Quatre anys després, un regidor de Ciutadans reconeix que no hi va haver adoctrinament a l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Nou docents van ser acusats de cometre delictes d’odi contra fills de guàrdies civils, enmig d’un linxament mediàtic.
El llavors portaveu dels docents d’El Palau, Josep Lluís del Alcázar Fabregat, lamenta que les declaracions de Pla arribin ara. Ell va ser docent al centre durant 21 anys i era company dels denunciats. Ha adreçat una carta al regidor Xavier Pla, on li retreu que no hagués fet aquestes declaracions llavors.
El portaveu dels docents en el moment dels fets considera que que hi va haver una clara “instrumentalització” amb “un objectiu polític com és qüestionar l’escola catalana”.
“Es van servir del Palau com en aquest moment s’estan servint de Canet, i demà, pot ser un altre”.
Aquesta és la carta oberta:
En declaracions al programa “El Descobert” de La Barca Producció TV, ha dit que a l’institut El Palau “no va haver-hi adoctrinament. Va haver-hi un malentès”. Vostè ho sap bé, com a antic alumne del centre. Però el que no queda clar és si aquesta afirmació la compartirà la direcció del seu partit. Potser seria bo que els expliqués de primera mà la realitat del centre. O que el govern municipal la convertís en una declaració pública de reparació per al professorat i el centre després de tant de temps al punt de mira.
Vostè afirma que a l’octubre del 2017 “hi va haver un problema”, que el govern municipal del qual formaven part “vam treballar de portes cap endins” i “vam acabar solucionant el tema”, “com s’ha de solucionar, asseient a les dues parts i arribant a una entesa” i que “l’ajuntament va mediar per tornar a la normalitat com fins ara”. Són afirmacions falses: ni vostè ni la regidora d’Educació, també de Ciutadans, ni l’alcalde, que sí que es van reunir diverses vegades amb les famílies acusadores, van seure mai amb els i les professors/es acusats/des. És més, la responsable de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, es va indignar que el Síndic de Greuges vingués a l’institut i es reunís amb les famílies i amb el professorat, efectivament per intentar mediar, i li va exigir una compareixença immediata al Parlament.
A quina entesa se suposa que van arribar les dues parts? No es va retirar cap denúncia i es va orquestrar una campanya mediàtica terrible contra el professorat de l’Institut i, per extensió, contra tota l’escola pública de Catalunya, de la qual el seu partit va ser part significada.
I tan dialogant com sembla ara, jo recordo el ple municipal en què, com a portaveu de l’assemblea de docents del Palau i juntament amb famílies de l’institut, vam proposar una declaració a partir d’una resolució unànimedel Consell escolar del centre. Va ser un ple amb molta tensió on es va dificultar el debat i es va rebutjar la proposta que negava l’acusació d’adoctrinament.
Fixi’s com de diferents haurien estat les coses si això que ara afirma sense complexos, “al Palau no hi ha adoctrinament”, “tot és un malentès”, ho hagués dit en aquell moment. Vostè ja era aleshores regidor de Ciutadans, i la seva companya de partit Saray Cantero, regidora d’Educació. Tots dos formaven equip de Govern amb el PSC. Però vostè sap que, si hagués dit aquesta veritat aleshores, molt probablement avui no seria portaveu de Ciutadans a Sant Andreu de la Barca.
I ens diu que va ser “un malentès” “magnificat” per la situació… Però el problema no era “la situació” sinó la política de qui tenia interès a atiar el conflicte. El seu partit va utilitzar el cas El Palau com a exemple del que passava a Catalunya, no només d’adoctrinament sinó també d’arribar a humiliar els i les alumnes, qüestió d’extrema gravetat. Van criminalitzar sense escrúpols el professorat, i vostè callava. Repassi les cites de les declaracions en seu parlamentària d’Inés Arrimadas i encara més, d’Albert Rivera i el seu tuït brutal de l’A por ellos en què assenyalava directament els i les docents acusades i difamades, i que va provocar immediatament assetjaments i pintades a les parets de l’institut.
Per això és imperdonable que frivolitzi i minimitzi el mal causat, que ha portat molt de patiment a les persones assenyalades, i que una part del professorat demanés el canvi de centre. Un malson que encara no ha acabat, perquè contra l’arxivament provisional encara està pendent la resolució dels recursos de Fiscalia i de les acusacions particulars, que segueixen mantenint el cas obert, per si els convé tornar a la campanya d’intoxicació contra l’escola pública catalana. I sense poder demanar l’eliminació de les imatges de professorat que han estat motiu d’escarni i que tant de mal fan cada cop que es tornen a publicar.
Però, si cal reflexionar sobre el que va passar a El Palau, no és només per cicatritzar una ferida encara oberta (a nivell judicial i emocional), sinó perquè vindran més Palaus, i vostè ja ho prepara i ens diu que aquí a Sant Andreu no hi ha adoctrinament, però que sí que n’hi ha, “en alguns casos” en “altres llocs”, acusacions ambigües per continuar intoxicant l’opinió pública sobre la realitat a Catalunya. I ho relaciona directament amb el que està passant a l’escola de Canet: ja tenim allà un nou Palau, amb tot el circ mediàtic en marxa, pel rebuig a la sentència del 25% de classes en castellà. Perquè la croada contra l’escola catalana és part de l’ADN del seu partit. I, sobretot, fora de Catalunya, dona resultats i vots… Però compte amb aquesta estratègia, que de tant atiar el foc al final es poden quedar curts i acabar devorats per Vox.
15 de desembre de 2021.
Josep Lluís del Alcázar Fabregat. Ex-docent d’El Palau.