Educació per a tots/es des de l’escola pública, amb els recursos que reivindiquem
El Departament d’Ensenyament va dissenyar d’amagat, el decret de l’atenció educativa a l’alumnat en un sistema inclusiu, on l’alumnat s’s’ha d’escolaritzar prioritàriament en centres ordinaris.
El decret reorganitza els àmbits d’atenció educativa per a tot l’alumnat i, amb l’aportació de mesures de suport ajustades de forma individualitzada, garantir que el terme ’inclusivitat’ sigui una aplicació real tant als centres públics com als concertats. En definitiva, donar “orientacions i materials” perquè cada centre afronti l’objectiu de “l’èxit escolar”.
La pretensió d’aquest pla xoca frontalment amb la realitat de la política educativa de la Conselleria. En un marc de constants retallades que han tingut sempre com a objectiu principal els centres públics, només pot ser acollit amb poca credibilitat i total desconfiança.
Recordem que la tasca educativa diària en els centres públics parteix de les successives reduccions de plantilles que dificulta la flexibilitat en desdoblament de grups, tancaments de grups i centres, no cobertura de les substitucions des del primer dia i reduccions precisament de recursos de suport a la docència: hores de l’EE, vetlladores, psicopedagogues i professorat d’atenció a la diversitat a secundària, …
Aquestes retallades actuen directament sobre el que el decret anomena en una nova classificació dels àmbits d’actuació educativa com a “suport universal”, que representa el 80% de l’alumnat.
El decret estableix també “mesures de suport addicional” per a un 15% d’infants. Aquestes estan referides a l’atenció específica a accions flexibles, temporals i preventives, que es desenvolupen, entre d’altres, a través de l’EE, el SEP (suport escolar personalitzat) o l’aula d’acollida. Però la realitat d’aquests darrers és que s’han vist reduïdes hores de dedicació o supressió en aules d’acollida per l’alumnat nouvingut; la reducció de plantilles i per tant de l’especialista d’EE ha afectat l’atenció a nens/es amb nee; o la creació en el seu moment del SEP, que va resultar un pegat per intentar amortir en alguns centres la retirada de la sisena hora imposada.
I d’altra banda, a un 5% de l’alumnat restant anirien adreçades les “mesures de suport intensiu”; per atendre singularitats individuals, accions d’alta intensitat i llarga durada.
És en aquesta banda a on trobaríem algunes intervencions com les USEE (suport a l‘educació especial), les UAL (audició i llenguatge), CEE (centres d’educació especial), o les UEC entre d’altres (unitats d’educació compartida). Totes elles víctimes igualment del conjunt de les retallades de recursos humans patides en els darrers cursos; i especialment en els CEE, amb una gran varietat de figures professionals afectades i una saturació d’alumnat discapacitat que ha dificultat una millor atenció.
Per la CGT, l’escola inclusiva, que volem com a un dels fonaments de l’educació pública, ha de passar necessàriament per garantir que l’atenció de les necessitats educatives de tot l’alumnat es dóna amb el desplegament de tots els recursos humans i materials necessaris. No ens serveixen canvis teòrics ni conceptuals com ens presenta el Departament, mentre les instruccions i resolucions que arriben als centres públics es basen en la restricció i l’exclusió social. Ni podem entendre l’èxit i la qualitat escolar mentre es continuen degradant les condicions laborals de treballadores i treballadors de l’ensenyament ni mentre creix la precarietat de col·lectius com les TEIs, TIS, vetlladores, USEE, etc.