Per tercer any seguit CGT participa de manera activa a la caravana Obrint Fronteres. L’any 2015 va néixer la iniciativa de fer visible l’horror que s’estava vivint a Grècia amb el mal anomenat drama dels refugiats per mitjà d’una caravana feminista que va travessar Europa demanant que s’obrissin les fronteres i uns passatges segurs pels que s’estaven ofegant a la Mediterrània. El viatge de l’any passat va ser a les nostres pròpies fronteres a Melilla, un dels punts de la frontera sud de l’estat espanyol on es posen en evidència les polítiques (pioneres) de control de persones emigrants i els pactes amb països exteriors (en aquest cas el Marroc ). Aquest any la Caravana ha apostat per viatjar a Itàlia on s’ha multiplicat la perillositat per accedir al seu territori després dels acords d’externalització i militarització de les fronteres. En un moment en que el seu actual govern ha apostat per una política migratòria obertament xenòfoba.
La Caravana pretén crear xarxes de Solidaritat internacional, denunciar l’Europa fortalesa i la vulneració de drets humans que genera grans desigualtats i patiments a les que es veuen obligades a fugir dels seus països; precisament per les polítiques neocolonials europees que juntament amb les dels EUA són responsables directes del tràfic d’armes, de les guerres a la zona del Pròxim i Mitjà Orient i de l’espoliació dels seus recursos naturals.
La mateixa Europa que cada vegada es blinda més, construeix nous murs i retorna en calent als que arriben als nostres territoris, és la que després presumeix de ciutats d’acollida i deixa en mans d’organitzacions i col·lectius la solidaritat cap a les persones que arriben als nostres països.
Aquestes polítiques deshumanitzadores recauen doblement a les dones, que a més pateixen abusos sexuals, explotació laboral i són sotmeses a tràfic de blanques, per no parlar de la càrrega d’embarassos i cura de menors, a través dels quals se’ls fa xantatge.
Davant d’aquesta situació, al voltant de 300 activistes de tot el territori de l’estat espanyol, entre els que ens trobàvem al voltant de 20 militants de CGT, ens hem embarcat en una caravana feminista cap a Itàlia, més un grup de 20 persones que malgrat les seves dificultats econòmiques i laborals han participat a la caravana exprés del cap de setmana.
Iniciem el recorregut a Salt ciutat dormitori de Girona amb un 37% de migració que no pot elegir els seus representants i pateixen polítiques xenòfobes des de l’ajuntament.
La nostra primera parada va ser a la frontera franco italiana de Ventimiglia on l’entossudiment dels governs d’ambdós països causa morts en les seves fronteres. Allà vam viure una emocionant i multitudinària manifestació que va travessar tota la ciutat fent-nos sentir fins a l’últim racó, denunciant les polítiques de l’Europa fortalesa.
Després de prendre el ferri fins a Sicília arribem al port de Palerm, on ens esperen amb una calorosa i afectuosa rebuda per part de nombroses organitzacions (entre les quals es trobaven els companys i companyes de la Flotilla a Gaza , en una etapa del seu propi viatge), que ens van acompanyar al centre de la ciutat. Allà vam ser rebudes pel seu alcalde, que després d’enfrontar-se a la màfia en els 80 ha tornat a ser protagonista de polítiques migratòries valentes i defensores dels drets humans que l’han portat a declarar a Palerm port obert i respondre amb orgull que a la seva ciutat no hi ha emigrants perquè “tot el que viu a Palerm és palermitano”
També vam tenir ocasió de conèixer el projecte de “mort digna “ creat per diverses organitzacions , i vam visitar el cementiri de Rotoli on donen sepultura a les persones emigrants que “moren abans d’haver viscut” i que denuncien que un sistema que ho permet no ens serveix .
Seguim a Catània, allà novament vam ser acollides pels col·lectius de la ciutat. I vam visitar el centre d’internament d’immigrants més gran d’Europa: el CARA de Mineo, on vam comprovar en primera persona les dures condicions en què malviuen sense futur ni possibilitats de trobar una sortida a la seva situació. Va ser un acte ple d’emocions, indignació, ràbia i impotència tant per caravanistes com per als que hi deixem amb el compromís de lluitar per enderrocar aquests centres.
