Nosaltres, els treballadors i treballadores organitzades tenim molt clar qui són els nostres enemics. Precisament si ens organitzem al voltant de l’anarcosindicalisme és perquè reconeixem en la burgesia i l’estat aquells que ens exploten i oprimeixen cada dia. No importa quin estat o quina burgesia. Siguin aquesta burgesia i aquest estat espanyols, catalans, europeus, etc. Ho tenim clar i ho recordem, perquè en patim les agressions i perquè els hi donem resposta. Recentment ho hem vist en l’acomiadament d’un company a Cacaolat i en la detenció del nostre Secretari General. No ho oblidem i li fem front.
Partint d’aquesta realitat, l’escalada repressiva de l’estat espanyol ens preocupa enormement. Darrera dels empresonaments mediàtics de polítics que directament ens han agredit amb les seves polítiques neoliberals i amb la seva repressió quan han governat a ajuntaments i a la Generalitat, hi ha un estat que incrementa el seu caràcter autoritari. Ho veiem amb els centenars de docents que han estat encausats sota l’acusació del delicte d’odi pel simple fet de fer la seva feina a les escoles públiques. Ho veiem en cantants que, per cantar coses que moltes pensem, ingressaran aviat a la presó. Ho veiem en les desenes de companyes i companys que per les vagues dels dies 3 d’octubre, 8 de novembre i 8 de març estan sent citades per tribunals per haver de fer front a acusacions penals. Acusacions que els i les poden portar a la presó per fer vaga, l’eina de lluita més poderosa que tenim com a classe treballadora.
Ahir, el cos de Mossos d’Esquadra va actuar amb la violència amb la qual ens té acostumades des de fa molt anys, produint desenes de ferits a les protestes contra la retallada de drets civils i la repressió. Posant en perill la vida de persones al llençar furgonetes embogides darrera de manifestants, entrant a comerços per aterrir o descarregant cops de porra directament al cap, fet pel qual un jove ha tingut pèrdua parcial de visió en un ull. Ossos trencats, blaus, traus al cap. Un cop més. No, no és la nostra policia ni ho ha estat mai, ahir es va escriure una nova pàgina de l’ús que en fa el poder per a reprimir el dret de protesta.
Ens neguem a girar la cara i posar-nos de perfil mentre l’enduriment repressiu de l’estat es normalitza i es consolida, no només a Catalunya sinó al conjunt de l’Estat espanyol i, de fet, de les “democràcies” europees. Un enduriment repressiu que ja ens afecta directament en els casos esmentats. On tenim molts i moltes companyes del sindicat encausades, no només per les mobilitzacions recents sinó, també, en l’esparverant actuació judicial del cas “27 i més” que implica l’aplicació de la doctrina Garzón directament contra lluites socials i sindicals. Un bon avís del que ens està caient a sobre.
Que ningú s’enganyi. No caurem en el silenci còmplice. Ni un segon. Però tampoc caurem en lluites transversals per rescatar ni enfortir cap facció de la burgesia. Partint d’aquests dos punts innegociables, fem una crida als moviments llibertaris i als diferents espais revolucionaris a fer una passa endavant. A ser on hem de ser. A entomar una defensa activa de les llibertats i, aprofitar aquesta lluita, per començar a construir una societat precisament lliure de les diferents formes d’opressió que patim en el dia a dia.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
26 de març de 2018