La difusió d’un nou dia de vaga general d’estudiants el 27 de febrer arriba estrany.
Per començar perquè a aquestes alçades de curs altres anys les nostres universitats ja portaven una o dues jornades de vaga (Aquest curs s’han convocat “vagues” però a Tarragona només s’ha fet a través de sindicats còmplices del gradual desmantellament de la Universitat Pública i per tant, no em prenc la molèstia de comptar-les com a tal). També els rumors i la idea d’una possible vaga indefinida d’estudiants pel febrer de 2015 fa que sorgeixin dubtes, sobretot per la poca activitat fins ara mostrada pels sectors estudiantils més crítics. I per acabar, a la ciutat de Tarragona, aquesta convocatòria només es seguirà a nivell dels instituts de secundària, sent la URV l’única Universitat dels Països Catalans que no farà vaga, però sí que durà a terme una jornada de lluita.
Algunes persones pregunten per què és la vaga del 27-F? Contra què protesta? La situació de la universitat pública i de l’ensenyament al nostre país és tan dramàtica que ràpidament podríem canviar la pregunta. Contra què no va? Què salvaríem de l’ensenyament i de les nostres universitats?
Atacs al català com a llengua vehicular, retallades premeditades, precarització de les condicions de treball de docents i treballadores, repressió sistemàtica contra l’oposició estudiantil (multes a dit a Tarragona i a molts altres llocs, detencions a membres del SEPC i d’Assemblees de Facultat a Barcelona), tancament de línies d’estudi, processos judicials contra professors per assetjament sexual, augment continuat del preu de les matrícules i un llarg etcètera de motius pels quals l’àmbit educatiu hauria d’estar en peu de guerra permanent.
Contra qui? D’on prové això? Doncs de molts llocs diferents i del mateix lloc a la vegada. L’Estat espanyol vol trencar la solidaritat cultural que simbolitza la llengua arreu dels Països Catalans, les retallades de CIU provenen d’aquells que s’han deixat governar quan els hi sortien els comptes a final de mes i que ara fan veure que lideren quelcom anomenat procés nacional i Europa deix de ser multicultural i “estupendament” democràtica i col·lecciona esclaus en forma de països. Com deien aArgentina el 2001, que se vayan todos!
Per què lluitem? Doncs lluitem perquè l’educació sigui un dels pilars fonamentals del nostre país i no ho siguin pasels macroprojectes turístics que ens volen imposar com el Bcn World (que per cert, ni estarà a Barcelona ni serà assequible per tot el món), lluitem per retornar la dignitat a la Universitat que tant va lluitar contra la dictadura franquista, lluitem perquè ningú no es quedi fora dels centres educatius per qüestions econòmiques o socials, lluitem perquè la veritat es deixi de subhastar a les classes com un producte més del gran aparador on estem instaurats/es, lluitem perquè fer classes al carrer no sigui considerat un acte reivindicatiu si no una altra forma de créixer i socialitzar-se, lluitem perquè volem aprendre en català, lluitem perquè la unitat popular sigui l’antídot contra aquells que creuen (no pensen, pensar requereix l’ús de la raó) que existeix sobirania i democràcia dins el sistema econòmic capitalista, lluitem…
Som forces les que lluitem, som forces les que portem organitzant vagues, piquets i xerrades des de fa anys a instituts i universitats però necessitem ser moltes més per aturar-ho tot, per començar de nou.
Perquè hi haurà un dia que no podrem més i serà quan ho podrem tot.
El 27 de febrer, que l’educació ens faci lliures.
Marc Olivé, militant d’Arran Tarragona