Des de CGT sempre hem defensat i constatat que hi ha un model de lluita que dóna els seus fruits: l’organització de les treballadores determinades a no cedir, i l’ús de la vaga com a element de pressió.
Hi ha consens per part de tothom que l’oferta d’acord presentada pel departament mai –insistim– mai s’hauria produït si no hi hagués hagut la força d’una lluita persistent, nombroses vagues i la determinació dels i les treballadores de l’ensenyament.
La conselleria va entomar aquest conflicte com una oportunitat per esclafar el moviment sindical i enfonsar la moral de les plantilles amb la finalitat d’eliminar les resistències a la implantació d’un programa clarament neoliberal i autoritari.
Podem dir alt i clar que han fracassat. Aquí estem senyor Cambray, i aquí seguirem. Aquest exemple servirà per a altres sectors laborals als quals animem a iniciar més processos de lluita, l’únic camí per tenir avenços.
En aquests moments no podem fer altra cosa que celebrar que la resta de sindicats també triessin aquest model de lluita perquè sabem que no n’hi ha d’altre. Al curs 2021-2022 hem convocat 9 vagues unitàries a l’educació pública, i avui en veiem una de les conseqüències: una incorporació de 3500 docents de primària i de secundària al sistema educatiu.
És impossible, adduïen els responsables del Departament d’Educació. Hi al·legaven motius de tota mena, tècnics, econòmics, etc. Utilitzaven el xantatge emocional, amb els mitjans de comunicació al seu servei que han utilitzat de plataforma per menysprear les nostres reivindicacions i el nostre col·lectiu.
És possible, repetíem des de CGT Ensenyament, només cal continuar lluitant. I aquesta és la raó que hi ha hagut darrere aquesta cessió. La incorporació de 3.500 persones el gener de 2023 i no aquest setembre, com vam exigir, no tenim cap dubte que serà un nou caos, implicarà dificultats per l’alumnat que tindrà canvis de professorat a mitjan curs i sumarà un capítol més a l’historial d’una persona de la qual només esperem la seva carta de dimissió o el seu cessament.
Des del nostre sindicat no dubtem mai del camí a seguir, per això hem convocat vagues en minoria i, fins i tot, en solitari, perquè davant dels atacs i els evidents intents de privatització del sistema públic, cal ser valentes. Fa dos cursos CGT Ensenyament vam convocar les vagues de les TEEI, el curs passat les de les interines docents, quan no hi havia ningú que s’hi atrevís, allà hi érem nosaltres. A poc a poc s’hi han anat sumant la resta de sindicats, i n’estem orgulloses.
El text de l’acord és clarament insuficient. On són les companyes interines en frau de llei? On és el gir imprescindible cap a les internalitzacions, el compliment del percentatge del 6% del pressupost aprovat pel Parlament? On és l’aposta per unes condicions de treball dignes? I per un ensenyament 100% públic? Des de l’afiliació de la CGT valorarem i continuarem defensant tota la taula reivindicativa ara i sempre, per això ens continuarem organitzant per preparar el calendari de lluita.
Tenint, això sí, ben clar que han estat les vagues les que, primer, han aturat l’autoritarisme antisindical i, després, han arrencat la proposta del retorn de l’hora lectiva que ens havien carregat a les nostres espatlles des de fa més d’una dècada.
Per tant, vist l’historial d’actuacions del Departament fins ara, i el seguit de reivindicacions que encara resten per assolir, ens mantenim en alerta perquè l’acord signat no quedi en paper mullat. En cas contrari, reactivarem totes les accions possibles per a garantir-ne el compliment.
No renunciem a convocar noves mobilitzacions. Us animem a fer assemblees als centres i territoris i a fer créixer l’autoorganització aconseguida el darrer curs. Cal combatre les mesures imposades pel Departament d’Educació que suposen el desmantellament de l’educació pública.
