Sr. Director,
LA SISENA HORA A L’ESCOLA PÚBLICA.
Aquest curs la Consellera d’Educació ens ha sorprès avançant tres dies l’inici dels infants a les classes (encara que per Nadal va avançar les vacances), impedint així que el professorat pugues organitzar-se suficientment el curs escolar. Ara anuncia, per al curs vinent, un augment d’una hora al dia l’escolarització dels infants de l’escola pública. I, un altre cop, ho imposa sense cap mena de consens amb els treballadors i treballadores ni amb els seus representants.
L’excusa és la millora de la qualitat, però fins i tot els que no són professionals de l’educació, s’adonen que, actualment, millorar l’ensenyament públic passa per atendre la complexitat cada dia creixent de l’alumnat. Possibilitant una atenció individualitzada, i per tant reduint el nombre d’alumnes per aula i en conseqüència augmentant els professionals que intervenen a les escoles (mestres, psicòlegs, assistents socials, psicopedagogs, etc.).
Algú creu realment que millorarà la qualitat fent més hores amb els mateixos 25, o fins i tot 27 infants en una aula? A qui li interessa aquesta mesura populista i que s’allunya completament de l’educació dels països europeus?
Els pares i mares que treballen poden estar contents realment? Molts familiars tampoc estan a favor de l’obligatorietat de la sisena hora. Som molts els que ens plantegem si és ètic allargar l’estada dels infants més menuts als centres només per contentar un sector de les famílies.
Algú del Departament d’Educació s’ha parat a pensar que hi ha molts infants que entren a les 8 del matí i que amb aquesta nova imposició es quedaran fins a les 6 de la tarda, arribant a fer una jornada de 10 hores seguides? Quants són els adults que reclamen una jornada de 10 hores laborals? És això el que volem que facin els nostres infants?
És justificable pedagògicament que les jornades d’estudi -en un centre tancat- d’un menor d’edat siguin més llargues que les dels seus propis progenitors? I, el més important, algú realment creu que un infant pot rendir més i treure més profit dels seus estudis, estar concentrat i treballant durant tot aquest temps?
És obvi que l’ensenyament ha de millorar no augmentant les hores, sinó la qualitat de l’atenció durant l’horari lectiu vigent.
Els professionals de l’educació no podem més que posar de manifest el nostre descontent i estupefacció davant una mesura com aquesta, que és un pas enrera més i que crea indignació entre les persones que realment ens preocupem pel benestar dels infants. Al marge que la sisena hora pot comportar un empitjorament de les condicions laborals de molts mestres. I no és secret que empitjorar les condicions laborals d’un sector (sobretot si és de l’administració) és un pas enrera per a tota la classe treballadora.
Cal parlar clar, aquesta “solució” s’ha imposat per tal d’atendre una legítima reivindicació, la de compatibilitzar els horaris laborals amb la vida familiar. Però en aquest cas el remei és pitjor que la malaltia, doncs on s’ha de reivindicar drets és en l’àmbit laboral, exigint una reducció de les jornades dels treballadors i treballadores, i no augmentant la dels més desprotegits, els infants. Cal que caminem cap a la jornada de 30 hores juntament amb altres mesures que facilitin la vida familiar.
A qui beneficia realment aquestes mesura és a la classe empresarial. Els empresaris de l’escola privada es freguen les mans, doncs l’any que ve passaran a cobrar, dels diners de tots els contribuents, aquesta hora que ja feien i que fins ara pagaven les famílies de la privada. També la resta d’empresaris poden estar contents, doncs els seus treballadors ja no podran reclamar una millora en les seves condicions laborals per atendre els seus fills i filles, ara ja compten amb una escola que s’adapta a les seves esclavitzadores jornades laborals.
Des de CGT de Ponent fem un convit a la desobediència civil, en nom nostre, dels nostres infants i també del sentit comú. Proposem per al curs vinent que les direccions dels centres (a qui ja han “subornat” amb un increment salarial extraodinari per acallar rèpliques) realitzin una vaga permanet de braços caiguts, durant tot el temps que se’ns vulgui aplicar aquesta sisena hora. Si volen utilitzar l’escola com un pàrking d’infants, així ho tindran, i aquesta sisena hora, tant si és de 12 a 13 com de 17 a 18 hores, convidem als claustres a no dedicar ni un sol minut a l’aprenentatge ni al reforç. Que els infants surtin als patis i juguin lliurement, un dels seus principals drets. Així mateix convidem a les famílies més conscienciades amb el benestar i necessitats dels seus fills i filles a anar a recollir els infants per tal que no facin aquesta sisena hora i compleixin amb el dret essencial dels infants, el dret a viure i gaudir del seu entorn familiar.
Sindicat d’Ensenyament
Confederació General del Treball
Anna Campanera i Reig