Molts anys després que es van iniciar les irregularitats en el funcionament de les pràctiques de Formació Professional a l’Institut de l’Ebre, la consellera Simó s’hi ha pronunciat per primer cop afirmant que des del Departament d’Educació han “actuat de manera ràpida, amb prudència i sobretot amb garanties”. Els responsables del departament ens tenen acostumades a la manca d’assumpció de responsabilitats, però aquesta vegada la presa de pèl va més enllà. Només cal fixar-se en la cronologia dels fets per demostrar que, una vegada més, ens tornen a prendre per imbècils:
- El 8 d’octubre, més de 8 mesos abans de les declaracions de la consellera, dos professors del centre denuncien els fets mitjançant la Bústia Ètica de la Generalitat i l’Oficina Antifrau.
- El 2 de novembre un dels denunciants es reuneix amb l’inspector del centre per exposar-li les irregularitats.
- El 5 de desembre representants de la UGT tenen una reunió amb el departament per informar-los. Setmanes després els delegats d’UGT que assessoraven els denunciants són apartats del cas, és en eixe moment quan els denunciants acudeixen a la CGT.
- El 20 de febrer la CGT es reuneix amb la cúpula de Serveis Territorials de Terres de l’Ebre els quals, després de ser interpel·lats directament per si eren coneixedors de les irregularitats, no les neguen en cap moment, més aviat les corroboren.
- El 24 de febrer el diari Ara fa públiques les irregularitats i uns dies més tard publica la foto d’un xec nominatiu signat pel director de l’Institut de l’Ebre a pagar a un alumne que en aquell moment no tenia cap vinculació contractual amb el centre. Per quina raó l’institut pagava a un alumne sense contracte ni conveni de pràctiques amb el centre? La resposta és òbvia, perquè l’estudiant treballava al centre sense contracte.
- El 26 de març la Inspecció de Treball declara els convenis de pràctiques no vàlids, ja que dona per provat que els alumnes, en lloc de treballar per l’empresa, es dedicaven exclusivament al manteniment informàtic de l’institut en el qual estaven matriculats. D’aquesta manera, la direcció del centre emmascarava una relació laboral ordinària sota uns convenis de pràctiques que mai es van produir. Entre altres coses, l’informe assegura que els estudiants no coneixien l’empresa per la qual se suposa que havien estat treballant durant mesos, ni tan sols coneixien al tutor d’empresa que els havia de fer el seguiment. De fet, segons la Inspecció de Treball no s’han complert els requisits de seguiment ni per part de l’empresa ni per part del centre. Fins i tot, confirma que els alumnes denuncien haver patit horaris abusius
- El 9 d’abril, en una reunió amb la CGT i tres sindicats més, la màxima representant del departament a les Terres de l’Ebre, la directora de Serveis Territorials, afirma que “fa 20 anys que això passa al centre”, en referència a les irregularitats en les pràctiques.
- El 22 d’abril la Inspecció de Treball sanciona l’Institut de l’Ebre amb més de 50.000€ per les pràctiques fraudulentes.
Malgrat la cronologia descrita i els fets que dona per provats la Inspecció de Treball, la consellera s’atreveix a dir que han “actuat de manera ràpida”. En tot aquest temps no han cessat la direcció del centre ni tan sols els han obert un expedient disciplinari. Al·leguen estar esperant que concloguin les investigacions. Entenem que les responsabilitats legals no depenguin de la conselleria, però les administratives i educatives sí que són competència seva i han decidit defugir de les seves responsabilitats i, per contra, s’han dedicat a encobrir la direcció responsable d’uns fets que, reiterem, la Inspecció de Treball dona per provats.
A més, l’Anna Simó afirma haver-hi actuat “sobretot amb garanties”. Ens preguntem quines garanties s’han preocupat de protegir. Per descomptat no s’han preocupat en absolut per garantir el benestar dels alumnes afectats. Aquests no han rebut cap mena de suport per part del departament. De fet, l’únic contacte dels estudiants amb el departament ha estat mitjançant una reunió amb l’inspector del centre, qui no sembla que prioritzés garantir els seus drets, donat que tots els alumnes entrevistats per la CGT asseguren que en la reunió l’inspector es va dedicar a fer una defensa tancada de la direcció del centre tractant-los d’exculpar en tot moment. Fins i tot, en la reunió amb Dídac Montero, alumne que va parlar amb el diari Ara, el va pressionar per sostreure-li els noms de la resta de companys que es van entrevistar amb el diari. Per desgràcia, trobar-se inspeccions que tracten d’encobrir les actuacions de direccions despòtiques és la dinàmica habitual des que es van implementar els decrets de plantilles, direccions i autonomia de centres. La posada en pràctica d’aquests decrets permet a les direccions triar a dit la plantilla. En definitiva, aquests decrets han abolit la democràcia als centres educatius, ja que un percentatge important de les treballadores obeeix cegament les directrius de la direcció per ser reclamades pel següent curs i per no ser represaliades.
Tornant a allò que ens ocupa, volem ressaltar el fet que la consellera hagi esperat 9 mesos per fer les primeres declaracions sobre la situació a l’Institut de l’Ebre. Estem parlant de dues dècades de pràctiques fraudulentes (segons Serveis Territorials) al centre educatiu més gran de les Terres de l’Ebre, un dels instituts d’FP més grans de Catalunya. Consellera, de debò vol fer-nos creure que si aquests fets s’haguessin produït a qualsevol institut de Barcelona hauria trigat tot un curs a pronunciar-se?
Per últim, la consellera també assenyala que l’expedient reservat sobre el cas que ha de publicar la inspecció de serveis “estarà conclòs en les pròximes setmanes”. Pel que es desprèn de les seves paraules, és de suposar que ho dilataran fins al juliol o l’agost per reduir el ressò mediàtic.
En conclusió, només hi ha dues opcions; o bé la consellera ignora els fets descrits, en la qual cosa estaria fent afirmacions des del desconeixement, o bé ens pren a totes per imbècils.