Col·lectiu de Doctorandes en Lluita UB. El passat 6 de setembre les doctorandes de les diferents universitats públiques catalanes ens vam organitzar en un acte de lluita coincidint amb la cerimònia d’inici del curs universitari, celebrada al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Allà vam bloquejar l’acte amb l’objectiu d’interpel·lar a equips rectorals i el govern de la Generalitat, tots ells responsables de la precarització del sistema universitari. A la roda de premsa que vam realitzar, ja vam anunciar que el dia 6 era sols el principi, i que la lluita i les reivindicacions seguiran i s’estendran al llarg de tot aquest nou curs fins que no es compleixin les nostres demandes. Per això, cridem a la vaga a tot el Personal Docent Investigador de la Universitat de Barcelona i convoquem a les següents accions pel dia 19 de setembre:
-* 7:30h – Esmorzar popular davant l’edifici històric de la UB (Plaça Universitat)
-* 10:00h – Visita guiada precària al rectorat.
La universitat pública porta anys sotmesa a un fort ofegament econòmic, provocant un increment de la precarització dels llocs de treball i un increment brutal de les taxes i matrícules. Constatem, doncs, que la precarietat a la universitat pública té múltiples cares i afecta a tota la comunitat universitària. En aquest context, les investigadores predoctorals ens veiem obligades a assumir tasques no contemplades en el nostre contracte: fer hores de docència per sobre del que marca la llei o treballar durant jornades maratonianes en caps de setmana i festius. Tot, sota el pretext que això és el que cal fer per progressar en la carrera acadèmica. Des del Col·lectiu de Doctorandes en Lluita UB diem prou, el progrés en la carrera acadèmica no pot implicar, en cap cas, la vulneració dels drets laborals dels treballadors i les treballadores.
Malgrat els greus problemes estructurals que pateix el nostre col·lectiu, exigim, en concret, l’aplicació immediata de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF), vigent des del 16 de març de 2019 i que encara no ha estat aplicat a la Universitat de Barcelona. A grans trets, l’EPIF regula la situació contractual dels investigadors i investigadores predoctorals a les universitats de l’Estat espanyol i preveu:
• Fixar un salari mínim que ha d’augmentar gradualment: 16.127 euros el primer i segon any, 17.279 euros el tercer any, i 21.599 euros el quart any.
• Prorrogar automàticament tots els contractes fins a 4 anys.
• Regular la càrrega docent fins a un màxim de 180 hores durant tot el contracte (amb un màxim anual de 60 hores), reconeixent la voluntarietat d’aquesta.
Tot i que el reial decret porta sis mesos vigent, els equips de govern de les universitats públiques catalanes s’han negat a aplicar, majoritàriament, les tènues millores laborals contemplades. En concret, la Universitat de Barcelona s’ha oposat frontalment a la pròrroga automàtica del 4rt any, fet que considerem intolerable i més tractant-se d’una norma amb rang de llei.
Estem fartes de la hipocresia de l’equip rectoral, estem fartes que mentre fan gala de l’excel·lència internacional i mentre impulsen impactants campanyes de màrqueting al voltant de línies de recerca “innovadores” i “competitives internacionalment”, a moltes companyes doctorandes se les aboca a finalitzar les seves tasques d’investigació sense cap mena de contracte ni protecció laboral, treballant a l’atur, en contra del que, no només l’EPIF, sinó els principis del dret laboral més bàsics estipulen. Per rebre l’etiqueta de “campus d’excel·lència” caldria oferir condicions excel·lents també a les persones que el sostenen, i aquest no és el cas.
Per tot això, considerem l’aplicació de l’EPIF com una exigència de mínims morals i legals, per tal de començar a revertir la greu situació en que ens trobem el col·lectiu predoctoral. Aquesta lluita no s’ha de concebre només per assolir unes millores temporals i reversibles en les condicions laborals del nostre col·lectiu, sinó que s’ha de fer extensible a tota la comunitat universitària i centres de recerca. Cal que comencem a avançar amb pas ferm per tal d’enderrocar un model opressiu i caduc, basat en l’explotació. Cal que comencem a caminar cap a un model universitari inclusiu, públic, garantista i al servei de les classes populars.
Per tot això i més, comencem pel més bàsic i EXIGIM:
• L’extensió automàtica de tots els contractes predoctorals fins als 4 anys.
• La readmissió de totes les companyes que, a partir del 16 de març van ser acomiadades de manera injustificada.
• El pagament íntegre dels salaris mínims establerts a l’EPIF, incloent els endarreriments deguts des de la seva entrada en vigor.
• Dret a quitança
• L’obertura de places que permeti l’estabilització del personal a les universitats.
• Finalització de la contractació fraudulenta, falsos tècnics, falsos associats, personal d’administració i servei de categoria inferior a la que els hi pertocaria, etc.
Si es trepitgen els nostres drets, nosaltres trencarem la normalitat d’aquest nou curs i no pararem fins que es compleixin les nostres exigències. Per això fem un crida a totes les doctorandes i el personal docent investigador: El dia 19 de setembre, VAGA!
17 de setembre de 2019,
Doctorandes en lluita UB
Twitter: @LluitaUb Gmail: doctorandesenlluitaub@gmail.com
