Després d’anys de mobilitzacions per aconseguir revertir les retallades i millorar les condicions laborals dels i les treballadores del Departament d’Educació, i de moltes setmanes d’una Mesa de NO NEGOCIACIÓ amb molt de recorregut encara per la no aprovació dels pressupostos de 2024, finalment CCOO, UGT i USOC han decidit fer-li el joc a la consellera i signar precipitadament un mal acord que, a més de dolent, no és plenament efectiu: queda supeditat a l’aprovació dels pressupostos del govern d’ERC. Ens voldran fer creure que han aconseguit millores, però el que han signat no és ni just ni repara els danys de temps de retallades i menysteniment cap al col·lectiu docent i la resta dels treballadors i treballadores.
Amb una masterclass de com desaprofitar el moment crític en què es troba el departament i la consellera Simó, han decidit a correcuita i sense aprofundir en la negociació no recuperar els diners que se’ns deuen dels sexennis no cobrats, no fer efectives des d’ara mateix la reducció d’hores lectives a majors de 55 i posar pedaços a una equiparació salarial real del professorat d’FP. En definitiva, han signat una proposta ridícula i descafeïnada que l’únic objectiu que té és continuar amb el que feia l’antic conseller Cambray: màrqueting i propaganda barata al departament i a ERC.
Des de CGT Ensenyament consideràvem des de bon principi que acotar la negociació de condicions laborals a només 3 punts (que amb prou feines afecten el 50% de la plantilla), deixant de banda la resta de reivindicacions de les 11 que proposàvem, era una presa de pèl, i per això ens vam aixecar d’aquella mesa el 5 de desembre passat davant una primera proposta que no distava substancialment de la signada entre bambolines després de 5 reunions a la mesa pels sindicats pactistes. Si gairebé tothom s’hagués aixecat aquell dia amb una presència tan important de mitjans a l’exterior del departament, potser ara no tindríem aquest acord tan nefast.
Seguirem denunciant aquestes pràctiques sindicals de bonisme i aliances amb les patronals, que l’únic que busquen són penjar-se medalles mentre donen cobertura a governs trilers i incompetents. Signant pactes que no tenen una majoria sindical i que posen cada cop més complicat arribar a acords que realment millorin les nostres condicions laborals.
Des de la CGT reivindiquem la importància del sindicat combatiu, que faci d’altaveu de les demandes de les treballadores. La nostra pràctica sindical sempre anirà acompanyada de l’organització als centres de treball i la lluita als carrers, és per això que des de CGT Ensenyament animem a totes les treballadores a reprendre les assemblees als centres educatius, per tal de planificar accions per tornar a guanyar als carrers i cridar ben fort que no ens vendrem per promeses buides i acords de paper mullat. Volem totes i cada una de les reivindicacions que fa anys que exigim! Volem el pa sencer!
Per tant, després de veure com aquestes meses de NO NEGOCIACIÓ no serveixen per a res i que hi ha sindicats disposats a fer-li el joc al departament signant acords de fum, insistim en allò que sempre hem defensat: autoorganització i lluita als carrers!
La pressió l’hem de fer des de baix, en les assemblees, en les mobilitzacions i al carrer. ENS VEIEM ALS CARRERS!
CGT ENSENYAMENT