Un panorama marcat per l’abstenció
Quasi 7 de cada 10 mestres, no han votat (35,06% de participació) quan fa vuit anys, ho feien 5 de cada 10 (48,70% de participació). Aquesta indiferència no ens preocupa tant electoralment, com perquè reflecteix el grau de desmobilització al que hem arribat i que és el que ha permès ens hagin anat colant totes les agressions que hem patit els darrers anys. Entenem que hi va haver un abans i un després de l’inici del curs 12-13, quan acomiadaven a 3000 interins i encara des dels centres, un sector significatiu del professorat demanava el no inici de curs. El boicot de tots els sindicats excepte CGT, va debilitar la resposta, però sobretot va portar a
un ampli sector a la impotència. A partir de llavors, tot va anar de baixa: samarretes grogues, concentracions descentralitzades que abans es feien amb il·lusió i relativa
força van caure en l’apatia,…
Malgrat que la desmobilització facilita que els grans aparells sindicals s’imposin, el fracàs de la política de la negociació, que a més han volgut rendibilitzar amb
prepotència durant la campanya, porta a la caiguda dels grans sindicats tradicionals (CCOO i UGT) i corporatius (ASPEPC, ANPE, CSIF).
Continuar llegint l’Esquerda aquí