El Punt Avui. Els professionals dels serveis socials, obligats a prioritzar la gestió de recursos de primera necessitat i sense temps per a l’acompanyament emocional
Alerten que no hi ha recursos per fer una bona atenció a les famílies
Gestions complicades i lentes per tramitar una prestació econòmica i un munt de paperassa per sol·licitar un ajut per a subministraments, alimentació o material escolar ocupen bona part de la jornada laboral de la majoria dels treballadors socials , un temps que no poden dedicar a treballar més a fons amb les famílies ni a intentar fer possible precisament que puguin recuperar l’autonomia. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi La intervenció amb les famílies des del treball social, elaborat pel Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (Grits) del departament de treball social de la Universitat de Barcelona.
La recerca s’ha fet amb més de 600 enquestes en línia a professionals i famílies ateses, i una de les evidències que destaquen tant els uns com els altres és que “el temps d’atenció es redueix cada cop més”. “El perfil de família que acudeix als serveis socials s’ha ampliat, perquè abans de la crisi les famílies de classe mitjana no en tenien necessitat i, a més, hi ha hagut retallades. Per tant, hi ha més feina i menys recursos”, subratlla la directora del Grits, Josefina Fernández. És una situació que fa temps que provoca queixes dels professionals i ara aquest estudi ho corrobora. “Si tens menys temps –indica Fernández–, la qualitat de l’atenció es veu afectada.” A més, immersos en la gestió, l’estudi planteja que els professionals tenen la sensació que s’han convertit en “controladors de la distribució dels escassos recursos existents”.
Serveis de salut mental
Afectació en la qualitat i en alguns casos fins i tot eliminació del servei. En els serveis socials bàsics, hi ha hagut retallades de personal, però encara pitjor és la situació en serveis de salut mental i d’atenció a persones amb discapacitat i a persones grans, en què en alguns casos s’ha eliminat la figura del treballador social. La directora de l’estudi assenyala que és especialment greu en l’atenció a la salut mental, perquè “s’elimina un referent important per a aquestes persones”. En canvi, aplaudeix els esforços que fan la majoria d’administracions locals per mantenir una bona qualitat del servei: “Els ajuntaments són els que s’arromanguen més per intentar resoldre les necessitats del ciutadà.”
El col·lapse de la llei d’atenció a la dependència i les traves amb les prestacions –l’exemple més evident és el caos i l’endarreriment en la renda mínima d’inserció (RMI)– són alguns elements que dificulten la feina dels treballadors socials. És per això que el col·lectiu s’ha convertit en un dels grans defensors de la proposta d’una renda garantida de ciutadania, perquè cada família tingui el mínim per viure amb dignitat. “La falta de feina –indica Fernández– és el gran problema. No parlem de l’exclusió estructural, sinó de persones que mai havien pensat que acabarien depenent dels serveis socials i que ara es troben que no tenen cap ingrés.”
Una altra de les conclusions de l’estudi és també una petició de fa temps: evitar tanta segmentació en els ajuts, ja que comporta una gran pèrdua de temps i d’esforços tant per als usuaris com per als professionals, i aconseguir que amb un sol tràmit es cobreixin totes les necessitats bàsiques.
Avui dia una família amb fills pot haver de tramitar tota una sèrie d’ajudes: la del lloguer, la de la llum, la de les ulleres dels nens, la beca menjador, la del material escolar i, a més, una prestació econòmica de caràcter familiar. “Hem de tractar la persona de tal manera que no perdi la dignitat, acompanyar-la perquè sàpiga defensar els seus drets i alhora afavorir que recuperi el seu poder com a ciutadà, l’autonomia”, planteja Fernández. A l’hora de la veritat, però, els treballadors socials es troben que han de fer tràmits i gestions i no els queda temps per escoltar i encara menys per fer l’acompanyament emocional i afectiu a les persones.
FONT: ELPUNTAVUI.CAT
