Cada vegada és més habitual veure policies uniformats entrant i sortint dels centres educatius per a fer activitats amb l’alumnat. De fet, segons les dades obtingudes per un de l’estudi realitzat per la CGT Ensenyament, almenys un 80% dels centres de Catalunya utilitzen aquest servei i deixen en mans dels Mossos d’Esquadra temes tan importants com la violència masclista o l’abús de les pantalles. Això és degut principalment a la gratuïtat d’aquestes i la sensació per part d’alguns claustres que les xerrades funcionen; és clar que, en aquesta hora amb policies (uniformats i armats), el que impera és el silenci de la por.
Si del que es tracta és d’educar el nostre alumnat en temes tan diversos com la violència masclista, l’ús responsable de les pantalles i les xarxes socials, o la prevenció d’addiccions, estem convençudes que s’han de prioritzar vies alternatives amb la involucració d’entitats amb professionals i expertes en cadascun dels temes, i no la cultura punitiva i intimidatòria que es desprèn en aquest tipus de xerrades que són impartides pels cossos policials. Alhora, és necessari qüestionar-nos si aquests continguts haurien de tractar-se de manera transversal en els currículums de les diferents matèries o classes, i no amb una simple activitat puntual per tal de marcar la casella “FET”.
Quan un policia entra en una aula, uniformat i amb pistola, es genera una situació de poder desequilibrat; és ell qui representa la llei i el càstig, i per tant les seves paraules seran rebudes per l’alumnat amb to impositiu i coaccionant. Les seves aproximacions a les temàtiques sempre són des d’un punt de vista punitiu: “si fas això el que et pot passar és allò”. A més, manquen d’empatia amb la canalla o amb el jovent perquè no volen educar, sinó que volen espantar. Aquesta línia d’actuació queda lluny dels valors d’una escola transformadora que vulgui educar persones en llibertat que siguin autònomes i pensin per si mateixes. Com es pot educar en llibertat amb una pistola a la butxaca?
Denunciem també que el Departament d’Interior, amb la complicitat corporativa d’altres administracions públiques com el Departament d’Educació, aprofita aquesta situació per dur a terme una campanya de rentada de cara dels Mossos i de la resta de cossos policials, després de la caiguda en picat de la popularitat que han patit, d’ençà del seu moment de glòria el 2017, i pels nombrosos casos de mala praxi o pel seu paper en els desnonaments, entre altres actuacions. Es pot comprovar clarament amb els publireportatges que es fan periòdicament en diaris i televisions sobre la seva presència als centres. I tot això no és gratuït.
Pensem que és responsabilitat de tota la comunitat educativa, però sobretot del Departament d’Educació promoure que aquestes activitats siguin desenvolupades per les nombroses associacions i entitats formades per especialistes i expertes en cada matèria que tenim al territori. El cos dels Mossos d’Esquadra no exigeix per a la seva entrada una formació específica en pedagogia, ni en violències de gènere, ni en xarxes o noves tecnologies; de fet, el nivell acadèmic exigit és de batxillerat. Per tant, el Mosso que visita el centre per parlar de violències masclistes, consum de drogues o addicció a les xarxes, amb sort haurà fet un curset, si és que no s’ha hagut d’aprendre les diapositives de la seva presentació. Tenim professionals públics amb estudis universitaris, màsters i postgraus específics, motivades per transmetre la seva expertesa a l’alumnat d’aquest país, i deixem que ho faci un grapat de policies? Això és tenir poc respecte per l’alumnat i per les especialistes. D’això se’n diu intrusisme professional.
És per això que, des de CGT Ensenyament estem iniciant aquesta campanya contra la presència policial als centres educatius, per conscienciar del paper que estan jugant aquestes intervencions aparentment innòcues, i per mostrar el nostre rebuig al paper paternalista i amenaçant que vol jugar l’Estat en l’educació del jovent. Per una altra banda, reclamem que el Departament destini els recursos necessaris, com ara els econòmics, per afavorir la intervenció de professionals expertes als centres educatius públics
Tot i que pensem que hauria de ser feina del Departament d’Educació, des de CGT Ensenyament estem treballant en l’elaboració d’un banc de recursos per oferir alternatives. Animem, però, a les persones responsables de l’organització d’aquestes activitats que siguin proactives i busquin alternatives arreu del territori. Si realment volem potenciar un desenvolupament integral amb valor que construeixin una societat millor, el barem de tria de les activitats no pot ser únicament econòmic, sinó que ha de ser, simplement, pedagògic i transformador.
CGT ENSENYAMENT
