Amb la iniciativa de la convocatòria de vaga del 17 de maig hem aconseguit l’objectiu de continuar socialitzant el conflicte.
Els principals mitjans d’aquest país van fer ressò durant tot el dia de les iniciatives que es van dur a terme des de diferents punts territoris: talls de carretera, encartellades a seus territorials d’educació, convocatòries davant dels centres, classes al carrer, que han servit per evidenciar el malestar que patim les treballadores dels centres educatius a causa de les decisions unilaterals que es prenen des de la conselleria, que afecten el nostre dia a dia i que sense dubte van en detriment de l’atenció que l’alumnat es mereix.
Cada vegada hi ha més col·lectius que se sumen a les crítiques cap a la gestió de la Conselleria. La setmana passada, González Cambray anunciava, una altra vegada a través de la premsa, que les associacions de famílies quedarien excloses de la gestió dels serveis de menjador i de l’organització de les extraescolars, i que aquesta gestió només la podrien dur a terme les grans patronals del lleure (Comunicat aFFaC)
La preocupació de les direccions també va en augment a mesura que s’acosta l’acatament i l’aplicació de la sentència del 25% del castellà als centres escolars, un malestar que també han fet arribar al conseller.
També moltes direccions han vist com el Departament d’Educació ha retallat la plantilla del seu centre per al curs vinent, un fet que és especialment greu tenint en compte que aquesta retallada correspon a una rebequeria de la conselleria, ja que tal i com ha manifestat, té les condicions econòmiques i tècniques per retornar l’hora lectiva a primària, una mesura que repercutiria en 1500 mestres més. És d’una irresponsabilitat extrema que no apliqui aquesta mesura i en responsabilitzi els sindicats. I això no és tot, les direccions encara no han rebut ni els canvis curriculars ni indicacions les reformes de calendari ni altra informació rellevant per organitzar el curs vinent. Segurament, quan ja no es pugui posposar més, el conseller en passarà la responsabilitat, una vegada més, als equips directius.
I ARA QUÈ? PREPAREM LA DEL 25 DE MAIG AMB FORÇA!!
No hi ha cap lluita fàcil, i no es pot obviar que el conseller està esperant el nostre desgast, tant dels sindicats com de les treballadores, i això no ho hem de permetre. Hem arribat massa lluny, i ens hem adonat col·lectivament que tenim la força per canviar-ho. Per això és imprescindible que continuem amb la motivació en què vam entregar-nos a les vagues del març. Només la nostra determinació pot provocar canvis, i tenim l’obligació de fer-ho, l’educació pública com a servei públic dependrà del que fem nosaltres com a col·lectiu.
La setmana que ve tenim un altre dia de vaga, dimecres 25 de maig, amb una convocatòria de manifestació unitària a Barcelona. Cal que tornem a omplir els carrers i que a banda i banda del territori ressoni el nostre missatge, NO VOLEM NI AQUESTA CONSELLERIA NI LES SEVES POLÍTIQUES, I AQUÍ ESTEM PER ATURAR-HO!
CGT Ensenyament. Maig 2022