Ensenyament CGT Ponent. Un esglaó més s’ha produït en aquesta fatídica cursa de muntanya educativa originada des de que es va aixecar la llebre de la nova educació del futur: l’Escola Nova del segle XXI, un projecte publicitat pel programa 30 minuts de fa dues setmanes i en horari de primetime.
Ens expliquen les bonances de 4 escoles que són precursores de la gran onada innovadora que ens està arrasant i que ens canviarà el “nou” país a 20 anys vista. Els experts diuen que l’educació del futur s’encamina cap a aquest paradigma, els organismes educatius intenten traçar aquest camí de canvi urgent i necessari i com no, les entitats financeres, les de tots, PARLEM? esdevenen els grans mecenes que permetran aquest canvi. En aquest engranatge no pot faltar el Departament d’Ensenyament que balla al so d’aquests voltors econòmics sempre quan és necessari o quan aquests obliguen als polítics a posar-se el morrió perquè callin i no diguin el que pensen de veritat respecte a l’educació.
L’educació necessita un canvi? Evidentment. Des de la CGT apostem fermament per una nova mirada cap a l’educació, cap als infants, i en general cap a la comunitat educativa. Urgeix sense cap mena de dubte una transformació de l’escola, de l’institut, de la universitat, una educació que sigui de tots i per a totes, una educació que aposti per noves estructures organitzatives, per noves metodologies que posin l’infant en el centre del procés educatiu i fins a l’edat adulta. És necessària l’obertura de les institucions educatives cap a un entorn social que és complex i que se’ns menja, implicar l’escola al barri, a la comunitat, per a que s’aprengui mútuament, etc. Tot això és cert i real, i fa que sigui necessari i urgent un canvi educatiu. I des de la CGT tenim clar que o canviem o ens perdem.
Ara bé, posem una mica el fre també i ens preguntem: què representa aquesta plataforma de la nova escola del segle XXI realment? què fa una entitat financera promovent i sufragant aquest projecte? què hi traurà a canvi? Importar les formes i colors del seu logotip? gestionar les borses d’interins? per què tanta demagògia i cinisme per part de la conselleria? Alhora, què hi fan les escoles concertades (i per més inri religioses) en aquest carro innovador? Què han descobert la sopa d’all ara? Ens sembla indignant que des del Departament (i amb el vistiplau dels organismes que formen aquesta plataforma educativa) es doni ales a aquestes escoles quan el que han fet tota la vida és pur adoctrinament i preparar als infants per al famós ascensor social, però clar, sempre jugant amb molt d’avantatge i comoditat des del punt de sortida.
Tots aquests canvis educatius diuen estar basats en l’escola que es va promoure –també des del nostre moviment llibertari- durant la república, o el CENU durant l’època de Guerra Civil ja que era un ferm precursor d’aquesta transformació. Si va sorgir va ser precisament per fer front a l’adoctrinament de les escoles religioses i per posar per damunt de tot la llibertat, la ciència i la raó per sobre de la fe –cosa que actualment caldria veure com compaginen les escoles religioses innovadores-. Actualment continuem reivindicant el paper de l’escola pública com a garant d’una societat equitativa i cohesionada.
Hi ha moltes escoles arreu del territori lleidatà que des de fa anys estant innovant a les aules, implementant projectes que penetren en les injustícies per transformar-les –aplicant pedagogia Montessori, Waldorf, o Freinet, tal com surt al propi documental-, mestres que es deixen la pell per aconseguir un bri d’innovació per a que repercuteixi en canvis reals individuals i col·lectius, etc. Però no, aquestes escoles no sol no surten als mitjans perquè algú ho decideix sinó que a més algunes d’aquestes escoles han estat desprestigiades i el propi Departament ha provat de vetar i desmantellar amb tot el cinisme del món.
Emplacem al Departament encapçalat pel senyor Cullerés a assumir d’una vegada i sense cap mena vacil·lació aquesta onada de canvi educatiu, que dotin de recursos econòmics i humans necessaris per fer-ho possible, que facilitin la formació adequada, que recolzin els canvis arquitectònics, de mobiliari i tecnològics imprescindibles, que apostin també per les escoles en entorns més desfavorits, etc. En definitiva, que s’ho creguin realment enlloc de moure’s només si La Caixa els obliga o si l’escola concertada en surt beneficiada per atreure nous alumnes.
Secció Sindical d’Ensenyament de la CGT Lleida