Sembla que, després de molts anys de silenci i resignació, els professionals que treballem amb infància tutelada comencem a organitzar-nos per canviar les coses.
Des del Sector Social de la CGT creiem important que aquesta organització tingui uns objectius clars, pugui donar resposta al conjunt dels/les professionals del sector i serveixi per a millorar les condicions de vida dels/les infants amb qui treballem.
No es poden reivindicar uns serveis públics de qualitat assumint com fet consumat que el 80% del sector estigui gestionat per entitats/empreses privades. Tampoc es poden oblidar les condicions de greu precarietat en què han de treballar els/les professionals de l’àmbit privat, ni el conveni prorrogat (amb la conseqüent congelació salarial) que patim des de fa 6 anys, ni les gestions irresponsables d’algunes entitats i fundacions que només busquen el lucre, ni la repressió a molts/es professionals pel fet de reivindicar els seus drets, ni les jornades eternes i els torns canviants “segons necessitats de l’empresa”, ni les hores extres (i il·legals sense cobrar ni cotitzar), ni la successió de contractes temporals… no podem oblidar aquestes circumstàncies perquè afecten al 80% dels/les professionals i també al 80% dels menors tutelats.
No podem fer lluites parcials reclamant només això que ens toca més a prop, perquè qui ha propiciat aquesta situació es coordina perfectament en la defensa dels “seus interessos” i ja li està bé aquesta divisió. Quan parlem de portes giratòries al nostre sector parlem d’això, dels interessos d’alguns/es responsables públics a l’àmbit privat i de la facilitat amb que els directius d’aquestes entitats privades acaben a càrrecs públics. De com apareixen sempre els mateixos noms als patronats i directives de les entitats i fundacions, i de les seves vinculacions amb el poder polític.
Per tot plegat no podem donar suport a reivindicacions parcials que només tenen en compte a una part dels/les professionals i dels/les menors tutelats/des.
Creiem també especialment important ser molt curosos quan parlem de les situacions de conflicte als centres. Han d’explicar molt bé com s’arriba a una situació de tensió i fins i tot de violència, perquè correm el risc de criminalitzar a la infància tutelada, sobretot de cara a una opinió pública que no té el coneixement de la situació que li permeti contextualitzar i veure la complexitat dels motius que porten en aquests fets.
No es pot demanar “més seguretat” sense explicar que la conflictivitat i els episodis violents es redueixen dràsticament en els centres petits i quan alhora existeix també als centres una estabilitat als equips educatius. Llavors s’hauria de dir que la raó per no fer centres petits és només econòmica. S’hauria també de fer referència a com unes condicions laborals dignes que permetin la conciliació de la vida personal afavoreix una estabilitat en les plantilles que és indispensable per establir un vincle afectiu i educatiu entre infant i educador/a. Si has estat al seu costat durant molt de temps, compartint moments bons i dolents, si t’has convertit en una figura de referència, algú a qui recórrer quan l’infant té un problema, difícilment “t’aixecarà la mà”. En canvi, amb equips que canvien constantment i sense la possibilitat de fer una feina continuada en el temps, sense vincle, sense confiança, ets només un/a treballador/a més del centre on els han ingressat.
No creiem adient posar per davant la necessitat d’un “règim disciplinari” posant d’aquesta manera el focus en els comportaments disruptius i no en les causes (barreja de perfils diferents, manca de professionals especialitzats a atendre casos de malaltia mental, sobre ocupació dels centres, espais inadequats…).
Creiem que és necessari fer una anàlisi valent i global de tot el sistema de protecció de menors i fer un replantejament de les funcions i el funcionament dels recursos residencials.
Sector Social de CGT Ensenyament