Organitzem assemblees als centres, tornem als carrers!
Els sectors més vulnerables de la societat estan patint de forma cada vegada més violenta les conseqüències de les crisis acumulades en el que portem de segle (ecològica, financera, sanitària, bèl·lica, inflacionària, energètica, etc). La resposta davant d’aquesta crisi endèmica del capitalisme és, arreu del planeta i a Catalunya especialment, la d’aplicar polítiques neoliberals que estan desposseint-nos del capital col·lectiu que teníem dipositat, entre d’altres, en els serveis públics.
L’escola catalana es troba en una situació crítica i no és d’estranyar que a hores d’ara molts dels professionals, docents i no docents, que treballem a l’escola pública catalana hem arribat a un estat molt proper al de saturació professional i mental. Ho veiem cada dia a la cara de desempar i desatenció dels nostres alumnes, de cada vegada més infants i joves en situacions cada vegada més extremes. Ho veiem amb impotència en la manca crònica de personal, en aules massificades d’edificis obsolets, en la impossibilitat d’atendre les necessitats educatives (específiques, especials i universals) del nostre alumnat.
Part de la culpa d’aquesta situació la té el descrèdit creixent de la nostra professió. La ingerència de bancs i fundacions privades en el discurs pedagògic hegemònic forma part de l’estratègia de minar la legitimitat de l’educació pública i aplanar el camí de la liberalització. A Catalunya, la Fundació Bofill comparteix porta giratòria directa amb el Departament d’Educació i marca les innovacions pedagògiques del conseller Josep Gonzàlez Cambray.
El conseller Cambray, conjuntament amb la resta del Govern d’ERC, és responsable directe de la privatització i la mercantilització de l’educació pública; són culpables de la situació crítica en què.es troba l’escola catalana i escalfen activament el descrèdit de la professió docent.
Hem viscut aquest curs un procés d’estabilització que respon fil per randa l’estratègia d’erosionar la nostra dignitat professional. Un Concurs de Mèrits mal gestionat, ple d’irregularitats i que ja partia del pressupòsit injust de voler estabilitzar places i no persones. Molta gent ha obtingut plaça, però molta altra s’ha quedat a les portes. Més de 15.000 docents en abús de temporalitat no han estabilitzat el seu lloc de treball.
El Departament ha anunciat recentment que no podran triar centre ni municipi en les adjudicacions de places vacants del proper curs, només podran triar comarca. Aquesta desafortunada decisió d’última hora no només és una mostra de la improvisació que marca el ritme de les polítiques del Cambray: pretén suplir la manca de professorat en centres de difícil cobertura enviant-hi el professorat interí. És sobretot una mostra més del maltracte i del menyspreu professional amb què el Departament d’educació utilitza els seus treballadors. Aquesta decisió és un avís molt clar que ens demostra que si no ens organitzem i lluitem per l’escola pública i per les nostres condicions laborals, el Departament d’educació portarà definitivament a terme el desmantellament total de l’educació pública.
En el marc de la unitat sindical hi ha consens de la necessitat de reprendre les mobilitzacions. Ara és el moment, en el marc de les eleccions municipals, de fer arribar les nostres reivindicacions, ben fort i ben clar, a Esquerra Republicana i dir-los a la cara que l’escola pública es defensa i que docents i PAE estem en peu de guerra i volem la dimissió del Cambray.
Es planteja una jornada de vaga al maig, coincidint amb el final de la campanya electoral. A CGT volem que les mobilitzacions puguin consensuar-se el màxim possible en les assemblees de base. Per això és necessari que tots els sindicats impulsem les assemblees de centre i de zona la primera setmana de maig i per poder convocar assemblees telemàtiques territorials unitàries on arribi la veu de les bases.
Ara és el moment, quan el Cambray ha anunciat que en aquestes adjudicacions d’estiu els interins no podran demanar centre ni municipi per al curs vinent. Que ha anunciat l’avenç del calendari escolar, sense el consens de la comunitat educativa i sense preveure els efectes de l’escalfament climàtic als centres educatius durant l’estiu.
Ara és el moment d’anunciar que el curs vinent no començarà com té previst el Cambray. Davant l’autoritarisme del Departament les treballadores només tenim l’eina de la vaga. D’aquí al final de curs podem articular una resposta contundent que aturi l’embranzida neoliberal.
L’afiliació de CGT hem decidit que tornem a les mobilitzacions. Amb l’impuls que ens dona el resultat de les eleccions sindicals, entrem a la mesa sectorial al setembre, amb l’objectiu de portar la veu de les bases treballadores. Anem amb la convicció realista que a la mesa sectorial no s’aconsegueix res si no hi ha la pressió de les treballadores organitzades i decidides a vèncer.
Per això mateix creiem que cal concentrar les reivindicacions en objectius sindicals assolibles. La mobilització ens portarà a articular les diferents línies sindicals i polítiques de transformació de l’escola pública i de la societat, però necessitem ara més que mai victòries sindicals concretes que ens permetin avançar en l’organització.
Després de debats interns a CGT Ensenyament, llancem els següents punts que considerem poden esdevenir línies vermelles consensuades en les assemblees de base:
- Calendari: comencem el dia 12. No començarem el curs abans (convocant vaga si cal), sense haver arribat a un consens amb la comunitat educativa i sense tenir tots els centres adaptats a l’escalfament climàtic.
- Recuperació del poder adquisitiu:
- retorn del sexennis a 6 anys (reconeixement del deute i calendarització del pagament),
- augment salarial conforme a l’IPC real.
- Adjudicacions d’estiu: el personal interí i el PAE han de poder triar centre i municipi per al curs vinent.
- Personal interí:
- transvasament de places al Concurs de Mèrits per estabilitzar a tot el personal en abús de temporalitat,
- elaborar un pla d’estabilitat que asseguri la continuïtat de tot el personal interí i substitut.
- Internalització i gratuïtat del lleure educatiu. Deixant clar que no és tasca del personal d’atenció educativa dels centres educatius.
Ara és l’hora, companys i companyes, entre totes, tot.