Des de l’entrada del nou govern a l’Ajuntament de Barcelona s’ha produït un embat contra la plantilla. En comptes d’avançar en els nostres drets, haurem de defensar els que ja teníem amb dents i ungles. Pel que fa al Consorci d’Educació, es fa palès que el forat negre s’eixampla i que la comunicació amb la part social cada cop és més feixuga i inútil.
Començàvem el curs amb una retallada de triennis i premi d’antiguitat que va acabar amb la infame signatura d’un acord que alimenta, amb els nostres diners, inversions obscures a través d’un pla de pensions.
A l’octubre, davant el silenci del Consorci d’Educació i la no convocatòria de cap mesa, ens reunirem amb el cap de RH a qui vam intentar extreure amb suor i llàgrimes alguna informació sobre tots els temes pendents, antics i actuals.
També a l’octubre aconseguíem una minúscula victòria després de 5 anys seguits d’instàncies respecte a l’accés al curs de direccions: van habilitar un formulari d’inscripció i ja no havíem de sol·licitar-la a través de les mateixes direccions!
Al novembre se celebrava la primera mesa del curs del CEB, on es parlava del calendari d’oferta pública, que com podem comprovar, no s’ha complert.
Al desembre seguíem amb el procés d’estabilització, encavalcant nomenaments del concurs de mèrits amb l’execució de la prova de l’oposició reduïda. Confusió, preguntes, nervis i injustícies que han acompanyat aquest llarg procés que començava amb un real decreto ley que condemnava a tothom a fer una oposició, passava per les vagues interines i aconseguia un concurs de mèrits que ha estabilitzat a moltes persones en abús de temporalitat, però que n’ha deixat un bon grapat a fora. Seguim pendents de l’aprovació de les bases de l’oposició ordinària, que se suposa s’executarà en l’últim trimestre de l’any.
També hem assistit religiosament a les reunions del comitè de salut, les úniques calendaritzades, que són com el dia de la marmota: adaptacions del lloc de treball de pa sucat amb oli, riscos psicosocials cada vegada més elevats, plans de maquillatge per combatre les altes temperatures i un llarg i repetitiu etcètera.
A més a més, ha sigut el primer any que CGT Ensenyament hem obtingut representació al Departament i hem sigut testimonis actius de les meses de no negociació sectorials d’educació. Així, al gener, la CGT intentàvem millorar un pacte per revertir totes les retallades que arrossegàvem des del 2012. Però una minoria sindical va signar un acord que ens deixava sense reconèixer el deute dels sexennis i sense reducció de dues hores lectives pels majors de 55, vegeu el detall de per què la CGT no vam signar engrunes per l’educació.
Al febrer el CEE Vil·la Joana es rebel·lava contra la deixadesa de les infraestructures per part de l’ajuntament i reclamàvem a la comissió de drets socials revertir la Barcelona de Schrödinger. També donàvem suport a les companyes externalitzades del servei de cuina de les escoles bressol, que no només són maltractades per les empreses licitades vulnerant drets laborals, sinó que una d’elles es va declarar en concurs de creditors i encara esperen cobrar un mes i mig de salari que ha desaparegut, com el pobre gat quàntic.
També al febrer cridàvem a l’objecció de consciència davant les notícies que en diferents centres s’estaven establint sistemes de fiscalització entre iguals. Preludi de la tan necessària guia de democràcia als centres que hem editat la CGT enguany.
Al març tornàvem a convocar vaga general feminista i vam organitzar el piquet central que recorria diferents punts de Barcelona, entre ells el Consorci d’Educació, on vam fer un homenatge a la nova i paradigmàtica estàtua plantificada davant l’edifici de Pl. Urquinaona d’un senyor que es llença de cap com si s’hagués tirat des de les oficines d’aquesta institució.
A l’abril convidàvem a tothom al curs gratuït i reconegut pel Departament “Recuperem la democràcia als centres” on vam presentar la guia de democràcia als centres educatius i la vam posar en pràctica en un taller presencial i tasques al nostre Moodle. S’hi van apuntar més de cent persones, un bon termòmetre de com està la situació a escoles i instituts.
També a l’abril presentàvem en roda de premsa a la plaça Sant Jaume el nostre “Pla de xoc contra l’emergència educativa”, pel que hem recollit signatures a peu de carrer i a les escoles i seguim recollint-les per registrar-les al parlament el dia de la constitució del nou govern, si és que aquest dia arriba. (Signeu digitalment)
I després de tot el curs sense una convocatòria de mesa del CEB tot i haver-ho reclamat de totes les maneres i tot i els múltiples temes pendents, al maig assistíem a una mesa de planys pel Consorci d’Educació o la final del Roland Garrós, on no vam treure aigua clara. Seguim pendents de convocatòria de mesa per tractar els temes urgents com l’aprovació de la instrucció d’integració del Professorat Tècnic al cos de Professorat de Secundària, l’aprovació de les bases de l’oposició reduïda o la recerca de la normativa de borses perduda. Això sí, ni una paraula del nou pla pilot d’adjudicació de places per entrevistes!!! Aquest ens el van enviar dient que féssim esmenes. La CGT vam fer una esmena a la totalitat, ens neguem a acceptar un decret de plantilles encobert que tant de mal està fent als centres de titularitat de la Generalitat.
En aquest ordre de coses, al maig registràvem instància a l’Ajuntament i al CEB reclamant respostes al seguit de bombes informatives sense possibilitat d’escudar-nos. Encara esperem resposta.
I al juny ens han ocupat i preocupat dues coses. Per una banda, la rebel·lió del professorat d’alguns centres de Barcelona fartes del despotisme de les seves direccions, que ha culminat amb una roda de premsa conjunta i una concentració davant del CEB per tombar el decret de plantilles. Per l’altra, un nou embat de la sindicatura de comptes contra la plantilla de l’ajuntament que ha acabat amb la signatura d’un acord per part dels sindicats de concertació que canvia el paradigma de les relacions laborals a l’Ajuntament de Barcelona doncs un 17% del salari es veurà supeditat a l’avaluació dels caps.
Per una vegada estar equiparats a horari, salari i calendari als docents del Departament ens ha salvat d’aquesta vergonyant retallada. Tot i això, fem una crida a la solidaritat i a participar en la vaga del 27 de juny i cridem a tot el personal no docent a secundar-la.
Acabem forts i necessitem vacances per recuperar forces i tornar preparades per aturar els embats de l’administració, defensar drets adquirits i lluitar per aconseguir-ne de nous. Mentrestant, les delegades de CGT CEB-IMEB farem permanències per assistir a les meses pendents de convocar i per si hi ha alguna urgència:
