En aquests últims mesos estem assistint a l’enèsim intent de precaritzar el sistema universitari i cientificotècnic espanyol. La realitat, a dia d’avui, és que tots dos estan totalment subordinats als interessos del Capital. El Govern, en tant que administrador d’aquests interessos, pretén donar un pas més cap a la liberalització del sector. Tot això, com sempre, a costa dels drets laborals dels seus treballadors i treballadores, així com d’una recerca orientada al benefici col·lectiu i de la qualitat docent que rep l’estudiantat.
Fa unes poques setmanes el Ministeri de Ciència i Innovació presentava l’avantprojecte pel qual es pretén reformar la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (LCTI), una reforma que s’ha topat amb crítiques per part de tots els sectors implicats. Molt resumidament, es tracta d’una proposta que aposta clarament per la col·laboració publico-privada o, dit d’una altra manera, per finançar amb fons públics les inversions empresarials, que amenaça l’autonomia d’investigadores i investigadors i que prima la contractació laboral per reemplaçar els llocs de caràcter funcionarial, en detriment dels drets laborals de la plantilla. Tot això, a més, sense aportar un finançament que permeti acabar amb la contractació irregular del personal. Aquesta nova reforma complementa l’intent del ministeri d’Universitats de reformar la Llei Orgànica d’Universitats (LOU), que ja s’ha trobat amb una oposició frontal per part dels sindicats. Entre altres coses, aquesta reforma incrementaria, encara més, l’explotació de la plantilla, lloant la mobilitat i consolidant la carrera professional com una carrera d’obstacles.
I en aquest context, arriba el Reial Decret d’Organització dels Ensenyaments Universitaris, que el ministre Castells pretén aprovar a finals d’aquest curs, i que és la punta de llança de la futura LOSU, que s’espera surti a tràmit la tardor d’enguany. Aquest Reial decret arriba amb la intenció clara de supeditar els estudis universitaris a les necessitats del mercat laboral, per assegurar que les universitats tenen la suficient flexibilitat per satisfer a una o altra branca de la producció, segons el context econòmic ho demani, independentment de la formació íntegra de l’estudiantat; en definitiva, pretén avançar cap a una hiperespecialització tècnica. En paral·lel, el RD també busca introduir a la universitat la formació dual, que aniria acompanyada per un tipus contractual particular que permetria a les empreses contractar estudiants com a mà d’obra barata i amb nul·la estabilitat, fomentant així un mercat laboral flexible i desvalorant encara més la tasca dels i les treballadores, preparant el terreny per a futures retallades de drets laborals. A l’una, les empreses podrien utilitzar aquestes noves figures contractuals per pressionar a la baixa els salaris i drets laborals de la plantilla. La formació dual, a més, suposaria que gairebé el 50% de la “formació” es realitzaria en alguna empresa, incrementant encara més la influència de l’interès i el benefici privat en el sistema universitari. Mentrestant, les pràctiques externes no remunerades continuarien existint, mantenint així a l’estudiantat sotmès a l’explotació laboral, fins i tot després de pagar les taxes de matrícula.
Davant d’aquesta situació no podem romandre immòbils, esperant que la “nova esquerra”, en col·laboració amb la vella socialdemocràcia, menystingui encara més els nostres drets. Per això, des de la CGT fem una crida a la unitat amb les mobilitzacions convocades per aquest 6M pel Front d’Estudiants i per Estudiants en Moviment com a primer pas per enfortir el moviment sindical i estudiantil davant del nou cicle de reformes neoliberals de la Universitat i la Ciència.
La Universitat i el sistema científic han d’estar al servei de les necessitats de la classe treballadora, de manera que la col·laboració estreta entre treballadores i treballadors amb les organitzacions estudiantils és imprescindible per acabar amb l’explotació, per democratitzar la Universitat i per recuperar col·lectivament la Universitat i la Ciència.
Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya – Universitats