Articles 23 i 24 de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público.
Abstenció.
Les autoritats i el personal al servei de les administracions en els que es donin algunes de les circumstàncies assenyalades en l’apartat següent s’abstindran d’intervenir en el procediment i ho comunicaran al seu superior immediat, qui ha de resoldre el que sigui procedent.
Motius:
a) Tenir interès personal en l’assumpte de què es tracti o en un altre en la resolució del qual pugui influir la d’aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
b) Tenir un vincle matrimonial o situació de fet assimilable i el parentiu de consanguinitat dins el quart grau o d’afinitat dins el segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l’assessorament, la representació o el mandat.
c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades en l’apartat anterior.
d) Haver intervingut com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.
e) Tenir relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l’assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.
Els òrgans jeràrquicament superiors a qui es trobi en alguna de les circumstàncies assenyalades en el punt anterior podran ordenar-li que s’abstinguin de tota intervenció en l’expedient.
L’actuació d’autoritats i personal al servei de les administracions públiques en els quals concorrin motius d’abstenció no implicarà, necessàriament, i en tot cas, la invalidesa dels actes en què hagin intervingut.
La no abstenció en els casos en què concorri alguna d’aquestes circumstàncies donarà lloc a la responsabilitat que sigui procedent.
Recusació.
En els casos que preveu l’article anterior, es pot promoure recusació per les persones interessades en qualsevol moment de la tramitació del procediment.
La recusació es plantejarà per escrit en el que s’expressarà la causa o causes en què es fonamenta.
En el dia següent el recusat manifestarà al seu immediat superior si es dóna o no en ell la causa al·legada. En el primer cas, si el superior s’aprecia la concurrència de la causa de recusació, ha d’acordar la seva substitució acte seguit.
Si el recusat nega la causa de recusació, el superior resoldrà en el termini de tres dies, amb els informes i comprovacions que consideri oportuns.
Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria no es pot interposar recurs, sense perjudici de la possibilitat d’al·legar la recusació en interposar el recurs que sigui procedent contra l’acte que posi fi al procediment.