Plataforma en defensa dels serveis públics
comunicat_arran_del_decret_69_2020.pdfAmb el Decret 69/2020, de 14 de juliol, d’acreditació, concert social i gestió delegada el govern implementa el que anomena “Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública”, que paradoxalment albergarà tota mena d’entitats privades, per continuar desplegant l’agenda neoliberal. Aquest Decret segueix la mateixa línia que la Llei Aragonès, aplicant-la al procés de privatització dels Serveis Socials, i per tant n’exigim la retirada immediata. A més, reivindiquem la necessitat democràtica de consultar els espais d’organització popular i el conjunt de la població en tot allò que té a veure amb la gestió dels serveis i recursos públics i denunciem la política de fets consumats que suposa l’aprovació d’un Decret per escapar al control parlamentari.
Segons marca el Decret, les empreses privades obtindran una acreditació per part de l’administració que les autoritzarà com a proveïdores de la citada xarxa. Aquest mateix plantejament s’ha aplicat al sistema sanitari que actualment és virtualment impossible de fiscalitzar per la multiplicitat de proveïdors públics i privats interconnectats, sovint de manera opaca, i que representa un sobrecost per les arques públiques a causa de l’afany de lucre àmpliament demostrat al llarg de tots aquests anys d’espoli. Amb aquesta acreditació el Decret evita els procediments públics de contractació i fiscalització i permet concedir la gestió delegada a entitats privades sota criteris subjectius donant cobertura legal al nepotisme i al que haurien de ser conflictes d’interès. Així, aquest Decret blinda les il·legalitats i les irregularitats que s’han estat practicant sistemàticament en el procés de privatització d’aquests serveis.
La gestió catastròfica de la pandèmia, amb el cas paradigmàtic dels més de 4.200 morts a les residències, ha deixat més clar que mai el caràcter antisocial de les polítiques privatitzadores que converteixen la nostra salut i les nostres vides en mercaderies per al lucre dels inversors capitalistes i que apuntalen el traspàs de recursos públics a mans privades. Aquesta gestió és conseqüència de la privatització molt majoritària del sector i els Departaments de Treball, Afers Socials i Família i de Salut en són responsables directes juntament amb els empresaris, els inversors i els lobbies privats, en concret la Taula del Tercer Sector, la Confederació, l’ECAS (Entitats catalanes d’Acció Social) i la FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i a l’Adolescència), així com empreses de l’IBEX35 com OHL, ACS i SACYR entre d’altres. Els beneficis que obtenen aquestes entitats passen per la precarització de les condicions laborals i dels recursos materials dels serveis que gestionen, és a dir, per la pèrdua gradual de drets socials i de qualitat assistencial per a les usuàries i de drets laborals per a les treballadores (congelació de convenis, hores no remunerades, contractació per sota de la categoria laboral exigida, horaris canviants, dificultat de conciliació, etc.).
La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics cridem tots els col·lectius populars implicats en la defensa dels serveis públics a coordinar i intensificar les mobilitzacions de denúncia pública de les polítiques privatitzadores del govern de la Generalitat. En concret, farem corresponsables d’aquest Decret tots els grups polítics que no en reclamin explícitament la retirada.
Per acabar, denunciem específicament els següents aspectes concrets del Decret:
– No elimina la diferència salarial d’1 a 9 existent en el sector. Mentre algunes treballadores, principalment dones i migrants, cobren el salari mínim interprofessional de 13.000€ bruts anuals, alguns gerents d’algunes entitats del Tercer Sector podran seguir cobrant 9 vegades més, fins a 119.000€ bruts anuals.
– No prohibeix els mecanismes lucratius que utilitzen algunes falses fundacions i cooperatives per enriquir-se amb diners públics. Un exemple són les UTE (Unitat Temporal Empresarial) o les empreses S.L. associades a fundacions que els permeten obtenir beneficis a través per exemple dels béns immobles que tenen en propietat i que es lloguen a si mateixes, amb diners públics i a preus desorbitats que en alguns casos han arribat a multiplicar per cinc el preu de mercat, per ubicar-hi centres de menors, cases d’acollida, etc.
– Als apartats 14b i 14c on s’hauria de recollir l’obligació de garantir una sèrie de criteris de bones pràctiques, bones condicions laborals, responsabilitat social, etc. únicament s’hi indica que “es poden tenir en compte els següents criteris”. Són per tant criteris completament opcionals i en cap cas d’obligat compliment.
– A l’article 16 s’obre la porta a convocatòries a dit, sense concurs públic. Això consolida i simplifica la pràctica habitual d’elaborar convocatòries públiques amb l’objectiu d’assegurar que les guanya l’empresa desitjada.
– A l’article 23 s’obre la porta a que les entitats privades puguin cobrar pels serveis que presten com si fossin administració pública.
– A l’article 24 no es defineix cap control sobre la sobreocupació de places que poden practicar algunes de les entitats que gestionen centres residencials. Per exemple, poden cobrar a l’administració més d’una plaça per un únic llit aprofitant que l’usuari es troba de vacances, fugat o ingressat per malaltia o per instal·lar matalassos plegables en zones comunes.