Els darrers anys totes i tots hem vist com la UAB, com la resta d’universitats públiques catalanes, han perdut més del 20% del finançament que rebien l’any 2010 de la Generalitat. En aquella època vivíem una situació òptima que, ni de lluny, era òptima. Amb recursos per sota la mitjana de la UE, ens trobàvem en plena implementació de l’anomenat Pla Bolonya. En comptes d’incrementar els recursos públics de les universitats, els successius governs catalans els han anat minoritzat de manera salvatge. Les conseqüències les patim tant nosaltres, els i les treballadores del PDI i del PAS, com les i els estudiants: reducció de les inversions en infraestructures, en actualització d’equips, programari i biblioteques, retallada brutal de plantilles, principalment de professorat, sobrecàrregues laborals, etc. Tot plegat mentre han augmentat de manera alarmant les taxes universitàries (més del 150% des del 2008) i les activitats privades dins de les universitats.