A més dels preocupants canvis al currículum que incorpora la LOMCE i del seu caràcter ideològicament reaccionari, recentment han sorgit vàries iniciatives i projectes adoctrinadors i no només des del Ministerio de Educación. Per exemple, el nou projecte perquè els banquers ensenyin finances als instituts que impulsa el ministerio té un antecessor al programa Educació Financera a les Escoles de Catalunya impulsat per la Generalitat de Catalunya.
Ara ens hem de preguntar què trigarà el ministre Wert copiar el projecte de servei comunitari que ja està desplegant la Rigau a Catalunya. Pel curs vinent, està previst que s’estigui duent a terme a 300 educatius i el curs 2019-2020 es preveu que 70.000 alumnes de l’ensenyament secundari obligatori facin algun tipus de voluntariat.
El projecte preveu una dedicació dels i les alumnes, de 3r o 4t de l’ESO d’un total de 20 hores: 10 hores de formació a l’aula i 10 hores de servei fora de l’horari lectiu. Aquest “voluntariat obligatori” es farà en “entitats” amb les quals es signarà un conveni a tal efecte.
És freqüent que en temps de crisi, els mateixos governs que no cobreixen les necessitats de la seva població, estimulin la caritat i el voluntariat per tal que sigui la gent qui les atengui amb bona voluntat. Així, impulsen els bancs d’aliments perquè els i les mateixes treballadores al quals ja els costa omplir el carro de la compra, deixin menjar per aquelles que encara estan en pitjor situació. De vegades, es fa servir voluntariat per fer feines que feien o que haurien de fer persones amb contracte i salari, reduint per tant llocs de treball. I ara, obligar a que això ho facin els i les alumnes de l’ESO és anar encara un pas més enllà.
Posar a menors a fer una feina que podria ser un lloc de treball és un fet molt greu en sí mateix. Però si a més això es dóna a través d’entitats privades algunes de les quals no queda clar si seran laiques, confessionals, quins “valors” voldran transmetre; o si percebran diners públics per aquests convenis, la qüestió pot acabar sent aberrant. A on queda el dret de les famílies a triar l’educació ètica i moral dels seus fills i filles? Qui decideix quines entitats són vàlides per “educar” el nostre alumnat? Qui decideix a qui acompanyarà els i les menors en les seves tasques?
El pretext d’aquest projecte és desenvolupar la “competència social i ciutadana”. I es vol fer mirant d’adoctrinar el nostre jovent ja que es planteja la consciència social com a caritat voluntària i individual, enlloc de com a exigència de que els recursos de tothom garanteixin les necessitats de tothom. S’inclouen a la presentació del projecte frases com ara: “Educar és també fer alumnat capaç de comprometre’s amb la seva societat, i aquest és un deure que tenim amb tot l’alumnat.” La Generalitat vol alumnat compromès amb la societat? Doncs potser haurà de ser alumnat que entengui que els llocs de treball no s’han de substituir per voluntariat o que els drets socials i els serveis públics no s’han de suplir amb caritat ni amb voluntat individual sinó que s’han de defensar col•lectivament i lluitant.
– Adjuntem aquest document en pdf
– Cartell
