Des de Deixem de ser una illa manifestem tot el nostre suport al company Jordi Martí Font, membre de la nostra secció sindical, i a les altres persones que en bona part són afiliades a d’altres organitzacions sindicals i han estat denunciades o formen part de la causa per un delicte de desordres públics presumptament comès durant la seva participació a la vaga del dia 3 d’octubre passat, i citades a declarar davant el jutge el proper 5 d’abril.
No és la primera vegada que els cossos policials i el sistema judicial actuen en contra dels vaguistes. No ha deixat de créixer el nombre persones encausades, jutjades i en alguns casos empresonades per participar en les diferents vagues generals convocades els darrers anys. Considerem que aquesta nova actuació repressiva contra sindicalistes i activistes per exercir un dret fonamental, és un episodi més de la intensa campanya de persecució política que des de diferents poders de l’Estat es du a terme contra aquelles persones i organitzacions que mostren un compromís ferm en la lluita per la reivindicació i defensa dels drets laborals i socials de les classes treballadores.
No cal dir que aquest tipus d’actuacions responen a un doble propòsit, d’una banda persegueixen silenciar i neutralitzar, mitjançant la por, qualsevol resposta col·lectiva organitzada que pretengui afrontar les polítiques violentament antisocials. Amb aquesta finalitat s’amenaça totes aquelles persones decidides a mobilitzar-se amb accions judicials i administratives arbitràries, que poden comportar desproporcionades sancions econòmiques o fins i tot penes de presó.
D’altra banda, amb aquestes pràctiques es pretén també imposar una interpretació hostilment restrictiva del contingut del dret a la vaga i, en general, del dret a la protesta, avui ja retallats per un conjunt de regulacions injustes que en redueixen l’exercici i l’efectivitat (com l’obligació d’avisar amb suficient antelació de la convocatòria, la imposició de serveis mínims sovint abusius, la retòrica protecció d’un artificiós dret a treballar, o, en darrer terme, la declaració d’il·legalitat de la pròpia convocatòria). La possibilitat de la resistència i, si cal, de la confrontació, formen part essencial del nucli d’uns drets que ara s’intenta buidar de contingut per convertir-los en meres declaracions cosmètiques que sols empararien manifestacions perfectament ordenades o innòcues i inofensives aturades.
Denunciem la criminalització de la protesta i l’adulteració d’aquest dret bàsic que és el dret de vaga, eina irrenunciable de la lluita en favor dels drets de les classes treballadores, i per això ens afegim a la crida feta al conjunt de la militància de la CGT i a la resta de persones d’altres organitzacions sindicals i moviments populars a estar al costat dels encausats i a col·laborar en l’articulació d’una oposició decidida a aquests atacs.
Finalment volem també expressar la nostra solidaritat amb l’Ermengol Gassiot, secretari general de CGT Catalunya, actualment en cerca i captura per negar-se a comparèixer davant del jutge d’acord amb la decisió presa de no col·laborar amb una causa que és un muntatge político-judicial. I aprofitem per fer arribar de nou el nostre suport a la resta dels 27.
Deixem de ser una illa
23 de febrer de 2018