La Llei d’FP 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificacions professionals, habitualment anomenada Llei d’FP de Catalunya, va ser aprovada a corre-cuita i sense el consens de la majoria de la part social implicada i afectada, és a dir, sense l’aprovació de la majoria de la part sindical de la mesa de negociació del Departament d’Educació, sense els representants de l’alumnat i sense el recolzament d’associacions, col·legis professionals i altres entitats representatives dels titulats i titulades d’FP. Per tant, es tracta d’una llei d’uns pocs que marquen el present i el futur de milions de catalans i catalanes sense tenir en compte les persones a les quals va destinada l’FP.
Es tracta d’una llei externalitzadora perquè consolida i legitima el transvasament del sistema públic de formació professional reglada a l’àmbit privat i, paral·lelament, es tracta d’una llei retrògrada perquè persegueix retornar al model de formació de l’Edat Mitjana, basat en l’aprenentatge a l’empresa recuperant la figura de l’aprenent.
Com a instrument desregularitzador, la Llei ha creat l’Agència Pública de Formació i Qualificacions Professionals de Catalunya, la qual és el màxim òrgan de gestió i decisió sobre l’FP. A més a més, l’Agència s’ha ubicat al Departament de Presidència de la Generalitat, i això dificulta el seu control a la part social. Al mateix temps, la cúpula de l’Agència, és a dir, els que decidiran, està formada per un petit grup tancat integrat per patronals, CCOO, UGT i representació de l’Administració, sense representació de la immensa majoria de la part educativa i social.
Per la seva banda, el Departament, emparant-se en la Llei d’FP de Catalunya, està imposant a tots els centres educatius públics la transformació de l’FP acadèmica, professionalitzadora i polivalent, en una FP ocupacional adaptada a les necessitats puntuals de l’ocupador, anul·lant la finalitat inicial de l’FP (preparar emprenedors i professionals per a tota la vida) i hipotecant el futur dels titulats i titulades a conseqüència de la devaluació del títol que aquest canvi ja està ocasionant.
En aquesta línia, l’FP DUAL que s’ha implantat al nostre país difereix molt de l’existent a Alemanya, per posar un exemple. L’FP DUAL a Catalunya ha esdevingut un mecanisme sense control en el qual les empreses no poden oferir amb garanties la formació curricular demanada, l’alumnat acaba treballant sense els mateixos drets que la resta de treballadors i treballadores i, el pitjor de tot, la DUAL pot acabar essent un instrument de resignació i acceptació de la submissió al treball sense prestació econòmica justa. Una manera de retrocedir dècades en la lluita per la justícia social i laboral.
Per tot això i més,
1.- Exigim una nova llei que blindi l’FP en el si del Departament d’Educació, i que garanteixi els recursos econòmics, materials i de personal necessaris. Diem no a la privatització. Volem la reversió de l’externalització de l’FP que suposa l’adscripció de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya al Departament de Presidència.
2.- Exigim la no obligatorietat de la modalitat DUAL i que aquesta tan sols sigui aplicable en aquells cicles formatius en els quals quedi constatat que la modalitat DUAL millora la formació de l’alumnat. Reclamem un sou just per cursar aquesta modalitat, amb contracte laboral i no pas beca salari.
Retirada de la implementació de la reforma curricular, atès que comporta la reducció de la formació acadèmica i n’implica l’externalització.
