Protocol d’assetjament psicològic i altres discriminacions a la feina
L’assetjament psicològic laboral és l’exposició a conductes de violència psicològica intensa dirigides, de manera reiterada cap a una o més persones, per part d’altres persones que actuen des d’una posició de poder (no necessàriament jeràrquica) amb el propòsit o l’efecte de crear un entorn intimidador que pertorbi la vida laboral de la víctima. Aquesta violència, emmarcada en una relació laboral, implica tant un atemptat a la dignitat de la persona com un risc per a la seva salut.
Des del gener de 2015 és vigent el Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic i altres discriminacions a la feina, que ha estat elaborat per la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració, del Departament de Governació i Administracions Públiques.
A la reunió de la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals del 14 de desembre de 2016, es va aprovar una addenda al Protocol.
Aquest protocol afecta a tots els empleats i empleades públics, als quals s’apliqui l’Acord general sobre condicions de treball del personal de l’àmbit d’aplicació de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el Conveni col·lectiu únic de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya. Concretament, al personal funcionari i interí d’administració i tècnic –inclòs el personal dels serveis penitenciaris, el personal del cos de bombers i el personal del cos d’agents rurals-, al personal estatutari de l’ICS, al personal docent no universitari i al personal laboral de l’Administració de la Generalitat. Aquest protocol no és d’aplicació al personal del cos de Mossos d’Esquadra.
Protocol d’assetjament sexual, per raó de sexe, de l’orientació sexual i/o de la identitat sexual
Constitueix assetjament sexual qualsevol comportament verbal, no verbal o físic d’índole sexual, no desitjat, que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. És una forma d’abús que s’exerceix des d’una percepció o sensació de poder psíquic o físic respecte a la persona assetjada i que es pot donar en qualsevol àmbit de relació entre persones. Hi pot haver, o no, superioritat jeràrquica.
El 4 d’agost de 2015, el Govern va ratificar el Protocol per a la prevenció, detecció, actuació i resolució de situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual i/o identitat sexual, aprovat per la Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic de l’Administració de la Generalitat.
El document, que estableix un marc d’actuació, pretén ser una eina per prevenir, detectar i resoldre els casos d’assetjament sexual per eradicar aquestes conductes en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i els organismes que en depenen.
El protocol estableix un seguit d’actuacions preventives. Així, considera instruments fonamentals les estratègies de sensibilització, la formació específica, la difusió de la informació, els estudis d’impacte i l’habilitació de recursos diversificats per resoldre precoçment els conflictes. També identifica diferents modalitats d’assetjament (en funció de la direcció de les interaccions entre els implicats i dels nivells organitzatius afectats) i els principis i criteris que han de regir totes les actuacions, tenint en compte les situacions personals i els agents implicats.
Pel que fa al procediment, el protocol preveu la màxima celeritat per resoldre les sol·licituds d’intervenció. Així, fixa un termini de 15 dies hàbils per investigar i emetre un informe en el sentit de constatar o no indicis d’assetjament, sens perjudici de les actuacions que estableix la normativa de règim disciplinari i que són de l’àmbit departamental.
Més informació
Podeu consultar més informació a l’apartat Assetjament laboral d’ATRI.
Data d’actualització: 16/04/2019