Ens manifestem també a la localitat de Niscemi, que té una base militar nord-americana situada a una zona protegida, pionera en xarxes de comunicació per satèl·lit per al control militar de l’OTAN de la Mediterrània, anomenada sistema MUOS, les ones electromagnètiques estan provocant malalties i mort per les radiacions, sense esmentar les produïdes pels drons que des d’allí es controlen. La instal·lació de l’estació MUOS a Niscemi va provocar des del seu inici un important moviment popular de protesta, amb mobilitzacions i accions directes contra la base militar.
Com a comiat de Sicília vam acudir al Centre d’Acollida Calent de Pozzalo, on demanem de manera simultània amb activistes al port de Catània “obrir fronteres” continuant amb una manifestació per tota la ciutat fins arribar a l’edifici de FRONTEX, que gestiona les deportacions massives de les persones en trànsit.
Palermo i Catània ens van donar també l’oportunitat de contactar amb col·lectius llibertaris amb els que compartim informació i contactes per al futur. La última etapa ens va portar a conèixer polítiques migratòries molt diferents en el poble de Riace, Calàbria, poble recuperat gràcies a l’acollida de persones que han anat arribant a les seves costes des de fa 24 anys fugint de les seves pròpies situacions d’emergència; però aquesta increïble experiència es veu amenaçada en no haver trobat la manera de subsistència autònoma al marge de les ajudes de la Unió Europea, que ara estan sent cada vegada més retallades.
Aquest viatge ens ha permès conviure i compartir d’una manera molt diferent entre companyes militants de diverses procedències i territoris, creant xarxes sempre benvingudes entre les llibertàries a més de fer possible, com a organització, contactar amb col·lectius de l’estat espanyol diferents als habituals, generant, a més espais de convivència i cohesió que conviden a seguir treballant en aquesta direcció.
Així mateix hem tingut l’oportunitat de contactar amb el moviment social italià, i conèixer in situ la situació migratòria a Itàlia, aconseguint en aquelles ciutats per on passàvem l’objectiu de fer-nos ressò de la greu situació que pateixen les persones a la recerca de refugi, amb un important impacte en mitjans de comunicació a nivell local, però també internacional .En aquest sentit els que viatjàvem com a militants de CGT, hem tractat d’introduir la nostra perspectiva, donant la nostra visió sobre consciència de classe, autogestió i autonomia, assemblearisme, suport mutu, internacionalisme i solidaritat sempre que hem tingut oportunitat.
Però sempre hi ha coses a millorar, i en aquest sentit s’ha constatat que, tot i l’enfocament feminista inicial, el seu desenvolupament durant la caravana ha tingut moltes mancances, afortunadament, l’esforç de les nostres companyes ha aconseguit el compromís de reprendre-ho i tenir-lo molt més present a partir d’ara.
Aquesta experiència ens ha permès reflexionar, debatre i pensar entre les companyes i els companys de CGT sobre el valor i l’interès de la iniciativa, arribant a la conclusió que la implicació d’una organització anarcosindicalista com és la CGT ha de ser sens dubte incondicional davant d’una de les situacions més dramàtica de vulneració de drets humans a hores d’ara, conseqüència de les polítiques neoliberals i xenòfobes de la Unió Europea.
També vam veure important teixir xarxes efectives de contactes amb organitzacions i col·lectius llibertàries al llarg del recorregut, i en això vam treballar durant tota la caravana. Finalment, considerem imprescindible continuar treballant com CGT a la consecució dels objectius de la pròpia caravana obrint fronteres: denunciar les vulneracions de drets humans que generen les polítiques migratòries i de tancaments de fronteres, teixir xarxes de solidaritat i suport entre persones i col·lectius de tot el territori estatal i europeu, i exigir les vies segures en els desplaçaments de les persones que fugen, considerant que és tasca de cadascuna de nosaltres difondre i conscienciar dins dels nostres territoris i sindicats, tasca a la qual ens hem posat des del primer moment, i per la qual seguirem treballant.
ABRIENDO MENTES
ABRIENDO FRONTERAS
OBRIM FRONTERES
MUGAK ZABALDU
ENSORREM FRONTERES
DERRIBANDO FRONTERAS
Caravanistas Cegeteras
Juliol 2018
