Divendres passat la consellera Niubó presumia de mantenir un 98% de les línies educatives. La realitat és que el 98% dels tancaments de línies proposats pel Departament d’Educació són a l’escola pública. És a dir, el departament pretén tancar 83 línies d’i3 i de 1r d’ESO de les quals 81 són línies de centres educatius públics. En definitiva, el departament s’excusa en la davallada de la natalitat per retallar línies a la pública mentre manté inalterada l’oferta de la concertada. Aquest fet implica que la conselleria pren posició en favor de la concertada evidenciant una clara voluntat privatitzadora.
La consellera es justificava afirmant que “ajustem únicament el 2% dels grups” emprant ajustar com a eufemisme de retallar o tancar, perquè el departament està retallant un 2% de les línies educatives i, com hem esmentat, aquesta retallada l’apliquen a la pública. Tancar línies públiques implica retallar l’educació pública, ja que per mantenir les mateixes línies no cal augmentar la despesa ni un sol cèntim. Amb la davallada de la natalitat, mantenint les mateixes línies estaríem abaixant ràtios i, en conseqüència, millorant l’atenció a la diversitat sense augmentar la despesa pública.
Fa poc més d’un any la societat civil catalana s’esglaiava veient com el sistema educatiu català quedava a la cua de l’Estat i d’Europa a l’informe PISA. Per millorar l’educació pública catalana és imprescindible acabar amb l’infrafinançament crònic que pateix des de fa dècades. Això només és possible augmentant el pressupost en la pública i retallar línies va just en el sentit contrari.
La consellera s’excusa en la davallada de la natalitat per seguir retallant l’escola pública. Hem d’aprofitar la davallada de la natalitat per anar suprimint concerts progressivament. Els diners públics han d’anar destinats a l’escola pública i no a la concertada que és una escola privada i segregadora que financem amb els nostres impostos.
Per tot l’anterior, CGT Ensenyament, el SEPC i el Sindicat d’Estudiants exigim al departament que no tanqui cap línia de l’escola pública catalana.
La situació als centres educatius públics és precària i insostenible. Les necessitats dels i les estudiants augmenten a mesura que estan creixent dramàticament la pobresa, la precarietat i la falta d’habitatge digne. No ho permetrem, està en joc l’escola pública catalana. En aquesta lluita ens va el futur.
