La Mutualitat General de Funcionaris de l’Administració Civil de l’Estat(MUFACE) es crea al 1975 amb l’objectiu de gestionar el sistema de mutualisme dels funcionaris civils que depenen d’aquesta administració i que han obtingut una plaça mitjançant la superació d’un procés selectiu, en un moment històric en el qual el sistema sanitari públic es troba a les beceroles d’aquell que, amb les seves mancances, s’acaba consolidant durant la dècada dels 90s del segle XX com un dels millors sistemes nacionals de salut públics del món.
A partir del canvi de segle la sanitat pública comença a implosionar, fins al punt d’arribar a la situació de col·lapse a la qual es troba actualment. Una de les principals causes d’aquest multifactorial col·lapse és el creixent desinterès de l’administració per la sanitat pública, fenomen que coincideix temporalment amb un creixent interès de les asseguradores sanitàries privades, que ensumen un nou nínxol de mercat sota el paraigua protector de l’administració.
Durant el 2024 el govern espanyol, a punt d’expirar l’actual conveni del model sanitari de MUFACE, prepara una primera licitació per a la seva renovació durant el trienni 2025-2027. La proposta del govern de l’Estat, tot anunciant un augment de més d’un 15% de la prima que l’administració reté mensualment als funcionaris a la seva nòmina per aquest concepte, expira el passat 5 de novembre de 2024, però cap de les tres asseguradores privades signants de l’anterior conveni s’hi presenta.
Davant d’aquesta situació, el govern espanyol presenta a finals d’any una nova proposta a les asseguradores, que tenen de temps fins al proper 27 de gener per a adherir-se al nou conveni. Aquesta proposta incrementa la prima que paguen aquests funcionaris civils de l’Estat en, aproximadament, un 33% en tres anys. Tanmateix, dues de les tres asseguradores ja ha anunciat que no es presentarà al nou concert sanitari de MUFACE mentre que la tercera es manté amb reserves. La relació de win-win d’aquest contuberni públic-privat amb interessos privats sembla arribar a la seva fi, ja que les asseguradores addueixen que el model sanitari plantejat per l’administració a través de MUFACE els resulta deficitari a causa del que consideren que és un clar infrafinançament. Tanmateix, l’administració no té cap interès en què la licitació del nou conveni sanitari quedi deserta, ja que necessita de la sanitat privada per continuar desviant recursos que haurien de ser destinats a finançar i millorar la sanitat pública. Com no ha de trobar-se, aquesta, al llindar del col·lapse, mentre l’administració continua desviant recursos públics per tal de facilitar l’adscripció de fins a 1,5 milions de funcionaris civils de l’Estat a la sanitat privada?
L’administració ha d’abandonar aquest model opac de finançament sanitari, privat i classista, i apostar clara i decididament per finançar i millorar la nostra la sanitat pública, tot assumint la integració dels seus treballadors al règim general de la Seguretat Social, en el qual ja hi eren abans d’aprovar una oposició o ser estabilitzats, en comptes de proveir les asseguradores privades de potencials clients.
No s’entén que un milió i mig de treballadors funcionaris civils de carrera siguin obligats a ingressar a MUFACE i a finançar-la mitjançant la imposició per part de l’administració d’una retenció a les seves
nòmines pel simple fet d’haver aprovat un procés selectiu o haver estat estabilitzats. La sanitat pública es financia amb impostos i els treballadors públics ja paguen els impostos que els pertoca. En aquest sentit, resulta sensat defensar que els treballadors públics que ja eren usuaris de la sanitat pública abans d’obtenir una plaça i que van ser posteriorment obligats a ingressar a MUFACE no hagin de contribuir a
finançar la sanitat pública amb una sobrequota pel simple fet d’haver de pertànyer a una mútua contra la seva voluntat i negar-se a ser atesos per les asseguradores privades.
L’administració pública ha de tenir la voluntat d’atendre les necessitats de la seva sanitat, que no és cap altra que la sanitat pública, entre d’altres perquè és el seu deure. Altrament, també té el deure de no discriminar les treballadores públiques que aposten per la sanitat pública. Pel que fa al funcionariat públic que prefereix ser atès per les asseguradores privades, més enllà de la contradicció inherent que això suposa, no hi cap inconvenient a respectar la seva tria sempre i quan pagui directament la pòlissa mensual íntegrament de la seva butxaca.
Si l’Estat pretén continuar utilitzant MUFACE com a un simple instrument captador de clientela per a les mútues privades, caldrà exigir el desmantellament d’aquest entramat público-privat destinat a blanquejar
una part de la irresponsabilitat amb la qual actua l’administració pública, tot menystenint un dels seus principis fonamentals com és el de garantir l’existència d’uns serveis públics de qualitat.
No voldria cloure aquest article sense recordar qui va ser el secretari general de l’ONU entre el 1997 i el 2006, Kofi Annan, i la seva aferrissada defensa de la existència d’una bona acció de govern que no es limiti únicament a processos aparentment democràtics sinó que emfasitzi la importància d’afavorir la creació d’institucions eficients i responsables que serveixin els ciutadans i vetllin pel bé comú.
CGT Ensenyament Girona