Descarrega’t l’EsquerdaDesprés de més de cinc anys de patir i d’acumular retallades que han anat degradant la qualitat de l’educació pública i les nostres condicions laborals, ens trobem en un moment en el qual hi ha veritables opcions de començar a recuperar allò que ens han pres. Amb el debat i l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per a l’any 2017 tenim una oportunitat real de començar a revertir les retallades… i l’hem d’aprofitar.
Que la vaga és l’eina més potent que tenim els i les treballadores per defensar les nostres condicions laborals i, en el nostre cas, la qualitat de l’educació pública és un fet constatat històricament. Que els darrers anys segurament no s’ha fet servir la vaga de la manera que hauria calgut per aconseguir els objectius que es pretenien, segurament també. Ara però, estem construint una vaga amb elements que ens permeten pensar que sí que pot servir per aconseguir les reivindicacions que plantegem.
PER QUÈ AQUESTA VAGA SÍ QUE POT SERVIR?
Perquè arribaria en un moment clau: a diferència d’altres vagues que s’han convocat quan s’havien consumat els atacs que es rebutjaven o algunes que directament semblaven convocades més per protocol que per guanyar, aquesta vaga es convocaria en ple debat de pressupostos quan s’està decidint a quines partides van a parar els diners de tothom. L’anunci d’una convocatòria de vaga aquest mes de desembre ha de servir perquè el govern i tots els grups parlamentaris sàpiguen durant els debats d’esmenes parcials que, si no s’inclouen als pressupostos les reivindicacions que fem, anem a la vaga.
Perquè la conjuntura política ens és favorable: les vagues que s’han fet davant de governs de majories absolutes tenien molt més difícil assolir els seus objectius ja que aquests podien imposar unilateralment els seus plans. També era molt més difícil aturar mesures pactades per diversos grups parlamentaris com, per exemple, va ser la LEC (PSC+ICV+ERC+CiU). Aquests pressuposts no els pot aprovar el govern de JxS en solitari perquè no té majoria suficient per fer-ho i l’actual situació política a Catalunya fa que hagi de buscar el suport d’altres grups parlamentaris probablement més sensibles a les nostres reivindicacions. Per tant, la pressió que ara puguem fer pot tenir més efectes i l’eina que més pressió pot exercir serà, sense dubte, la vaga.
Perquè l’educació pública serà un dels punts centrals de l’actual debat de pressupostos: El Departament parla d’innovació i del model educatiu de Finlàndia (a on s’inverteix més del 10% del PIB en educació) però calla davant dels informes recents que indiquen que la inversió en educació a Catalunya està al nivell de Laos o Perú, a la cua de la Unió Europea. Actualment no arribem al 3% del PIB quan la pròpia LEC parla del 6%. Aquest vergonyós infrafinançament de l’educació pública està sent objecte de nombroses crítiques i debats, i serà indefensable no augmentar-lo considerablement als propers pressupostos.
Perquè les reivindicacions són assolibles. A la plataforma reivindicativa acordada pels sindicats de l’educació pública hem prioritzat, de les moltes reivindicacions que podríem fer, aquelles que, a partir de les opinions dels i de les docents, són considerades les més urgents. A diferència d’altres vegades, l’objectiu no és expressar disconformitat sinó aconseguir-les. Per això, no hem enumerat les més de vint retallades que ara per ara patim, sinó que assenyalem aquelles que suposen els mínims que pensem que han d’incloure els pressupostos i que sabem que són assumibles pel govern i assolibles per a nosaltres. (veieu el quadre) De fet, sobre algunes d’elles, el Govern ja comença a anunciar certes “concessions”. Garanties no en tenim, però creiem que anant a la vaga, podem fer prou pressió per assolir les reivindicacions plantejades.
Perquè l’estem construint als centres amb els i les docents: a diferència d’altres vagues convocades sense consultar als i a les treballadores, des del mes d’octubre estem fent xerrades i assemblees als centres explicant perquè pensem que ara tenim possibilitats de començar a revertir les retallades i que la vaga és la millor manera que tenim per fer-ho, escoltant què en pensen els i les nostres companyes.
Valorem molt positivament aquest període de debats i les respostes obtingudes. S’està entenent molt bé que estem en un moment clau i que aquesta vaga tindria elements diferents a d’altres anteriors. Aquest treball previ ens permet saber que, si anem a la vaga, moltes treballadores i treballadors coneixen i comparteixen les raons per fer-la i l’explicaran, construiran i faran amb nosaltres.
CALDRAN PERSPECTIVES DE CONTINUÏTAT
Pensem que un altre dels elements que aquesta vaga haurà de tenir, a diferència d’altres, és una perspectiva clara de continuïtat. Des de CGT creiem que el format de vaga que més objectius ens permetria aconseguir és el de la vaga indefinida, que podria ser discontínua, progressiva o com decidíssim de la forma més àmplia possible.
Tot i això, entenem que el context de pressupostos té uns terminis determinats (es preveu siguin aprovats entre finals de gener i començaments/mitjans de febrer). També creiem que, en el context actual i amb els elements descrits anteriorment, no podem descartar que una primera convocatòria de vaga ens permeti assolir o apropar-nos a les reivindicacions plantejades. Per tant, i si això permet convocar-la juntament amb altres sindicats, acceptarem començar amb una convocatòria d’un dia, però proposarem que, en cas de no obtenir resposta a les nostres demandes amb la vaga d’un dia, es convoquin més jornades de forma indefinida i fins a assolir totes les reivindicacions plantejades. I, en tot cas, defensarem que la decisió sobre com continuem l’hem de prendre a partir del debat i de la participació del màxim de treballadores i treballadors de l’educació, tal i com hem començat a construir aquesta vaga.
Un exemple ben recent de vaga que sí que ha servit: els i les estudiants han tombat les revàlides de la LOMCE per secundària. I ho han fet anant a la vaga en un bon moment (abans del debat d’investidura), amb una conjuntura política més favorable que abans (el PP ja no té majoria absoluta), prioritzant una reivindicació molt clara, i donant-li perspectives de continuïtat (van convocar a l’octubre i al novembre).
Hi ha vegades que som els i les docents qui hem d’aprendre dels i de les nostres alumnes. A veure si és així i, com han fet ells/es, passem a l’ofensiva, anem a la vaga i revertim les retallades.