El Departament d’Educació se supera quan sembla impossible. Després de mantenir taxes d’interinatge brutals, precaritzant i sotmetent a més del 30% de la plantilla, i amb constants irregularitats en els processos d’estabilització (que s’han vist obligats a fer) sumant les angoixes que això ha generat, ara, treu unes resolucions provisionals tard i malament que generen situacions gravíssimes: milers d’interines en frau de llei sense plaça i adjudicacions a noves funcionàries a especialitats diferents o a distàncies enormes de les demanades…
La falta de planificació, improvisació unida a les regles de joc dels decrets de plantilles i direccions ha aconseguit que faltin professionals a la vegada que moltes i molts docents estiguin, ara mateix, amb una angoixa terrible per saber si tindran vacant el pròxim curs. A tot això, s’ha d’afegir el maltractament que ha suposat la manca de transparència i el desastrós procediment: canvis sobtats en les dates de la publicació, canvis de la mateixa resolució després de les sol·licituds, poca claredat en la creació de la borsa de substitucions estables o desconeixement de les vacants que queden per cobrir, entre d’altres.
Per tot això, des de CGT Ensenyament, a més d’exigir la derogació dels decrets de plantilles i direccions per facilitar l’assignació de places i ajudar a recuperar el funcionament democràtic als centres educatius, davant la greu situació actual, exigim al Departament un increment urgent de les plantilles dels centres educatius per fer possible que totes les interines en frau de llei tinguin la feina garantida el curs vinent i, alhora, evitar que les noves funcionàries hagin d’assumir els canvis d’especialitat i territori que s’han donat en alguns casos a la resolució provisional.
Aquesta mesura seria perfectament possible apropant una mica la inversió al 6% que determina la pròpia LEC i que fa anys que no arribem ni al 3%, i ajudaria a la millora dels resultats que tant han preocupat en declaracions a mitjans de comunicació, però que no han tingut cap resposta efectiva per millorar a la pràctica real.
No volem excuses en forma de falta de govern ni pressupost. Els i les treballadores de l’educació portem anys mantenint un sistema educatiu tot i l’infrafinançament i les imposicions inútils dels darrers governs. Exigim ara responsabilitat al conjunt de grups parlamentaris i voluntat política per aquest increment urgent. I demanem al conjunt de les treballadores de l’educació atenció i solidaritat per possibles convocatòries de mobilitzacions urgents properament, també que s’organitzin als centres en assemblees i amb nosaltres des de l’1 de setembre del proper curs, perquè potser cal començar en peu de lluita per la defensa d’allò que és nostre: una educació pública de qualitat, que cuida a tota la comunitat educativa.