Crònica d’una desafecció anunciada: el cas de l’institut Alexandre Deulofeu de Figueres

El curs 2023-2024 conclou enmig d’un creixent ambient de descontentament, perplexitat, preocupació, afartament en definitiva, vers el tarannà d’un Departament d’Educació permanentment instal·lat en la imposició de polítiques destinades a implementar tant la privatització de la gestió dels centres públics i les seves plantilles com aprofundir en el desastre dels resultats de les diferents proves avaluadores de l’alumnat, fruit de l’error d’apostar per un ensenyament competencial que arracona la importància del coneixement com a fonament bàsic de qualsevol procés d’aprenentatge.

Un dels centres que aquest curs es rebel·la contra el Departament és l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres i ho fa votant en claustre, com era costum de fer arreu abans de la imposició de la LEC i els seus posteriors decrets a mida, com el d’Autonomia de Centres, el de Plantilles o el de Direccions, per anomenar alguns dels esperpents que ens han dut al femer en el qual es troba l’ensenyament públic de Catalunya a dia d’avui.

En un claustre extraordinari celebrat el passat 22 d’abril de 2024, els docents acorden per unanimitat rebutjar la validesa de les proves diagnòstiques de 2n curs de l’ESO en considerar que aquestes són una imposició innecessària i injusta per al professorat i l’alumnat, unes proves que no avaluen de manera adequada el progrés educatiu de l’alumnat i que poden generar-li angoixa i estrès, tot afectant negativament tant el seu benestar emocional com la seva motivació per aprendre. El Claustre extraordinari també dictamina que les proves diagnòstiques de 2n d’ESO tenen un impacte negatiu en el professorat, per la càrrega addicional de feina que suposa repartir i corregir aquestes proves en un temps limitat. Això afecta la capacitat docent de fer classe de manera efectiva i impedeix als professionals de la docència dedicar temps a tasques molt importants, com la preparació de classes i de l’acció tutorial amb l’alumnat. Pel que fa estrictament a l’estructura de les proves, el Claustre coincideix en què el seu enfocament és molt estàndard i ignoren les diferents necessitats i estils d’aprenentatge de l’alumnat, quelcom que produeix una enorme frustració entre el professorat i, de retruc, en el procés d’aprenentatge del seu alumnat.

Com a resultat del debat i els acords presos i, partint de tot l’esmentat en l’anterior paràgraf, el claustre del 22 d’abril dictamina que les proves diagnòstiques només se centren en els resultats d’unes proves estandaritzades l’objectiu de les quals és desviar l’atenció respecte d’aspectes considerats molt importants per a l’aprenentatge com són el desenvolupament del pensament crític, la creativitat i la resolució de problemes. Per tot plegat, el Claustre considera que ja fa temps que s’implementa al centre un sistema d’avaluació continu i formatiu que inclou diverses formes d’avaluació i que permet l’alumnat demostrar d’una manera més holística i significativa tant els seus coneixements com les seves habilitats / destreses, en el marc d’un clima d’aprenentatge positiu i motivador, centrat en el creixement i el desenvolupament de l’alumne.

Pel que fa a la successió dels esdeveniments, el Departament comunica inicialment a la direcció del centre que aquesta ha de passar les proves diagnòstiques de 2n  d’ESO. Aquestes proves arriben tard i, tot i això, el centre les passa a l’alumnat de 2n. Posteriorment, el Claustre considera que aquests exàmens tenen un nivell baix, són innecessaris i comporten una feina afegida tant per a l’alumnat com per al professorat, així que es decideix no corregir-los. Aquest és el punt que desemboca en la redacció d’un manifest, l’aprovació per unanimitat del qual té lloc al claustre extraordinari que se celebra el 22 d’abril. El dia 10 de maig al matí, la inspecció de zona contacta amb la direcció del centre tot demanant-li explicacions de per què encara no s’han bolcat els resultats de les proves al corresponent aplicatiu informàtic. La direcció convoca, llavors, amb caràcter d’urgència un claustre extraordinari per al mateix dia a mitja tarda (en el qual també es convoca a inspecció), ja que el text consensuat entre tot el professorat que envia la direcció del centre a inspecció obté una resposta en forma d’advertiment. Inspecció considera que les cinc docents que tenen assignada (unilateralment) la tasca de corregir i introduir els resultats de les proves diagnòstiques de 2n d’ESO tenen una actitud inadequada com a funcionàries públiques i considera que el seu acte d’insubordinació / desobediència pot acabar sent constitutiu d’obertura d’expedients que comporten la suspensió de feina i sou per a les companyes docents afectades. Concretament, inspecció diu a la direcció que les aplicadores de les proves cometen dues faltes greus com a funcionàries públiques i la direcció tres per reiteració i l’exhorta a transmetre a tot l’equip docent aquesta informació. En el claustre extraordinari de la tarda del divendres, 10 de maig, inspecció exposa el seu posicionament (intransigent amb el què i condescendent amb el com) per, posteriorment, retirar-se perquè els docents del centre deliberin si accepten o no el seu oferiment de posposar tres dies la data límit de la introducció de les notes de l’avaluació diagnòstica de 2n d’ESO, establint-la en el dilluns, 13 de maig.  

Finalment, el claustre accepta la “proposta” d’inspecció educativa. Els docents de l’institut Alexandre Deulofeu decideixen assumir entre tothom la tasca de corregir les proves diagnòstiques de segon assignades a cinc de les companyes del claustre i introduir-ne els resultats al corresponent aplicatiu. El dilluns 13 de maig el centre envia els resultats passant, en darrer terme, per l’adreçador de la imposició. Tanmateix, el manifest elaborat pel claustre docent d’aquest institut s’ha difós i ha estat debatut a altres centres de l’Alt Empordà, havent obtingut fins ara el suport dels claustres de quatre instituts més de la comarca.

Podem apostar per quant de temps trigarà l’anomenat Departament d’Educació a aprofundir en la precarització de les condicions laborals i salarials dels docents, tot proposant a futur noves proves diagnòstiques a alumnat i professorat de 1r d’ESO i altres cursos, enquestes sobre l’abast de la intel·ligència artificial, formularis d’autorització per col·locar implants cerebrals a l’alumnat per obtenir el control absolut del seu pensament o, fins i tot, preguntant sobre el color del cavall blanc de Sant Jaume o el sexe dels àngels. Sigui com sigui, no oblidem que el principal aliment de l’autoritarisme és la por, és a dir, allò que separa el que som del que podem arribar a ser i no hi ha cap altre camí per educar de forma plenament conscient que fer-ho des del respecte i per al respecte, tenint en compte tota la comunitat educativa i obligant els interessos polítics i econòmics a retre comptes davant la societat per l’holocaust intel·lectual que ens estan perpetrant col·lectivament, amb conseqüències socialment irreversibles. 

CGT Ensenyament Girona

L’acte de desobediència com a acte de llibertat és el principi de la raó” Erich Fromm