La victoria de les forces populars contra l’aixecament de l’Exèrcit a Barcelona va significar un important canvi en les relacions ciutadanes tant en l’àmbit econòmic com en el cultural. La nova societat que començava a rutllar es nodria amb les millors armes de la civilització: la cultura. Cultura i revolució eren sinònims d’una mateixa obra que tenia com objectiu bastir els ciments de la nova societat. La primera obra revolucionària paral·lela a la creació de les milícies i de l’ocupació de les fabriques per autogestionar-les fou la pedagógica. Els fets revolucionaris es materialitzaven ràpidament amb la creació d’organismes com el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) creat per un decret de la Generalitat del 27 de juliol. La Generalitat per la força de les circumstàncies es feia càrrec del’ensenyament a Catalunya, d’aquesta manera desbloquejava la sol·licitud de traspassos pendents en matèria educativa de l’Estat espanyol. La Generalitat amb el recolzament dels sindicats d’ensenyament i de les forces del Front d’Esquerres va assumir el funcionament de totes les institucions docents de l’Estat a Catalunya, comprenent-hi des de l’ensenyament primari a l’Escola Normal, així com els organismes annexes, les d’ensenyament secundari, i l’ensenyament professional, tècnic i especial en tots els seus graus i les institucions d’ensenyament superior de tipus universitari. La línia mestra del CENU recollia l’esperit de la Renovació pedagògica, la filosofia dels pedagogs d’avantguarda i el racionalisme de l’Escola Moderna.
El decret del CENU era encapçalat amb el text següent: “La voluntat revolucionària del poble ha suprimit l’escola confessional. És l’hora d’una nova escola, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana. Cal estructurar aquesta escola nova unificada, que no solament substitueixi el règim escolar que acaba d’enderrocar el poble, sinó que creï una vida escolar inspirada en el sentiment universal de solidaritat i d’acord amb totes les inquietuds de la societat humana i a base de la supressió de tota mena de privilegis”.
El decret de la Generalitat de Catalunya acordava també les competències del CENU:
1. Organitzar en els edificis apropiats per la Generalitat, el nou règim docent substituint el confessional. 2. Intervenir en el règim docent de la Nova Escola en totes les escoles de Catalunya, des de l’escola primària als estudis superiors, Universitat Obrera i Universitat Autònoma de Barcelona. 3. Intervenir en la coordinació dels serveis d’ensenyament de l’Estat, l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
El CENU va elaborar un Reglament intern i va constituir un Comitè sobre la base de dotze membres elegits paritàriament: 4 de la CNT, 4 de la UGT i els altres 4 representant diverses institucions de la Generalitat. El nou organisme s’estructurà en diverses ponències d’ensenyament: primari, secundari, professional, superior, tècnic i artístic. El president del Consell era el Conseller de Cultura de la Generalitat i en el seu nom un president efectiu elegit pels membres del Comitè, el primer dels quals fou el mestre llibertari i racionalista Joan Puig Elias. Des del mateix moment en què es va posar en funcionament el nou organisme, una consigna unitària es va fer popular:
“L’1 d’octubre no hi haurà cap infant sense escola”.
* Cartell del 1936 fet pel CENU per la Carme Millà. Clica aquí
