Comunicat contra la imposició de mobiliari antipedagògic a l’ESO

CGT Ensenyament volem denunciar que el Consorci d’educació de Barcelona torna a oferir un mobiliari inútil per a l’ESO i moltes direccions ho estan assumint de forma acrítica i sense consultar els claustres.

Aquest curs hem viscut un vertader calvari a molts instituts de Barcelona. A aquestes alçades del curs passat el Consorci va oferir a totes les direccions un catàleg de mobiliari per “modernitzar” les aules de primer d’ESO. Moltes es van sumar a la iniciativa i van adquirir el nou mobiliari, d’altres el van adquirir per a espais que no fossin les aules, com la biblioteca, i d’altres el van rebutjar per no considerar-lo útil.

El catàleg oferia diferents opcions de taules i cadires, totes les opcions coincidien en què no hi havien pupitres individuals, només taules grupals, de quatre o de sis alumnes. La taula del professor també canviava de tipologia: en algunes opcions directament deixava de ser-hi, mentre que en d’altres es reduïa a la mínima expressió (un metre de llarg per vint-i-cinc centímetres d’amplària). El mobiliari oferit per totes les opcions també es caracteritzava per ser de baixa qualitat així com mancat del disseny resistent que es necessita a l’escola.

Encara més greu és que aquest canvi de mobiliari es va portar a terme de forma impositiva, sense consultar els claustres docents i sense preveure les implicacions pedagògiques, metodològiques i laborals que suposaria 

El resultat als centres que el van adquirir ha sigut esperpèntic: les noves taules no disposen de calaixeres ni ganxos i les noves cadires no suporten el pes d’una motxilla. Per tant, bosses, llibres, llibretes i dossiers quedaven escampats per terra o formant piles a sobre les taules, ja de per sí massa petites per a quatre alumnes.

Els alumnes han hagut de passar el curs sense disposar d’espai suficient per organitzar el seu material. Per tant, no han disposat de l’espai necessari per treballar concentrats i sense interrupcions, i això és molt greu perquè l’escola pública ha de poder oferir-los aquest espai, sense excepció. 

Aquesta distribució “només grupal” ha dificultat les explicacions a la pissarra així com la visualització de recursos audiovisuals, també ha dificultat la realització de proves individuals i la realització d’agrupaments flexibles (en semicercle o per parelles).

El fet que el professorat no disposés de taula pròpia es va haver de portar al Comitè de Seguretat i Salut laboral, el qual òbviament va reconèixer que el professorat ha de poder disposar de cadira i taula apropiada per al desenvolupament de la seva tasca.

S’hi van produir nombroses queixes a diferents instituts de la ciutat, alguns claustres van alçar la veu i van comunicar públicament la disconformitat amb aquesta imposició de mobiliari. Els sindicats de la Junta de Personal vam portar aquestes queixes als responsables del Consorci exigint explicacions. En Junta de Personal ens van confirmar que el canvi de mobiliari en cap cas és una imposició i que les direccions poden triar si fan la comanda o no.

Ara ens trobem de nou amb el mateix problema. El Consorci envia una proposta tancada de mobiliari a les direccions, ara per a 2n d’ESO. Algunes direccions rebutgen la proposta i es neguen a augmentar un altre curs el desgavell organitzatiu i metodològic que ha significat el canvi a 1r. D’altres direccions, aquest cop sí, consulten el claustre perquè determini la línia pedagògica del centre i si aquesta s’adequa a un mobiliari poc flexible com el que ofereix el Consorci. D’altres direccions, però, continuen acceptant acríticament la proposta del Consorci i expliquen als seus claustres dient que no és proposta sinó imposició.

CGT Ensenyament volem expressar de forma clara i contundent que els claustres docents són òrgans col·legiats dotats de drets, deures i funcions protegides per llei. Entre aquestes funcions està la de gestionar el conjunt dels aspectes educatius del centre (article 146 LEC). 

És evident que la metodologia emprada a les aules es veu afectada per la distribució dels alumnes a classe i pel mobiliari present, per tant és una qüestió pedagògica que el claustre ha d’aprovar al Projecte Educatiu de Centre.

Amb els pupitres individuals es pot realitzar una metodologia flexible, treballar en grups de diferent grandària i estructura i, per suposat, també de forma individual. Amb el mobiliari “modern” que proposa el Consorci només es pot treballar d’una manera, i a més de forma deficient, cosa que treu flexibilitat metodològica i capacitat d’adaptació a les diferents necessitats que puguin sorgir al llarg del curs.

És per això que exigim al CEB 

  • que permeti una renovació del mobiliari racional i basada en criteris pedagògics,
  • que comuniqui de forma clara a totes les direccions que la proposta que hi ha sobre la taula és voluntària,
  • que els calers oferits puguin ser invertits en les necessitats reals de cada centre,
  • que confirmi amb les direccions que qualsevol canvi metodològic que s’implementi als centres educatius ha d’aprovar-se al claustre com a línia pedagògica del centre.

Prou imposicions antipedagògiques!

Tombem el Decret de Plantilles!

Recuperem la democràcia als centres educatius!