Benvolguda Comunitat universitària,
Hem decidit escriure aquesta CARTA OBERTA per donar VEU al professorat associat de la UAB. Som les professores associades i els professors associats dels vostres departaments, formem part d’aquest ingent número que fa gairebé por (1.700 persones). Moltes de nosaltres tenim una “vida precària” (com diu bé el títol de la teòrica Judith Butler). Al llarg d’una trajectòria considerable (algunes porten en aquesta casa 20 o 30 anys) hem fet classe, investigat (encara que això no sempre es reconegui), compaginat de vegades 2, 3 o 4 feines… Moltes i molts de nosaltres hem aconduït per aquests passadissos la nostra passió per la universitat i la nostra esperança d’arribar un dia a tenir una plaça laboral digna d’aquest lloc. Ara estem navegant a la deriva de la LOSU. Ens trobem en una situació en què podem perdre la nostra feina (de fet una part de nosaltres ja no pot renovar contracte, segons el que ens diu el rectorat de la UAB) o veure empitjorades les nostres condicions laborals (amb la retallada d’hores o perquè senzillament no es preveu cap concurs a les nostres àrees).
Poques persones tindran la possibilitat de fer un concurs per a una plaça d’ajudant doctor o un concurs per a la seva plaça.
Ens preguntem: com és possible que una llei que té com a objectiu acabar amb la precarietat vagi acompanyada de tan poc finançament? Qui està interessat en allò que passa en aquesta “torre d’ivori” que és la universitat?
Us escrivim aquesta carta per a plantejar uns aspectes clau.
Es necessita més finançament per acabar de veritat amb la precarietat.
Cal més temps per dur a terme la reforma de la LOSU (de fet en moltes universitats han renovat tots els contractes d’aquest any i demanem que això es faci també a la UAB). Cal una moratòria, com a mínim fins al curs 24-25 per a la introducció de la figura del professorat substitut.
Es necessiten més garanties: després d’anys i anys treballant per a aquesta casa, com poden ara suprimir el nostre contracte d’un dia a l’altre? Demanem que es renovi la permanència del professorat associat actual. Cal un procés de negociació real i just.
Es necesita més transparència: cal una pàgina web que informi bé o fins i tot una persona responsable a qui ens puguem adreçar per aclarir els nostres dubtes (res no està clar i hem de pidolar informació d’ací d’allà).
És necessària més igualtat de gènere: no veiem cap criteri de gènere aplicat en aquest procés.
Som conscients de la impossibilitat de trobar fórmules màgiques que resolguin aquesta situació a gust de tothom, però considerem que les presses per aplicar la LOSU a la UAB, no només generen malestar i dubtes entre el professorat associat, sinó també entre el professorat a temps complet.
Voldríem fer-vos avinent que:
1) El sou del nou professor associat indefinit és una misèria. Com pot ser que, en el context en què vivim (inflació, preus habitatge, etc.), encara vegem reduït el nostre sou i les hores de docència, sense tenir-hi res a dir?
2) El substitut és una figura hiperprecària. De debò la solució és crear figures més precàries que les que ja hi ha? L’objectiu de la LOSU no era acabar amb la precarietat?
Tenim el dret de poder accedir a uns concursos justos que d’alguna manera donin suport a la “retenció de talents” de totes i tots els que en aquesta universitat hem resistit i hem lluitat durant tants anys. Volem que aquesta llei no afavoreixi una nova “fuita de cervells”, que prou n’hi ha hagut ja en aquest país.
El suport i l’escalf rebuts durant aquests mesos de part de moltes de vosaltres han estat de gran ajuda emocional. Us demanem doncs, que llegiu aquest document i, si hi esteu d’acord, que el signeu.
Es tracta d’exigir més pressupost a la Generalitat i més temps per tal que la transició que arriba la puguem fer de manera més justa i respectuosa amb les persones que formem part d’aquesta universitat.
Secció Sindical de la CGT UAB
https://cgtuab.wordpress.com/
twitter @cgt_uab
facebook @CGTUAB