa sovint al costat de les direccions. Plantegem que perquè el professorat no se senti tan desemparat davant d’unes direccions que acumulen massa poder i actuen de forma no democràtica, i molts cops autoritària, és necessari que els representants sindicals participem en l’elaboració de les bases de les convocatòries d’accés al cos d’inspecció.
DAVANT AQUEST ESCENARI EN EL PUNT DE VARIS, CGT exposem que:
Reivindiquem les substitucions del PAE, sobretot de les que s’han de reduir la jornada per hores sindicals i que com que no tenen substitutes no poden deixar la seva tasca al centre i, per tant, no poden tampoc exercir la seva tasca sindical. Demanem que s’activi l’atenció telefònica, perquè les treballadores i treballadors necessiten respostes, i l’administració ha de ser capaç de poder donar-les. S’ha de contractar més personal PAS al Departament d’educació per donar resposta a l’augment de la plantilla docent, però no es pot mantenir aquesta situació de desatenció i menyspreu per part de l’administració cap als seus treballadors.
Demanem una llista, tan aviat com es pugui, amb la relació de la nota del Concurs Oposició i els anys treballats per poder abordar amb dades com quedarà la radiografia de persones en frau de llei que no han superat aquest concurs d’oposició extraordinària.
El Departament respon que:
PAE i vetlladores no són responsabilitat nostra, però ho traslladarem a l’entitat encarregada (Direcció de Serveis) i us traslladarem la resposta. (Finalment, tres setmanes després de començar el curs, ja tenen substitucions). Notes d’oposicions ho revisarem.
Amb relació a l’equiparació del Personal Tècnic d’FP el Departament explica que:
Els interins havien de començar amb el 590 des del setembre, i a més hi ha una moratòria fins al 2026 per a regularitzar els estudis i l’especialitat.
Els interins que han estat nomenats per un cos de PT-FP que ja ha passat a formar part del cos de secundària i que tenen la formació quan en l’àmbit informàtic es pugui fer se li canviarà el nomenament. En el cas dels interins que no tinguin la formació, tenen fins al 2026 per treure-se-la i, per tant, estan nomenats encara al 598. Concurs Oposicions dels primers funcionaris que s’han convocat amb el 598 en el qual ha pogut participar el personal PTFP amb atribució docent.
La idea final que queda, després de 6 hores de discussió improductiva és que:
Tot el que tingui a veure amb diners no es pot tractar a la Mesa Sectorial.
Entre totes, TOT!
Fem que escoltin la nostra veu!