La nova llei educativa LOMLOE (Llei Celaá), aprovada pel Govern PSOE-Unidas Podemos, es presenta com una llei progressista d’esquerres que permetrà liquidar la LOMCE del PP (Llei Wert), que recordem va ser àmpliament rebutjada al carrer per la comunitat educativa.
Per CGT, desfer la regressió que la LOMCE ha suposat a l’educació pública és fonamental. Però ni és suficient ni soluciona els problemes de fons del nostre sistema educatiu. Les polítiques educatives són molt similars en l’alternança PP-PSOE. I a Catalunya, amb l’aplicació i desplegament de la LEC (LLei d’Educació de Catalunya, 2009) dels governs de Convergència, tripartit i ERC, s’ha malmès l’educació pública fins a arribar a un punt de deixar-la, si s’accepta el símil, a l’UCI.
Aposta la LOMLOE per l’Educació Pública?
Recordem que la LOE (2006) va aprofundir en la privatització de l’educació pública, consolidant el sistema de concerts a centres privats aprovat pel Govern del PSOE mitjaçant la LODE (1985), que va instaurar la doble xarxa educativa.
La LOE va iniciar el desmantellament de l’educació pública, i la LOMCE (2013) de Wert la va fer subsidiària de l’educació privada.
La CGT hem denunciat l’avanç de la privatització de l’educació arreu de l’Estat espanyol. Aquest procés s’ha traduït en una disminució gradual de les unitats escolars en centres públics, mentre que s’ha mantingut o augmentat als centres privats concertats. A Catalunya amb la LEC ens trobem en una de les pitjors situacions.
La LOMLOE aposta molt tímidament per l’educació pública amb dues mesures. Una és l’eliminació del concepte de “demanda social” introduït per la LOMCE, que afavoria el tancament de línies a la Pública i protegia les de la concertada. Però la persistència de l’argument jurídic de la «llibertat d’elecció de centre» prolonga el finançament a centres privats. I per altra banda els Ajuntaments no podran cedir terrenys per construir centres que no siguin públics, que afecta fonamentalment a la comunitat de Madrid.
Per la CGT aquestes mesures són totalment insuficients. Les subvencions públiques a centres privats concertats s’haurien d’extingir, i integrar-los progressivament a la xarxa pública si són de caràcter laic i ho demanen.
Altres punts favorables de la LOMLOE són la defensa dels plans de coeducació, d’educació afectivo-sexual i les mesures contra la segregació escolar promoguda per la LOMCE. El més important és que els centres educatius que segreguin per sexe no podran obtenir concert. I l’adjudicació de centre serà per proximitat al domicili i renta familiar, per tant els centres no podran escollir l’alumnat.
CGT hem denunciat reiteradament a Catalunya que la LEC promou la segregació i discriminació als centres, tant públics com privats. Una sentència recent del TSJC commina al Departament d’Educació a renovar el concert per 6 anys més als centres segregadors per sexe. Als centres concertats religiosos es produeixen casos d’acomiadament de personal docent per LGTBIfòbia.
Aposta la LOMLOE per una educació laica? NO
La religió catòlica és matèria d’oferta obligatòria des del 1953, en virtut del Concordat signat entre Franco i el Vaticà.
La LOMLOE l’únic pas que fa en pro del laïcisme en l’educació és que la religió no compti per la determinació de la nota mitjana i que no s’hagi de cursar una matèria alternativa.
Des de CGT defensem que la religió no ha de tenir cap espai propi als centres públics. Aquesta forma part de l’àmbit privat de les famílies. No podem permetre que l’Església escolleixi professorat contractat amb diners públics, i que adoctrini a l’alumnat amb missatges de moral que contradiuen els principis bàsics de qualsevol democràcia.
Aposta la LOMLOE per una educació de qualitat? NO
La LOMLOE sembla relacionar “qualitat educativa” amb resultats acadèmics, taxes de repetició, promoció, titulació i idoneïtat de l’alumnat. És a dir, una qualitat en la qual n’hi ha prou modificant els criteris de promoció i titulació per aparentar una millora, però no per canviar les praxis educatives.
Per la CGT, la qualitat és un concepte molt més ampli i complex que afecta els resultats acadèmics i als processos d’aprenentatge, als recursos humans i materials, a la inclusió, equitat, atenció a la diversitat i a la “humanització” de la tasca docent.
La LOMLOE planteja el compromís d’augmentar el finançament fins al 5% del PIB (a Catalunya la LEC recull el 6%), però cal assegurar que sigui estable i es blindi davant possibles fluctuacions de l’economia. A més s’hauria d’afegir tota la inversió necessària per compensar els anys de retallades educatives. Mentre els centres concertats el 2018 recuperaven una inversió semblant a l’anterior a la crisi, els centres públics arrosseguen un dèficit de més del 20%. Una diferència que en la pràctica s’intenta escurçar amb les aportacions econòmiques de les famílies.
La LOMLOE planteja disminuir les ràtios en entorns desfavorits, però CGT diem que no és suficient. La disminució de ràtios ha de ser generalitzada, igual que l’increment de recursos humans, atenció a la diversitat i reforç educatiu. Aquestes mesures cada Comunitat Autònoma les pot modificar, i a Catalunya ha estat sempre una reivindicació sindical negada pels diferents governs de la Generalitat.
La LOMLOE aposta per la democràcia als centres?
La Llei recupera l’important paper del Consell Escolar, però es manté en reforçar les direccions i l’autonomia de centres.
A Catalunya la LEC, amb el seu desplegament mitjançant el Decret de Direccions, Decret d’Autonomia de Centres i Decret de Plantilles, ha destruït la democràcia als centres i ha aguditzat la precarietat i inestabilitat de la plantilla docent, especialment la del personal substitut.
La LOMLOE aposta per l’escola catalana?
La Llei retira la fixació del castellà com a llengua “vehicular” establerta per la LOMCE, però hem de recordar que anterior a la Llei de Wert, mai cap llei orgànica d’educació havia introduït la peculiaritat de llengua vehicular.
El Ministerio d’Educación fixarà el 50% del currículum, i no el 55% que marcava la LOE. La LOMCE va canviar el model de percentatges per un repartiment d’assignatures que feia que la balança cap a les autonomies amb llengua cooficial sortís molt desfavorable.
A CGT ens agrada la LOMLOE ? NO
La LOMLOE manté la línia privatitzadora oberta per la LOE i consolidada per la LOMCE. Torna enrere, com si fos el sistema operatiu d’un ordinador, al punt de restauració, la LOE. En el qual ja existia un clar procés de mercantilització i privatització de l’educació.
La crisi va ser l’excusa perfecta per fer una gran retallada a l’escola pública. Els resultats acadèmics anteriors a la Llei Wert ja eren molt millorables, no en podem responsabilitzar només a la LOMCE. La participació de la comunitat educativa als centres ja estava minvada quan va arribar la llei del PP, però és evident que va aprofundir el dèficit. La sobrecàrrega burocràtica és una realitat que cap administració ha volgut afrontar, al contrari, l’ha agreujat.
No podem acceptar que l’aposta per una educació pública, laica i de qualitat passi simplement per tornar enrere en el temps. Necessitem mirar més enllà i alliberar la nostra educació del passat, apostant per una educació pública universal, ben finançada i dotada dels recursos humans i materials necessaris per convertir-la d’una vegada per totes en el que realment ha de ser: un dels pilars bàsics de la nostra societat.
L’educació no canvia el món: canvia a les persones que canviaran el món.
Paulo Freire