Ni tancament de línies, ni massificació d’aules!! Reduïm les ràtios!! Suprimim els concerts!!

Tancar grups de P3 suposa una nova retallada
La gran majoria de les constants i gravíssimes retallades patides els darrers anys es mantenen i continuen malmetent la qualitat de l’ensenyament públic i les nostres condicions laborals. Més de 2.000 docents menys atenem 70.000 alumnes més que fa cinc anys, amb menys personal de suport, menys substitucions, fent més hores lectives…, i cada cop amb més alumnes per aula, tant a infantil i primària, com a la secundària.

Un dels indicadors amb més reconeixement internacional per mesurar la qualitat dels sistemes educatius és el nombre d’alumnes per unitat o grup. La massificació a les aules fa disminuir greument l’atenció individualitzada de l’alumnat i genera una pèrdua de qualitat educativa objectiva i evident. En aquest sentit, les actuals ràtios a Catalunya estan per sobre de la mitjana de l’estat espanyol i són una de les més altes de tota la Unió Europea i dels anomenats països de la OCDE.

El descens demogràfic de la població escolar que inicia actualment el segon cicle d’educació infantil suposa una oportunitat per reduir les ràtios i poder, en conseqüència, atendre millor l’alumnat i incrementar la qualitat educativa a les nostres escoles públiques. Però en lloc de reduir les ràtios i mantenir els grups, mesura que no suposa en si mateixa una despesa addicional, el Departament d’Ensenyament pretén tancar grups i línies de l’escola pública, fet que no només perpetua la precarietat, sinó que és una retallada que, a més de pèrdua de qualitat educativa, suposa una pèrdua de llocs de treball i una privatització encoberta perquè d’aquesta manera es redueix progressivament l’oferta als centres públics mentre que es manté en els privats.

La insuficiència d’oferta educativa a secundària és una privatització encoberta
L’evolució demogràfica fa que pels propers cursos hi hagi un increment de la demanda educativa a l’etapa secundària, qüestió previsible des de fa uns quants anys i que, si s’hagués volgut, es podria haver planificat amb temps suficient per poder obrir les noves línies i els nous instituts necessaris en les condicions adequades i sense massificar les aules.

Però és evident que al Departament li costa molt més obrir línies que tancar-les i a l’hora de redistribuir un increment de la demanda s’opta per pujar les ràtios, mentre que quan baixa es prefereix tancar línies.

Aquesta situació de massificació de les aules a secundària i de manca de places als instituts genera, a més de l’evident deteriorament de la qualitat educativa, una derivació de l’alumnat cap a l’escola privada a causa de les dificultats per obtenir plaça al centre de preferència i, en alguns casos, de la inexistència d’un altra opció pública propera.

Tant en el cas del tancament de línies a infantil, com en el de la manca de nous centres a secundària estem davant d’un altre mecanisme de privatització amb dues potes: el deteriorament de la qualitat de la pública massificant les aules i la limitació de l’oferta als centres públics fins al punt que algunes famílies decideixin optar pels privats.

El director territorial del ST del Baix Llobregat (on més línies es volen tancar) al·legava limitacions pressupostàries per mantenir els grups de P3. Si la raó és econòmica, a més de recordar que el pagament de deute és un forat negre al qual van a parar més diners que a educació i sanitat juntes, en l’àmbit de l’ensenyament ens vénen al cap els concerts educatius: una anomalia gairebé exclusiva de l’estat espanyol i que s’ha mantingut i reforçat a Catalunya gràcies a la LEC i als diferents governs que han passat els darrers anys per la Generalitat. La inversió en educació pública l’any 2015 a Catalunya ha estat inferior a la del 2010, mentre que la partida destinada a concerts educatius no només es va mantenir sinó que es va incrementar un 17% als pressupostos del 2015. Part d’aquests diners van a parar a escoles d’elit, doctrinàries, que segreguen per sexe i que obtenen suculents beneficis privats, com ara els 30 milions d’euros anuals de fons públic que reben 16 escoles de l’Opus a Catalunya. L’escàndol d’abusos sexuals a l’escola Els Maristes de Sants i les matrícules falsejades a Badalona destapen la manca de control públic d’alguns d’aquests centres que reben concerts.

És un greuge inadmissible que les escoles concertades rebin diners públics a partir de 20 alumnes per grup, mentre que el Departament d’Ensenyament fixa en 25 el nombre d’alumnes a partir del qual fa la previsió de grups de P3 que considera necessaris i la dels que es planteja tancar. I també ho és que a la pública s’anunciï el tancament de línies en centres concrets, inclús abans de conèixer la preinscripció (i per tant la demanada real) al centre, mentre que a la concertada no se’ls redueixin els concerts fins que ha acabat tot el procés. Aquest fet condiciona inevitablement la demanda en aquests centres i, en alguns casos, torna a ser una forma de transvasament cap als centres concertats propers.